Caminets i torres, les peces són agrupades per colors. Construïr torres requereix cura i destresa. L'equilibri precari hi afegeix diversió. Només veient l'acció de la gravetat en el nostre entorn podem interioritzar-la.
Caminet doble. La taula de llum a estones estava encesa i a estones apagada.
Agrupacions, seriacions, classificacions, relacions, conceptes (dins, fora, més, menys, a sobre, a sota...) així és com les matemàtiques es fan un lloc en el joc.
Allargant el camí.
El pare, la mare i la filla.
Les pinces contínuament cauen i es van reposicionant.
Els colors es combinen. La pinça verda és una cosina.
I encara una altra cosina, la família és extensa.
La mestra (la pinça vermella) i l'escenari de joc. Durant una bona estona els personatges han anat i vingut, han interactuat entre ells.
En Biel no ha acabat de trobar-li el punt a la proposta, i ha fet un dibuix. Un papa elefant. Qui sap, potser més tard s'hi posa. Els materials l'esperen.
Combinar materials amb la ment desperta i la imaginació encesa estimula la creativitat.
Juny del 2012. Quatre anys i mig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues la teva!