#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

diumenge, 25 de març del 2012

Et diré un secret molt fi...

... la primavera és aquí! Ha arribat embolcallada en pluges, però es mostra esplèndida i radiant! Nosaltres li hem volgut retre un petit homenatge, i a l'espera que arribin les flors (les de veritat), les fulles i els brots (les de veritat), els insectes (d'aquests ja n'hi ha uns quants), els ocells ( els de veritat), i abans de començar a plantar, a sortir, a gaudir del sol i de l'aire fresc als braços... hem fet una bonica caixa de la primavera. I com que la idea de les sensory boxes és de pink and green mama (que sempre té unes idees fascinants!), hem fet la nostra caixa rosa i verda. Un jardinet de pèsols i faves que es barregen amb confetti i plomes sota l'atenta mirada d'ocells, papallones, fades i abelles amagat rera una cortina de flors de paper. El plaer d'experimentar.

Presentació de la caixa. Els materials per separat: pots i culleres, el confetti en una petita safata, els mitjos pèsols, les faves encara dins la beina, i totes les bestioles esperant.

Una petita regadora: les plantes i les flors s'han de cuidar. A l'igual que les persones.

El descobriment!

Retirem la cortina i posem la taula al mig de l'habitació, així poden jugar tots dos sense fer-se nosa.

Les faves: un èxit. Treure-les de la tavella i barrejar-les... fem treballar els dits, així guanyen força i els facilitem la tasca de subjectar el llapis, el bolígraf, el retolador...

 
... o classificar-les.

Ple.

Rastres d'insectes i culleres.

I un petit ocell tancat en una gàbia "de vidre".

El caos del joc: finalment ho han barrejat tot.

En Biel ha agafat un retolador i ha dibuixat cara a una fava: "Mira, mama: sembla la lluna!".

Més caos i més joc.

Un pastisset!

I després de la festa...

... ho preparem tot per a tornar-hi a jugar de nou. És molt important la presentació, cal que sigui una invitació. Cada vegada.

P.S.: Uns dies més tard hi hem afegit mig quilet de soja i el volum s'ha vist incrementat! Però l'ocellet ha acabat essent una baixa. Ooooh!

Esperarem amb ganes les flors i l'olor de gespa tallada. Mentrestant, jugarem al nostre jardinet particular.

Març del 2012. Quatre anys.

2 comentaris:

  1. Cada cop em sorprens més amb el que publiques, són súper idees, en serio, ho trobo fantàstic el que fas. Et felicito en serio, i més ara que el bloc es farà famós, per ràdio i tot!!!
    I com t'he comentat molt contenta d'haver-me creuat amb tu,i que el meu fill tingui una súper educadora!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies guapa! M'agrada defensar que el plaer per crear i experimentar lliurement no és patrimoni (només) dels més petits! Jo estic molt i molt contenta d'haver-vos trobat, és curiós com a vegades hi ha persones (grans i petites) que es fan un lloc dins el teu cor, persones que arriben a la teva vida gairebé per casualitat. M'encanta!

      Elimina

Digues la teva!