Transferència de color amb paper de seda.

Mentre estava buscant diferents maneres de pintar, gràcies a instagram, vaig trobar-ne una que és un clàssic: pintar amb paper de seda. La transferència del color gràcies a l'aigua, jugar amb les formes, les composicions…

La invitació: paper d'aquarel·la, paper de seda retallat a quadrets, aigua, tisores, esponges, pinzellls, ceres, pinces...

Amb els materials disposats sobre la taula, la proposta es centra en l'exploració, l'experimentació.

Provant amb diferents eines: el pinzell, l'esponja...

El paper es pot desenganxar mentre encara està mullat, però també es pot esperar a que s'assequi (per a això cal moooooolta paciència). Retirant-lo en mullat a vegades goteja.

Un cop retirat el paper, podem observar la marca que ha deixat. També podem observar que el color només ha agafat allà on el paper de seda tocava el paper.

Inicialment el procés es centra molt més en l'exploració, en la descoberta del material, en l'exploració de la tècnica.

En fer sense donar importància a la composició, a la distribució… en improvisar un pinzell agafant un munt de papers amb la pinça...

Després, un cop satisfeta la curiositat, apareixen les ganes de jugar amb el component estètic.

Manipular, distribuïr, situar.

Interaccionar amb els materials sense por.

Uns dies més tard, amb els papers retallats més petits, apareix la idea de fer composicions amb formes concretes, com aquesta d'un ànec.

Abans d'aplicar l'aigua amb el pinzell és important esquitxar el dibuix per sobre. De no fer-ho, el paper s'enganxarà al pinzell i la composició es desmuntarà totalment.

Quan el paper ja ha quedat fixat, és el moment d'empapar-lo.

En retirar-lo, es dibuixa la silueta amb els colors.

Després ho deixem assecar una estona i després podem resseguir el contorn del dibuix, fer-hi detalls...

I fer-hi alguns bonics detalls!

Jugar amb el color, a que passi d'un paper a l'altre, fent aigües, amb diferents gradacions de color, amb formes suggerides i imaginades.

Gener del 2013. Sis anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada, segur que t'agrada…

Transferència de color amb ceres.

Pintando con papel de seda - Decora Recicla Imagina

Coloring easter eggs with bleeding tissue paper. - The artful parent.

Painting with tissue paper - The Little Red Hen.

(Gairebé tot) El que es pot aprendre d'un niu. Oh yeah!

Quan una cosa cau a les meves mans, intento pensar si als nens els pot semblar interessant. Així que el dia que algú em va dir que havia trobat un niu d'ocell i que me'l havia deixat a la classe, em vaig posar molt contenta. Enteneu-me: sóc de ciutat, vaig néixer i créixer en una gran ciutat, i en una de més petitona vaig niar (l'expressió em ve al pèl!) per a pujar els meus fills. Amb això només vull dir, que de nius, no acostumo a trobar-ne cada dia, d'aquí la meva eufòria. Bé, amb el niu a casa, la proposta va ser senzilla i oberta… i segurament per això, acollida amb entusiasme.

A la taula del racó creatiu vaig preparar el niu en un platet, acompanyat d'un parell de folis, llapis i algunes lupes que vaig rescatar de la capsa miradora, i no els vaig dir res. Quan la Llum va descobrir la invitació, meravellada, va avisar a en Biel.

Primer de tot, després d'observar-lo el van voler tocar (sí, ténen els dits blaus, ja ens coneixeu, …). Al tacte resulta tou, i la seva consistència, degut a la seva estructura és com "elàstica" sense ser-ho. 

Sense cap consigna, cadascú es posa a fer el que li ve de gust, allò que més bé se li dóna: escriure la una, dibuixar l'altre.

Sota la lupa, a la vista, destaquen algunes qualitats. D'una banda, la seva forma arrodonida, d'altra la quantitat i disposició dels branquillons, perfectament alineats i corbats.

A en Biel, l'estructura del niu, rodona, li suggereix una composició formada per branquillons i rodones.

I en un ambient de calma les idees i els pensaments es van plasmant sobre el paper, quedant recollides. 

La Llum explica el seu dibuix i les seves observacions: e dibuixat un niu d'ocells l'ocella gran deia piu piu. baix escriure els nius son  petits i els ocells els construeixen amb pals palla i altres coses tobetes.

Observem que hi ha un pal amb borrissol enroscat, i que està enganxat al niu. Hipòtesis i teories, però no ens posem d'acord.

Observar, escrutar a través de les lents d'augment. Tocar, remenar. Fer hipòtesis. 

Després apareix una nova idea, i cal exploratar-la, investigar-la, aprofundir-hi.

Un niu, un ou.

En Biel us explica el seu dibuix: bax pansa ca la ascalfor pudria trancar lou.

Finalment, vam acabar buscant informació a internet, perquè, sincerament, jo de nius no hi entenc ni un borrall. A la pàgina Nius.cat hi vam trobar un munt d'informació útil.

Més enllà de totes aquestes consideracions, hem après a mirar, a observar. Hem après que sempre es pot aprendre, i que no saber d'un tema no és impediment per a investigar-lo, i que, sí, tenim ganes d'aprendre. Hem après que la geometria s'amaga entre les branques entrelligades, que els patrons es repeteixen. Que crear teories i hipòtesis és gratuït, divertit, i potser no porta enlloc, o potser sí. Hem après que si plasmem els nostres pensaments i idees en un paper, els podem recuperar més tard, que la inspiració també és gratuïta i que quan generem una pluja d'idees no podem descartar-ne cap.

I am a bird girl que canta Antony només acompanyat d'un piano. Veu i piano. I una mica això és el que vam fer. Un niu i la nostra curiositat. La màgia, la posa la natura.

Gener del 2014. Sis anys.

Si us ha agradat aquesta entrada, no podeu deixar de visitar…

La natura com a inspiració.

La capsa miradora.

Nius.cat

Exploring more or less in a bird nest - Teach Preschool.

Exploring nature: bird's nest - Creative Family Fun.

La capsa misteriosa - edició fluorescent -

La capsa misteriosa és una eina que ens permet apropar-nos al procés creatiu a través del joc. En una capsa de mocadors buida hi posem retalls de paper, aquells dos gomets que han quedat solitaris en un paper rebregat, cintes de paper de regal o de roba, retalls de feltre, envoltoris de caramels, etiquetes… el que se us acudeixi, va molt bé per a anar-hi guardant els retalls sobrants d'altres processos creatius, rotllos de cinta adhesiva a punt d'acabar-se , adhesius que apareixen a les butxaques i que ningú reclama…

I com a proposta és fascinant. El funcionament consta de dues normes molt senzilles: en primer lloc, no es pot mirar dins la capsa, així que s'ha d'agafar una cosa a l'atzar, a cegues, es pot tornar a posar dins la capsa, però la gràcia és no fer-ho; i en segon lloc, s'ha de gastar tot abans d'agafar novament coses de dins la capsa.

Aquesta vegada he omplert la capsa amb material que brilla amb la llum negra (ja sabeu que en som súper fans!). Així hi ha gomets, pompoms, trossets d'escurapipes, cola fluorescent, cinta adhesiva fluorescent, cinta de roba…

Part dels materials que hi ha dins la capsa: gomets

La invitació.

Busca i rebusca!

Dibuixar, enganxar...

L'acció a la taula.

La proposta té molt bona acollida, així que durant mesos anem repetint. Cada vegada que posem la mà dins la capsa l'emoció és màxima!

Si les formes no quadren amb les idees, sempre es poden retallar.

Enganxar.

Les cintes de roba són ideals per a tallar.

I per a banyar en cola ¬¬ 

L'atzar i la creativitat generen imatges curioses.

I es dibuixen personatges. El que en un primer moment eren unes mans, es converteixen en cossos, capes...

I apareix l'Amante Guisante (atenció, per més que moli, el vídeo és potser un pèl massa gamberrot per als nens)!

La casualitat pren importància dins del procés creatiu i es disfressa de joc. Però quins avantatges ofereix aquest procés? Amb quina finalitat? Més enllà de l'aspecte lúdic (és que crear pot ser encara més divertit?!) i del fet que ens permet reciclar aquelles cosetes que acabarien al fons d'un calaixet (o a les escombraries!) hi ha alguns aspectes que potencia: la capacitat d'adaptar-se a les diferents situacions i contextos, l'aprendre a valorar i utilitzar el que es té i la presa de decisions: la idea sobre què puc crear queda fortament condicionada per els materials de què es disposa, és més, pel fet que es coneix de què es disposa en aquell precís instant però no es pot saber quin serà el proper material, així que el procés creatiu obliga a restar atents i a improvisar a mesura que va avançant: cada moment és emocionant. El primer material que se'n tregui condicionarà fortament la resta del procés, marcarà un punt d'inflexió i pot generar una idea que guiï la resta del procés.

Agost del 2013 - Gener del 2014 cinc i sis anys.

Si us ha agradat aquesta entrada, no us podeu perdre…

La capsa misteriosa.

Creant amb Post-its i llum negra.

Art tips: the bits and pieces box. - Tinkerlab

Transferència a la cera.

Adorem les ceres, ens encanten, i ens agrada explorar noves maneres de crear amb elles. Una manera que hem explorat recentment és transferir la cera des d'una cartolina acolorida a un paper en blanc utilitzant un llapis ben afilat per a fer pressió. Jugant amb els colors de les ceres, en transferir-los, els colors es combinen de manera que la línia es torna de colors canviants. Dibuix i casualitat. El procediment és senzill, relaxant i preciós.

Abans de començar vaig explicar als nens quina era la meva idea, i quin era el procediment. Així podien demanar ajuda en cas de necessitar-la, i si jo havia d'intervenir, no els sabria greu. No es tracta tant de dirigir el procés, fet que podria condicionar el procés creatiu, sinó donar pautes i consignes amb antelació, fet que permet l'expressió lliure.

Un bol amb ceres i una cartolina blanca són la invitació. Tot i saber que el dibuix no perdurarà, la inspiració és lliure.

Com més superfície cobreixi la cera, més vistós serà el resultat.

El motiu escollit per en Biel és geomètric.

El motiu escollit per la Llum és floral.

Quan la major part de la cartolina ja està coberta de cera, posem un paper a sobre i ens disposem a dibuixar.

La Llum segueix inspirada en motius florals, en Biel segueix amb els motius geomètrics.

Dibuixar, omplir...

Retirar i observar.

Com més detallat sigui el dibuix, i més superfície de paper abasti, més canvis de color hi haurà en el dibuix resultant.

Els processos i els temps de cadascú són diferents. A en Biel el procediment el fascina, i s'endinsa en la seva manera de dibuixar: fa dibuixos molt petits, molt detallats, carregats de formes geomètriques i jugant amb pocs colors. La Llum ha explorat la tècnica, però li resulta més atraient la possibilitat de fer un dibuix de gran format, ple dels vibrants colors de les ceres, així que es dedica a completar el dibuix inicial.

L'emoció cada vegada que es retira el paper és màxima.

Jo també m'animo i, inspirada pels motius geomètrics d'en Biel, busco una làmina quadriculada per a sumar-m'hi.

Amb una lupa es poden apreciar millor els detalls.

El dibuix del dret.

I del revés. El color s'ha transferit només a la part que tenia cera a sota.

I els meus triangles.

Molts i molts triangles.

I la lletra s'ha de fer invertida. La taula de llum m'ajuda a situar la paraula al centre del paper.

Et voilà! Una làmina bonica.

Positius i negatius.

De la mà de les ceres toves ens endinsem de nou en el camí de la casualitat i el procés creatiu. Juguem amb motius geomètrics i florals, però les possibilitats són infinites, així com les combinacions de colors.

Gener del 2014. Sis anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada, no dubtis a visitar…

Descobrint el paper carbó.

Cera i calor.

Pintant al sol.

Pintant roques escalfades al sol amb ceres. 

Crayon Transfer Technique - Marcia Beckett.