Tocats de flors per Sant Joan.

Escoge un amante que te mire como si quizas fueras magia.

Frida Kahlo

Serà que la senyora Kahlo ha calat fort en aquesta casa. 

Perquè avui ens hem inspirat en els seus tocats de flors per a la nostra proposta per a la nit més curta de l'any. Per a la nit del foc i la màgia. Per a la nit de les bruixes, que fa olor a herbes remeieres i a fogueres, a danses i a records cremats. 

Serà que la Frida ens ha ensenyat lliçons importants...

A estimar sense mesura perquè els sentiments no es poden contenir ni mesurar.

A enamorar i a enamorar-nos (abans que de ningú) de nosaltres mateixes. 

A arriscar-nos i viure sense por (però a vegades amb dolor).

Serà que l'estiu i les flors ens la recorden a cada instant.

Serà que la nit d'avui es presenta plena de màgia.

Serà que la màgia va escassa i quan n'esgarrapes una mica l'has de cuidar.

Així que aquesta nit de foc intentarem buscar-ne una mica, trobar-la, custodiar-la.

Com si fos una flama adormida.

Ens banyarem en la màgia de la nit i amb la boca dolça de fruita confitada, crema i brioix recorrerem els camins de la ciutat amb el cap ple de flors i les mans plenes del foc purificador.

Ens mirarem al mirall i buscarem la màgia en el nostre propi reflex.

I llavors, només llavors, dormirem per a despertar amb aquella llum quasi d'or que existeix i ens visita els matins d'estiu que tenen sabor a son.

Perquè la màgia som nosaltres. I la nostra essència.

*  *  *

Sóc la Llum. A mi aquest taller que hem fet m'ha agradat des d'anar a collir les flors i congelar-me els peus i les cames al rec per collir una floreta preciosa d'un arbre que hi havia a l'altre costat del rec fins a fer la corona. Quan hem començat a fer les corones de flors m'he qudat meravellada... quina pila de models podia fer! M'ha agradat poder-lo fer amb la tieta i la mama passant-ho genial. Costava molt posar la floreta lila de la corona. Sembla fàcil, però no ho és. Es divertit, demana que ho treballis i molt, absolutament molt bonic. Feliç revetlla de Sant Joan.

Llum

*  *  *

Juny del 2017. 9 anys i mig. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

Sopeta d'estiu per a fades.

Cosint fulles amb fulles de pi.

I aquí trobareu un grapat de cosetes molones per a fer amb flors.

Un pom d'estrelles a la mà.

(...) però una nit vaig somiar que les flors de llessamí em cridaven; volien que les collís jo i només jo. 

Mercè Rodoreda. Viatges i flors.

Viatge al poble de les nenes perdudes.

Pensar amb les mans.

Deixar-les fer i desfer a voluntat.

Sempre m'han fascinat les coses que fan les mans de les persones.

A vegades costa trobar temps per a deixar-les volar.

Com dos ocells lleugers i feliços amb la panxa plena.

Fa uns dies vaig estar remenant al balcó.

Vaig preparar una petita invitació per als nens:

Pedres, aigua, guixos.

Al costat, el gessamí.

Dels bons, que deia la meva abuela. 

Dels que fan més olor al vespre.

Nena: el jazmín y la Dama de noche. 

Però va passar que l'ombra de les flors de gessamí em va cridar...

i m'hi vaig quedar a jugar-hi jo.

Dibuixar, pintar, esborrar, barrejar...
La bellesa efímera que es transforma, s'esvaeix.

I per una estona em vaig convertir en una nena perduda,

com la Gertrudis.

I igual que ella, vaig escollir seguir vivint en aquell bosc

amb la faldilla vermella i el cosset de floretes,

i un pom d'estrelles oloroses a la mà.

Juliol del 2016. 

Els llenguatges de l'aigua.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

Pintant pedres amb aigua.

Dibuixos amb aigua a terra. O la bellesa com a qualitat efímera.

Pintant basses (o la bellesa de l'art efímer).

Pintura casolana de guix.

Festival de colors en una bombolla

Un manantial

breve y fugaz

entre las manos.

Vetusta Morla, Los días raros.

Fa uns dies vam acompanyar un passeig d'aquells mandrosos, un passeig de diumenge havent dinat, amb una bona ració de bombolles de sabó.

Caminant, caminant, vam arribar a la vora de l'estanyet que hi ha al Parc del Migdia.

Un cop allà, les bombolles ens van fascinar.

Vam poder observar com una a una, totes les bombolles que queien a l'aigua es comportaven de la mateixa manera: en tocar l'aigua passaven de ser totalment transparents a mostrar un ampli ventall de colors just abans d'esclatar.

Una bombolla d'aigua no és més que una esfera d'aigua atrapada entre dues fines capes de sabó: una per dins i una per fora. Vam elaborar una teoria... vam suposar que era perquè en tocar l'aigua la seva composició canvia i també ho fa el seu aspecte: a mesura que el sabó es trasllada cap a l'aigua podem observar com els colors de la bombolla ens mostren tota la seva iridiescència, i com aquesta se'ns ofereix llaminera, seguint un camí i un patró dolç, evident i clar.

Un festival.

Només per als nostres ulls.

Gratuït i efímer.

Després, unes ones.

I després res.

Juny del 2016. Vuit anys i mig.

Els llenguatges de l'aigua. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

B.oOºOo.MB.oOºOo.LLES

I més bombolles

Estampant amb bombolles fluorescents. 

Pintant basses ( o la bellesa de l'art efímer). 

Teranyines perlades. 

Pintant pedres amb aigua.

Time it took us

To where the water was

That's what the water gave me

And time goes quicker

Between the two of us

Oh, my love, don't forsake me

Take what the water gave me

Florence + The  Machine, What the Water Gave Me

L'aigua fascina als humans. Tant que som capaços de donar-li diferents noms en funció de l'estat en què es troba: l'anomenem aigua quan està en estat líquid, l'anomenem neu, gel o glaç quan està en estat sòlid, l'anomenem vapor quan està en estat gasós.  

Segons la viquipèdia És l'únic compost que pot estar en els tres estats (sòlid, líquid i gas) a les temperatures que es donen en la Terra. Es troba en forma líquida als mars, rius, llacs i oceans; en forma sòlida, neu o gel, als casquets polars, en els cims de les muntanyes i als llocs de la Terra on la temperatura és inferior a zero graus Celsius; i en forma de gas es troba formant part de l'atmosfera terrestre com vapor d'aigua.

Avui us portem una petita proposta on l'evaporació de l'aigua és la protagonista. 

En un raconet del petit balcó de casa hi tenim pedres, pinzells i aigua. 

Una proposta sense grans pretensions. 
Una proposta amb un alt grau de meravella, d'encís, de fascinació... 
Una proposta amb grans dosis de paciència, d'observació, de temps. 
Un respir.

Pintar les pedres amb aigua pel plaer de fer-ho, de poder-ho fer.
Deixar que s'assequin, tornar a començar.

La diferència rau en la velocitat a què l'aigua s'evapora segons si les pedres són fredes o calentes. Segons si el dia està enteranyinat o el Sol apreta. 

Els dies ennuvolats les pedres són fredes i l'aigua hi resta durant llarga estona.

Els dies assoleiats, les pedres són calentes i l'aigua s'evapora ràpidament.

Un racó tranquil.
Un moment per a agafar aire.
Per a pensar amb els dits.
Per a meravellar-te. 
Per a evaporar-te. 

Juny del 2016. Vuit anys i mig. 

Els llenguatges de l'aigua.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser també t'agradarà...

Gel instantani.

Pintant roques escalfades al sol amb ceres.