#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris entrada apadrinada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris entrada apadrinada. Mostrar tots els missatges

dimecres, 8 de gener del 2014

15 maneres creatives d'entretenir a un nen en un hospital (i alguns consells per a portar-ho millor).


Potser us heu adonat que la casa de la imaginació ha tingut poca activitat últimament… la veritat és que hem passat uns dies complicats. L'apèndix d'en Biel es va perforar, i hem passat una temporadeta a l'hospital (bé, dues temporadetes per culpa d'un abscés que no es decidia a marxar). Primer entomes els fets com es succeeixen, i després arriben aquells dies en què descobreixes que la rutina és una benedicció, que el teu llit no és tan incòmode com alguns matins et penses, que com el menjar de casa no n'hi ha cap, i te'n adones a mesura que la salut del teu fill millora, perquè al principi no hi prestes cap atenció.

Tot això no hauria sigut possible de no ser per el fantàstic equip mèdic i humà que ens ha atès. Començant pel personal d'urgències, l'equip que el va intervenir, els metges i especialistes, les infermeres i auxiliars que tant ens van mimar, escoltar i acompanyar, als i les practicants, al suport psicològic, a la mestra de la ciberaula, als voluntaris que ens regalaven unes hores de joc, el personal d'administració, de serveis… En Biel ha lluitat contra la infecció amb totes les seves forces, amb tot el que té d'inconformista dins del seu petit cos, amb tot el que té de rebel i de tossut (que no és poc, creieu-me). És el meu petit heroi. Hi ha hagut moments molt delicats, estones en què tot trontolla: no és fàcil viure amb la pressió i l'angoixa. Però també hi ha hagut moments bonics i màgics, que són els que perduraran en el record, n'estic segura.

La família i els amics ens han ajudat a portar-ho millor, al nostre costat en els bons moments i en els no tan bons. Gràcies pels relleus improvisats, pels viatges extra a l'hospital, per acompanyar-me a menjar algo, pel cafè del matí, per oferir-nos un pa amb tomàquet quan la nevera estava buida o pels tuppers, per aquell missatge, aquell whatsapp, aquella trucada… però sobretot, per estar-hi.

Us vull presentar 15 propostes creatives que hem portat a terme dins l'hospital. Algunes d'elles són propostes que hem rescatat d'aquest blog, d'altres són vistes en altres blogs, moltes són adaptacions o re adaptacions de jocs clàssics… No us penseu que durant aquests dies no ens hem tret el nostre particular màster en videojocs i tele, que també (i gràcies!) però hem buscat alternatives per a omplir les hores d'hospital, que es tornen elàstiques i enganxoses. Així que aquí les teniu: les nostra tria de quinze.

1. Participa en els tallers de l'aula hospitalària.

La majoria d'hospitals amb planta de pediatria tenen una aula hospitalària. Anar-hi és, a més d'una manera de no perdre el fil del curs, un espai per a aprendre, riure, relacionar-se… 

2. Dibuixa utilitzant el llit.

Cal coordinació i ganes, però si una persona (dreta) subjecta una llibreta i una altra està al llit i subjecta un retolador ben enganxat al cos. Amb el comandament es fa pujar, baixar i reclinar el llit… i es genera un dibuix fruit del moviment. Tres dies després de l'operació, aquest és el primer moment en què en Biel es va posar a riure. 

3. Busca i troba dins l'hospital.

Aquesta proposta és ideal per quan els nens han de començar a deambular i a moure's: els ofereix un estímul per a aixecar-se del llit i caminar. Igualment, els convida a llegir, escriure, comptar… això sí, sempre acompanyats d'un adult!

Busca i troba a l'hospital (versió primera). Te'l pots descarregar en aquest enllaç.

Busca i troba a l'hospital (versió segona). Te'l pots descarregar en aquest enllaç.

Busca i troba de la A a la Z. Te'l pots descarregar en aquest enllaç.

4. Crea amb el que tens a l'abast.


Xeringues, tiretes, gases… Era pels volts de Nadal, així que vam fer un naixement.

5. Daus artístics.

Fa temps que tenia ganes de provar aquesta proposta de Tinkerlab. Un munt d'opcions creatives de mà de la casualitat: daus amb motius, colors, formes, personatges, tamanys i parts del cos per dibuixar… Tirar els daus, interpretar el resultat i a dibuixar! Què més es pot demanar? (Enllaç original al peu de l'entrada)

6. Crea amb objectes quotidians.

Els objectes quotidians que passen per l'hospital abans d'anar cap a casa són un material creatiu de gran valor. Fer torres i construccions amb pinces, crear personatges… és només una opció.

7. La capsa misteriosa.

La capsa misteriosa té l'encant d'allò que és desconegut i és una manera més de convidar la casualitat a formar part del procés creatiu. (Enllaç original al peu de l'entrada).

8. Fes-te un geoplà.


Una entrada de Mama recicla em va donar la resposta: un suro i unes xinxetes (o uns botons per als més petits!) i algunes gomes elàstiques. Pensament, lògica, geometria, números, lletres… tot hi té cabuda! (Enllaç original al peu de l'entrada)

9. Fes un laberint per a bales amb el geoplà.

Només cal crear una estructura per al laberint i escollir quines normes es posen: la bala no pot tocar les gomes verdes, pot rebotar, no pot rebotar, no pot tocar les gomes dels laterals…

10. Un tupper de Lego.

Si m'hagués de quedar amb una i només una proposta, seria aquesta. Un assortiment de peces per a tenir els dits i el cap entretinguts. Observant les creacions d'en Biel vaig veure que les peces que ofereixen alguna possibilitat més (peces amb rodes, aquelles que combinades entre elles encaixen i es mouen…) són les seves preferides. Un bon assortiment dins del tupper de Lego i èxit absolut!

11. Lego i temps fora.

Una variant del tupper de Lego que ha tingut molt d'èxit, un joc senzill, adorat per grans i petits, creatiu i molt divertit. Consta de tres fases, i necessitareu un temporitzador (com el del telèfon) per a dur-la a terme:
1. Cada participant ha d'agafar vint peces. Té un minut per a fer-ho (mentre els altres escullen també les seves!). Un cop escollides pot canviar-les (deixar-ne una i agafar-ne una) mentre no soni l'alarma. Quan l'alarma sona, mans enlaire!
2. Teniu cinc minuts per a fer una creació amb aquestes peces! Quan l'alarma sona, mans enlaire!
3. Un a un, expliquem als demés què hem creat, quines característiques té i per a què serveix.
Podeu jugar amb els temps i jugadors, crear equips… la diversió no té límit!

12. Fes un laberint per a bales amb el Lego.


Estructures que pugen, que baixen, que s'obren, es tanquen… (Entrada inspiradora al peu de l'entrada)

13. Ceres i una caixa de cartró.


Si demaneu una caixa a les infermeres, segur que us en troben alguna. Les ceres toves es poden escampar amb els dits, cobreixen però no embruten massa.

14. Aprèn alguna cosa nova.


Busca quelcom que el motivi i dediqueu-hi hores. En Biel s'ha quedat fascinat pels escacs i, si bé és petit per a l'estratègia, ha descobert com es distribueixen i es mouen les peces, coneix les regles bàsiques del joc, i ha començat a jugar alguna partida… Existeixen jocs i aplicacions que poden ajudar-los a aprendre, però res pot substituïr l'encant del tauler i les explicacions del papa.

15. Fes una postal d'agraïment.


Crear un Pop up és senzill. Ens va semblar més adient fer-lo amb tirites, depressors i esparadrap. (Enllaç amb tutorial per a fer un Pop up al peu de l'entrada).

*** *** *** *** *** *** *** *** *** *** *** *** *** *** *** *** *** *** *** ***

6. BONUS. Les joguines impacients.


Amb motiu de la seva tornada a casa, les joguines preferides d'en Biel l'esperaven carregades de banderoles: I <3 Biel, Biel, juga amb mi! T'he trobat a faltar! Va ser la seva particular manera de donar-li la benvinguda, estaven impacients per jugar amb ell!

Alguns consells (per a qui els vulgui acceptar).

Arribats a aquest punt, és possible que si us trobeu en una situació similar, havent d'afrontar una estada de mitja o llarga durada a l'hospital, us deixeu aconsellar. De consells, us en podria donar molts, però us en donaré quatre:





Aquesta entrada vull dedicar-la molt especialment a la Loli i en Salva, i a la seva meravellosa família. Gràcies per acompanyar-nos en aquest viatge improvisat i mostrar-nos que és possible ser feliç en un hospital (entre moltes altres coses).

Desembre del 2013 - Gener del 2014

Entrades que ens han inspirat…

La capsa misteriosa 
Geoplà DIY - Mamà recicla.
Art Dice - Tinkerlab
Lego marble Run - Octavia and Vicky (entrada contribució de One Perfect Day).
DIY Pop Up cards - Oh Happy Day

Entrada apadrinada per la Bernadette i per la Loli.

dijous, 17 d’octubre del 2013

La teoria de les peces soltes.


Fa temps que per internet circulen alguns apunts i articles sobre el que es coneix com "La teoria de les peces soltes", en anglès Theory of loose parts. Us recomano que en feu una cerca exhaustiva a google i descobrireu explicacions meravelloses com aquesta de la Kate de l'inspirador blog "An Everyday Story", aquesta de la sempre sorprenent Cathy de Nurturestore o aquesta altra que fa la Jenny del fantàstic blog "Let the children play".

En els anys 70 (concretament el 72) un artista i arquitecte anomenat Simon Nicholson va desenvolupar la "Teoria de les peces soltes". En aquest enllaç trobareu el document en PDF (en anglès), un article titulat "La Teoria de les Peces Soltes, Un important principi per la metodologia del disseny."
Simon Nicholson, 1972. L'article comença dient:

"La creativitat és per a uns pocs dotats: la resta estem obligats a viure en entorns construïts per aquests pocs dotats, escoltar la música d'aquests pocs dotats, utilitzar els invents i les arts d'aquests pocs dotats, i llegir els poemes, fantasies i jocs d'aquests pocs dotats.

Això és el que la nostra educació i cultura ens condicionen a creure, i aquesta és una culturalment induïda i perpetuada mentida.

Basant-se en aquesta mentida, l'elit cultural dominant ens diu que la planificació, el disseny i la construcció de qualsevol part de l'entorn és tan difícil i tan especial que només aquests pocs dotats - aquests amb graus i certificats en planificar, enginyeria, arquitectura, art, educació, psicologia conductual, i demés - poden resoldre correctament els problemes de l'entorn."

Una introducció potent per a una teoria que reforça el pont entre l'ésser humà amb la natura, que promou el "pensar amb les mans" o "aprendre fent", però que sobretot considera que tothom té capacitats creatives i que l'únic camí a la creativitat és crear. Nicholson defensava que: "En qualsevol entorn, junts el grau d'inventiva i creativitat, i la possibilitat de descobrir, són directament proporcionals al nombre i tipus de variables en ell.".  La meva interpretació de les seves paraules ve a ser que en un entorn ric, les idees es multipliquen i generen nous aprenentatges. En aquest sentit, reitera la importància d'oferir als infants, des de ben petits, materials estimulants, temps per a explorar-los i la possibilitat d'implicar-se, de provar, fer i desfer sense por a ser jutjats ni menystinguts. La ment d'un infant escapa als convencionalismes, els adults tenim molt per a aprendre d'ells.

Entenem per "peces soltes" aquells objectes que no són joguines però que en un context de joc permeten a l'infant explorar i explotar la seva creativitat. Objectes que es poden combinar entre si per formar composicions i escenaris de joc. Que destaquen per les seves qualitats i per les seves possibilitats: l'infant pot escollir com utilitzar aquests materials ja que són materials inespecífics i sense una finalitat concreta, que afavoreixen el procés d'aprenentatge obert i guiat pel propi interès, adaptat al propi moment evolutiu. El tipus de joc que sorgeix ajuda l'infant a concentrar-se i a centrar la seva atenció, a aprendre mitjançant l'assaig-error. El joc amb peces soltes ofereix possibilitats infinites de joc i estimula la creativitat, el pensament divergent i la resolució de problemes que sorgeixen durant el procés creatiu.

Els materials:

Els materials que poden ser considerats "peces soltes" es poden dividir bàsicament en dos grans grups:

Materials de la natura.
- Naturals o recollits de la natura:

   - aigua, sorra, arròs, sal, grava, terra...
   - petxines, conquilles,
   - plomes
   - llavors, tavelles,
   - pedres, vidre de mar
   - troncs, branquillons, rodelles de troncs
   - pinyes, fruits secs i cloves
   - fulles, flors, branquetes d'herbes aromàtiques



- Processats, artificials o modificats:

   - pom-poms (de paper, de fil, de llana...)
   - teles i retalls de roba, feltre...
Objectes de plàstic i metall.
   - xapes d'ampolla, femelles, visos...
   - taps de suro, de plàstic...
   - botons, pinces d'estendre la roba
   - ulls de joguina per a manualitats
   - bastonets, palets i canyetes
   - tesel·les, bales de vidre
   - monedes
   - granadura (de la que s'utilitza per a bijuteria)
   - boletes i peces de fusta
   - rul·los de perruqueria,
   - pasta alimentícia, sèmola
   - mandrils i rotlles de paper
   - peces de fusta per a construccions i blocs
   lògics


- Alguns elements que podem utilitzar per a potenciar el joc amb aquests elements:

Objectes i materials complementaris.


   - galledes, caixes, capses
   - pots, llaunes, envasos, ampolles
   - miralls
   - bols, plats, safates
   - pinzells,
   - pinces i tenalles, coladors,
   - animals i figures humanes de goma
   - oueres, motllos de magdalenes, de    
   bombons...

El joc i les seves característiques.

A l'aire lliure.

Pedres, aigua, flors, gespa... curiositat i temps per a explorar.


Fulles, troncs... composicions espontànies. El plaer de crear amb el que es té a mà.

A l'interior.

Invitació a jugar amb peces soltes sobre un mirall. Creació d'un món en miniatura.
Disposició dels objectes sobre una taula.

Composició.

Processos rics i enriquidors.

Organitzats i reorganitzats.

Que prenen part en el joc.

Que es combinen entre ells.

Que prenen vida (si voleu descobrir de què parlen aquests peixos cliqueu en aquest enllaç).

Materials que es tornen complexos.

Delicats.

I preci(o)sos.

És un camp que s'obre a l'art i que convida a participar-hi de manera activa, com vam tenir el plaer d'experimentar quan vam visitar la mostra de l'inund'art a la casa de cultura.

Si voleu descobrir algunes de les propostes que hem portat a terme i que encaixen dins d'aquesta teoria podeu tafanejar-les a través de l'etiqueta "peces soltes" que hi ha al lateral dret del blog.

I si encara no en feu prou, us convido a tafanejar el tauló "Teoria de les peces soltes" a Pinterest on recopilo algunes idees meravelloses i molt inspiradores.

Entrada apadrinada per l'Elisabetsalie.

divendres, 15 de febrer del 2013

Apadrina una entrada.



Dissabte passat vaig celebrar el meu 32è aniversari i em venia de gust compartir-ho amb vosaltres, però també sentia que necessitava una mica de feedback, i d'altra banda, la pàgina havia quedat un xic estancada, o potser una mica adormida... hi havia poca activitat. Amb la idea de saber quines entrades us han agradat més, així que vaig llençar una proposta a través de la pàgina del facebook

Es tracta d'apadrinar una entrada. Podeu escollir entre totes les publicades, i al peu hi figurarà la inscripció "Entrada apadrinada per el teu nom", i si tens un bloc, enllaçarà a la seva pàgina principal.

Com fer-ho? És tan senzill com:

1. Escollir la teva entrada preferida
2. Copiar l'enllaç al teu mur del facebook / twitter
3. Copiar l'enllaç al mur de la pàgina del bloc al facebook.
4. Mirar com creix la nostra petita comunitat creativa.

Moltes gràcies!

Febrer del 2013.

divendres, 8 de febrer del 2013

Glaçons de bicarbonat i vinagre (a la taula de llum).


Hi ha algunes propostes que són no només una invitació, sinó també una provocació. Una de les propostes que més agraden a la Llum i en Biel és fer barreges escumejants amb bicarbonat, suc de llimona i vinagre. Per això quan l'altre dia remenant per inspiration laboratories vaig veure aquesta proposta, vaig imaginar que als meus fills els encantaria.

En comptes de fer glaçons de vinagre vaig voler explorar també la reacció de fer glaçons de bicarbonat i aigua.

Hi vam afegir purpurina i colorant alimentari (sí, com a tot arreu...)

Remenar.

Ho vam posar al congelador i vam esperar l'endemà.

Aquest és l'aspecte que presentaven l'endemà: els homenets són fets de bicarbonat i aigua, els dinosaures i els robots són de vinagre.

I directes a la taula de llum.

Primeres reaccions en afegir bicarbonat als glaçons de vinagre.

I un raig de vinagre als glaçons de bicarbonat.

Afegir generosament.

Acció - reacció - acció...

Descobrir, interpretar de què està fet cada glaçó segons quina és la seva reacció en entrar en contacte amb un altre element.

En entrar en contacte els uns amb els atres, no es produïa la reacció esperada, o potser no en suficient intensitat com per a ser fàcilment observable.

Els glaçons de vinagre reaccionen amb el bicarbonat.

Però no en afegir-hi més vinagre.

I mentre es van fonent i desfent, ens regalen algunes bombolletes i un munt de colors que es barregen els uns amb els altres.

S'hi poden fer alguns caminets, apartant a banda i banda els glaçons.

O recollint-los tots.

Presentar quelcom conegut d'una manera diferent és una manera d'estimular la creativitat: no només perquè descobrim que les reaccions són les mateixes malgrat no ho sigui la intensitat, no només perquè presentant la proposta en forma de glaçó acolorit sobre la taula de llum guanya en espectacularitat... Sobretot perquè ens ajuda a entendre que un mateix material, una mateixa proposta pot prendre diferents formes, fet que reforça els nous aprenentatges ja que es poden relacionar fàcilment amb els aprenentatges previs, un dels pilars de l'aprenentatge significatiu.

Febrer del 2013. Cinc anys.
Entrada apadrinada per l'Anna i per la Noelia.