de l'aigua (en el pinzell de Sorolla)

Some feelings, they can travel too
Oh there it is again, sitting on my chest
Makes it hard to catch my breath
I scramble for the light of change

Wish That You Were Here. Florence + The Machine

Per a la meva Soraya, que coneix i estima Sorolla.

Dir que som els primers en enamorar-nos de l'aigua seria mentir.
Seria com pretendre que som els primers
en passejar els ulls llaminers per la superfície farinosa de la lluna,
en tancar els ulls després d'ensopegar-nos amb aquell glop d'aire salat de vida que ens escup el mar a la cara,
en dibuixar constel·lacions unint imaginàriament pigues amb petons, o pedres amb pals.

L'aigua ha sigut observada i estimada
per tantes mans i tantes mirades,
per ulls oberts com dues preguntes negres i rodones,
per tantes vides, en tants moments,
que es podria dir que parla tantes llengües com persones hi ha al món.

A Sorolla li parlava cada dia,
en el llenguatge de la llum,
del color i del moviment
que bressola la vida en si mateixa
en un anar i venir delicat i incansable.

Sorolla la va estimar.
I la va pintar.
Un dia rere l'altre.
Fins a l'eternitat.
Perquè l'aigua de Sorolla esdevingué eterna
en les seves onades infatigables,
en la seva escuma de merenga,
i en les ales que se't enganxen a la mirada.

I nosaltres el vam emular.

Vam pintar l'aigua.

Amb la consistència de la mel.

Amb pinzellades com moments.

Amb els somnis desperts.

Agost del 2016. Vuit anys i tres quarts.

els llenguatges de l'aigua.

Vull agraïr al Museu Sorolla que m'hagin permès fer ús de les imatges dels quadres.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

.

La paret que somiava ser mar.

Aigua pentintant el reflex d'un arbre.

Aigua pentinant el reflex d'un arbre.

Heu vist mai l'aigua d'un rierol pentinant el reflex d'un arbre?

Els cabells de l'arbre s'ondulen amb l'empenta de l'aigua.

En el reflex, les fulles s'esborren i l'aigua ens mostra la dansa d'un grapat d'algues.

L'aigua es torna gris quasi blanca i s'esquitxa de ratlles verdes.

El verd de les algues pentinava l'aigua dolçament mentre ella es deixava pentinar com si res. Amb afecte i dolçament l'aigua li anava desfent els nusos i tallant els cabells i els cabells que

que sobràven els duia al preciós reflex on milions de cabells havien caigut. Era un reflex únic bonic i elegantíssim. Era meravellós contemplar aquell reflex mentre milions de dones recollien els cabells des de sota el riu, vaig pensar. Llavors quan acaba de llençar els últims cabells, de tallar els últims cabells, l'aigua vesteix a l'arbre d'algues elegantíssimes, vaig pensar. L'aigua em va regalar una experiència única. 

LLUM

La dansa de les algues vesteix el reflex d'un arbre.
L'aigua dolça ens ha regalat una experiència ondulant.

Març del 2016. Vuit anys. 

Els llenguatges de l'aigua. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

Beure's la pluja (i altres delícies pluvials).

Veig, veig... amb els meus ullets...

Mapa sonor d'un matí de diumenge.

Una tarda

Una tarda.

A vegades, passa.

Cadascú al seu aire.

Cadascú al seu ritme.

Cadascú al seu interès.

Modelar el fang.
Treballar-lo sobre una superfície rotatòria, per a poder accedir pels dos costats.
Colpejar-lo, pessigar-lo, aplanar-lo, gratar-lo.
Clavar-hi filferros.
I que sigui un gest bell.

Crear una composició de branquillons.
Omplir el buit, convertir les formes en volum.
Convertir el volum en espai, ocupar-lo i atresorar-lo.
Cremar-se lleugerament la punta dels dits de tant en tant.
I tornar-hi.

Pintar.
Observar les possibilitats en una tela blanca.
Escupir el color i observar com es mescla.
Juntos pero no revueltos.
I escrutar on neixen els colors.

Gener del 2016. Vuit anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

· fang · color i olor

Creant meravelles amb material de rebuig.

El procés per sobre del resultat - Cultureta

Fluir - Cultureta

Retratats amb el cap ple de pardals.

I've been searching

For my wings some time
I'm gonna be born
Into soon the sky
'Cause I'm a bird girl
And the bird girls go to heaven

Bird Gehrl. Antony and the Johnsons

Una de les primeres aquarel·les que vaig pintar era un personatge amb el cap ple de pardals. Els pardals estaven tan a gust en aquell cap que fins i tot hi havien fet un niu i, d'aquesta manera, convivien amb les seves idees i formaven part dels seus pensaments.

El nostre projecte Retratant la Fantasia està arribant a la seva fi. Durant els últims mesos ens hem centrat en observar, retratar, dibuixar, esbrinar, composar, pensar, plasmar... però, sobretot, en intentar fer-nos les preguntes adequades. Hem rumiat amb el cap. Hem pensat amb les mans, amb els dits. Hem après de nosaltres mateixos, de com som per dins i per fora, però també hem procurat aprendre sobre com són els altres: observar-los, llegir-los, escoltar-los.

Com podeu imaginar, els nostres caps són ara un petit i deliciós guirigall. Amb el retrat com a pretext, amb la fantasia com a llenguatge, hem investigat les profunditats de l'essència humana, i necessitarem temps per a posar ordre a tot el que hem descobert, a tots els aprenentatges que han esdevingut.

Així doncs, la nostra sensació és que tenim el cap ple d'ocells. I hem volgut plasmar aquesta sensació sobre paper. I ens hem retratat amb el cap ple d'ocells. Com a recordatori de com de meravellós ha sigut aquest viatge. Com a recordatori de que val més tenir sempre el cap ple d'ocells tot i tenir els peus tocant a terra. Com a recordatori de que els pardals poden conviure i fer niu entre les nostres idees, formar part dels nostres pensaments. Com a recordatori de que podem buscar una mica més de temps per a les nostres ales.

Ens vam fer quatre retrats pensant en els nostres ocells, mirant-los. Després vam retocar les imatges amb la finalitat de fer destacar el lloc on s'ubiquen: vam jugar amb el color, convertint-les a escala de grisos, vam jugar amb la regla dels terços, situant un dels punts d'intersecció amb el punt on apunta la mirada, i difuminant els marges per a eliminar distraccions i focalitzar allà on a nosaltres ens interessa. Després vam imprimir les imatges i allà va començar la diversió, quan vam retallar els fronts per a deixar al descobert el contingut dels nostres caps: colors i ocells que vam dibuixar en papers reciclats del nostre calaix de papers per reutilitzar. Els nois van crear obres amb ocells estàtics. Les noies vam crear una espècie d'història d'ocells que es mouen.

I així encarem aquests últims dies, amb el cap ple de pardals. Alguns s'hi senten tan bé, que fins i tot hi han fet niu. Esperem que s'entenguin bé amb els nostres pensaments, i que es mimin mútuament.

Octubre del 2015. Set anys gairebé vuit.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

Retrat d'un home madur amb una orella verda.

Retrats esbojarrats amb l'escàner.