#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris experimentació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris experimentació. Mostrar tots els missatges

dissabte, 10 de setembre del 2016

L'aigua dansarina.


A tothom li agrada ballar.
Qui més, qui menys, es mou amb certa gràcia.
Fins i tot hi ha qui balla sol.
Fins i tot hi ha qui balla d'amagat.
Fins i tot hi ha qui s'atreveix a ballar en parella.
Fins i tot hi ha qui juga a combinar i coordinar passes i moviments amb altres.
Amb el cor dins, bum-bum, bategant.
Amb el cor dins, bum-bum, acompassant-se.

A l'aigua també li agrada ballar.
Però ho fa millor amb una parella.
Potser perquè compartit sempre tot és més divertit.


En aquesta ocasió convidem a l'aigua a dansar amb un globus.
L'electricitat estàtica n'és el pretext, o la cançó, digues-li com vulguis.
El so silenciós que fa moure a ambdós protagonistes.
L'aigua, el globus.
Una dansa com un estira i arronsa.
Acostar-se, distanciar-se.











Amb el cor dins, bum-bum, bategant.
Amb el cor dins, bum-bum, acompassant-se.
Com un somni en moviment.

Juliol del 2016. Vuit anys i mig. 
els llenguatges de l'aigua

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

Marea viva. 

Teranyines perlades. 

Gel instantani.

Inversió per refracció.

Lab series.



diumenge, 8 de maig del 2016

Gel instantani.


L'aigua i les seves peculiaritats.
L'aigua i les seves característiques.
L'aigua i els seus estats.
De líquid a sòlid. De sòlid a líquid.
L'aigua i la seva màgia.

Congelar l'aigua de manera instantània.
Com per art de màgia.
La màgia de l'aigua.
Per art de ciència.

El secret és aconseguir la subfusió de l'aigua. 
Pum!
Subfusió.











M'explico:
Cal posar el congelador a tope (-18ºC) i posar algunes ampolles d'aigua mineral dins, deixar-les dues hores i mitja. Ni més ni menys... amb menys temps no funcionaria, amb més temps es congelaria.
Un cop ha passat aquest temps, amb molta cura retirem les ampolles i podem jugar-hi.
Si li donem un cop a l'ampolla, es congelarà l'aigua que hi ha dins.
Si l'aboquem sobre un glaçó, també.

M'explicaré millor:
L'aigua estava a una temperatura inferior al seu punt de congelació, però estava en estat líquid.
Per això la interacció amb un cristall (glaçó) o un cop (que converteix les bombolles d'aire i les impureses en cristall) desencadena la reacció de cristalització.
Gel instantani.
Pum!
Subfusió.

No és màgia.
És ciència.


I no, no ens ha sortit a la primera.
D'aquí l'eufòria.

Maig del 2016. Vuit anys i mig.
Els llenguatges de l'aigua.

Si t'ha agradat aquesta entrada, segur que t'agradarà...





diumenge, 17 d’abril del 2016

Inversió per refracció.


En aquest cas podem dir que l'aigua es posa el vestit del joc, ja que es presta a un joc delicat i divertit, on tot i no ser la veritable protagonista de l'experiment (perquè la protagonista de l'experiment és la llum) sí que l'aigua és el catalitzador, és la part més visible (i indispensable) per a que l'experiment resulti fascinant a petits i grans. Alterar i transformar la realitat d'una manera simple, senzilla i sorprenent.

Si juegueu a observar imatges a través d'un got (buit i ple) d'aigua, podreu observar que les imatges es distorsionen, s'alteren, s'inverteixen.

L'explicació és senzilla i és la mateixa que fa que un llapis sembli trencar-se en posar-lo dins un got: la refracció de la llum. La refracció* es dóna perquè quan els raigs de llum atravessen diferents medis (en aquest cas aire i aigua) es desvien en direccions diferents degut a la diferència de densitats.

La temàtica aquàtica ens ha suggerit animalons també aquàtics (i més o menys ferotges), i a partir d'aquí... un fer i desfer, un jugar i observar, un meravellar-se i fascinar-se continu i constant.
















En aquest petit vídeo podeu observar l'experiment amb tota la seva esplendorosa capacitat fascinadora...




Si us animeu a provar l'experiment a casa, us recomano que busqueu diferents angles i punts de vista, que jugueu a posar el got a diferents distàncies de les imatges, ja que no des de tots els angles es pot apreciar bé la refracció, així que no tingueu por a fer, desfer, remenar i provar coses noves!

Abril del 2016. Vuit anys. 
Els llenguatges de l'aigua. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

Aigua pentinant el reflex d'un arbre.

Clips dins el got.

Flotació rudimentària.

Experimentant amb aigua freda i calenta.

Refracció (viquipèdia)

* des de la meva humil experiència com a educadora infantil i persona amant de la ciència però aliena als seus llenguatges, aquesta és la explicació-definició més senzilla i acurada que he sigut capaç de definir, però si algú creu que és equivocada o en té alguna de millor i m'ho fa saber, amb molt de gust, plegats, la millorarem!

diumenge, 27 de març del 2016

Flotació rudimentària.


Explorant els llenguatges de l'aigua una de les primeres idees que ha rondat pel cap dels nens ha sigut la flotació. Preguntes, respostes i aproximacions més o menys encertades. Per què quelcom sura i per què quelcom s'enfonsa? És la forma? La matèria? Les lleis que ordenen el món?

De manera impulsiva en Biel ha gargotejat una imatge d'una barca simple i senzilla i, de cop, s'ha aixecat de la cadira i ha començat a dir que volia fer una barqueta. Ha engrapat uns pocs objectes que tenia a l'abast i ha creat una espècie de prototip. - Flota! Flota! - cridava mentre omplia la pica. Estava eufòric.

Després  ha anat arreplegant coses i cosetes, objectes i materials, i ha millorat el prototip, convertint-lo en un artefacte curiós i peculiar, rudimentari però eficient.










Forma i matèria són una part essencial de la flotació, però també ho és la possibilitat. La possibilitat com a idea, com a base, com a fonament. El poder aixecar-se d'una revolada i, arreplegant diversos objectes, cristalitzar una idea, un fet, un pensament. Saber i sentir que tens el temps i la llibertat per a fer-ho, per a modificar la idea, per a millorar-la i perfeccionar-la. Per a testejar-la i refer-ne els punts febles. Però, sobretot, per a viure l'eufòria creadora.

La barqueta sura pel material? Sura per la seva forma? Sura per l'aire? Per l'aigua? Per la força? Quina força?
I, de nou, preguntes, respostes, aproximacions més o menys encertades, debats i hipòtesis.
La densitat del plàstic i l'aire junts és inferior a la de l'aigua. Pesa menys. Flota.
Eufòria.

Març del 2016. Vuit anys.
Els llenguatges de l'aigua. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

Clips dins el got. 

{lab series} Explorant al laboratori. La flotació.

{lab series} Explorant el principi d'Arquimedes

Experimentant amb aigua freda i aigua calenta.

dissabte, 8 de novembre del 2014

Retrats esbojarrats amb l'escàner.


Fa uns dies vaig tenir la idea d'oferir una safata plena de tresors de tardor als nens per a jugar amb l'escàner. Crear composicions, fotocopiar-les, dibuixar-hi a sobre... composar i crear amb elements naturals utilitzant la tecnologia. Vaig pensar que seria divertit, però no em podia imaginar fins a quin punt ens ho passaríem bé. D'un temps ençà els nens han començat a prendre la seva iniciativa a l'hora de fer propostes creatives a casa, i aquesta vegada el seu enginy va anar més enllà. 

Vaig decidir provocar-los amb una senzilla invitació a crear: sobre la taula de l'espai creatiu vaig posar la màquina d'escriure, la safata amb els tresors de tardor i la impresora. Vaig fer una composició i vaig apretar el botó per a que en sortís una còpia, no vaig dir res als nens, em vaig retirar i la seva curiositat va fer la resta. 

La invitació.

La descoberta.

Composició.

Composició en evolució.

Curiositat.

Còpia.

Exploracions independents.

I, evidentment, després d'explorar amb alguns objectes la Llum va tenir "la idea".

I la seva idea va resultar ser molt més divertida que la meva. I tots la vam explorar. 

I tots ens vam escanejar la cara, i vam dibuixar, pintar, guixar i enganxar-hi a sobre tot allò que vam trobar a l'abast.

Dibuixar i dibuixar...

I tornar-hi, i tornar-hi...

Van estar llarga estona ben entretinguts, fent composicions, còpies, fotocopiant objectes, dibuixant, pintant a sobre...

I vam acabar amb uns fantàstics (i aterridors!) retrats familiars.

L'experiència m'ha ensenyat (en repetides ocasions) que si els deixes a ells prendre el control de la situació de joc les seves idees sempre seràn molt més divertides i autèntiques que les teves. Els infants no tenen prejudicis, filtres ni temor quan s'enfronten a un nou objecte, o quan s'expressen. Aquestes condicions s'adquireixen i alimenten a mesura que l'ésser creatiu es compara amb els altres i tracta de comprendre abans de permetre's explorar i experimentar. 

Permeteu als infants prendre decisions, obrir-se i explorar. Us ho passareu genial.


Novembre del 2014. Sis anys, gairebé set. 

Si us ha agradat aquesta experiència, us pot agradar...