Banyant els sentits. Cinc (o més) propostes de joc sensorial per l'hora del bany.

El joc sensorial és aquell tipus de joc que està íntimament relacionat amb els sentits: són propostes suggerents i enriquidores, obertes a l'impuls creatiu i recreatiu del joc i que per les seves característiques són especialment estimulants per als sentits. L'hora del bany és un moment privilegiat per acostar-nos a aquestes propostes utilitzant tot el cos. Un festival de tactes, textures, temperatures, olors, colors... estímuls que desvetllen els sentits a l'hora del bany. El joc sensorial a la banyera és adequat per a totes les edats, és de baix pressupost i el millor de tot és que només passant-hi una mica d'aigua tot queda net altre cop!

1. Formes de goma eva.

 

Retallem formes de goma eva de diferents formes i tamanys i les posem dins la banyera.

 

A més de l'experiència de banyar-se amb peces de goma eva que suren, quan la goma eva és molla, s'enganxa a les rajoles (i als vidres) de manera que permet crear composicions, fer, desfer, refer.

2. Escuma d'afaitar. 

 

Escuma i pinzells, pinzells de goma eva, raspalls de dents...

 

L'experiència del contacte sobre la pell.

 

Amb un mirall, per jugar a afaitar-se.

 

Sobre la paret per fer dibuixos en negatiu.

Escuma d'afaitar de colors.

 

Per gaudir dibuixant a la paret.

 

Escuma d'afaitar de colors amb aromes (simplement afegir-hi colorant i aroma de reposteria).

 La textura és menys consistent però més vistosa, i fa una olor exquisida.

3. Aigua de colors.

 

Aigua blava (tintada amb colorant alimentari) i sals de fruites de llimona.

 

Per jugar a omplir, buidar... i a cuinar.

 

No tan sols fa "fsssssssssssh" sinó que fa una olor deliciosa a llimona.

4. Sals de bany casolanes (que tenyeixen l'aigua!)

 

Per a fer-les necessitem sal gruixuda, colorant alimentari i aroma (el que s'utilitza per fer reposteria no és tòxic).

 

Ho barregem tot.

 I ho deixem secar unes hores. Després cal guardar-ho bé per a que no perdin l'aroma (jo les guardo en pots de vidre de conserves).

 

Es poden utilitzar en propostes de joc, com en aquesta: Sals de llimona i objectes grocs, sals de taronja i objectes taronges, cadascú ha de pescar els seus objectes. I amb les sals, pot tenyir i aromatitzar l'aigua.

 

Diversió assegurada!

 

Les sals es desfan pràcticament en la seva totalitat, no són tòxiques, no embussen les tuberies!

 

I tenyeixen l'aigua.

5. Bany amb perles d'aigua.

 

Primer vaig posar molt poca aigua, volia que en posar-s'hi notéssin el tacte de les perles.

 

 

Per al joc: coladors, culleres, safates, pots...

 

Per jugar a pescar, a col·leccionar...

 

A recol·lectar...

 

I per a recollir-les totes abans de treure el tap de la banyera.

Sempre he defensat que els nens i les nenes aprenen de manera global, que aprenen a través dels sentits i que el joc és el motor del seu aprenentatge.

Defensar que els nens i les nenes aprenen de manera global és defensar que els aprenentatges que fan els infants els resulten aplicables a tots els àmbits de la seva experiència i de la seva persona, i que són globals entenent com a globalitat el fet que mentre aprenen conceptes (per exemple) matemàtics, també alhora interioritzen el llenguatge que empren, els gestos que realitzen i les sensacions que perceben, incidint i facilitant alhora (en la mesura que la seva edat i el seu moment evolutiu els ho permeten) alguns processos autorreflexius i d'autoadequació actitudinal, però també emprant tot el seu cos com a vehicle per a l'exploració, l'experimentació i l'aprenentatge.

Defensar que aprenen a través dels sentits és defensar que l'àmbit experencial i vivencial, intrínsicament lligat a la gestió de les pròpies emocions, és un àmbit privilegiat per a acostar-nos a ells a través del joc. És entendre que només podem saber què és una poma quan l'hem tocat, tastat, olorat, mirat, sospesat, hem comprovat el tacte que té, el soroll que fa en caure...

Defensar que el joc és el motor del seu aprenentage és defensar que l'experiència dels infants parteix dels seus propis interessos, i que la manera de gestionar aquests interessos influeix en els aprenentages que construeixen a partir de les seves experiències.

És per aquest motiu que si hi ha una manera (al meu entendre) d'invitar-los a aprendre que sigui capaç de nodrir-se de tots aquests factors jo m'hi aboco. I l'hora del bany reuneix tots els requisits. El joc sensorial a la banyera és per gaudir-ne!

Maig del 2012, febrer, març i abril del 2013. Quatre anys i mig, cinc anys.

Inspiració. Primera part.

Fa uns anys vaig llegir un preciós llibre d'una persona a qui admiro i respecto profundament. I mentre llegia, un fragment em va sorprendre, i per què no dir-ho, em va emocionar. Deia el següent:

Excepte per als nens (que no saben el suficient com per a deixar de fer les preguntes importants), pocs de nosaltres dediquem molt temps a preguntar-nos per què la natura és com és; d’on ve el cosmos, o si sempre ha estat allà; si un dia el temps anirà cap enrera i els efectes precediran a les causes; o si hi ha límits definitius al que han de saber els humans. Fins i tot hi ha nens, i he conegut alguns, que volen saber com és un forat negre, quin és el tros més petit de matèria, per què recordem el passat i no el futur, i per què existeix un univers. (...)

Però hi ha alguna cosa més: he vist a molts adults que s’enfaden quan un nen els planteja preguntes científiques. Per què la lluna és rodona?, pregunten els nens. Per què l’herba és verda? Què és un somni? Fins a quina profunditat es pot cavar un forat? Quan és l’aniversari del món? Per què tenim dits als peus? Massa pares i mestres contesten amb irritació o ridiculització, o passen ràpidament a una altra cosa: “Com volies que fos la lluna, quadrada?” Els nens reconeixen de seguida que, per alguna raó, aquest tipus de preguntes enutja als adults. Unes quantes experiències més com aquesta, i un altre nen perdut per a la ciència. No entenc per què els adults simulen saber-ho tot davant d’un nen de sis anys. Què té de dolent admetre que no sabem alguna cosa? És tan fràgil el nostre orgull?

És més, moltes d’aquestes preguntes afecten a aspectes profunds de la ciència, alguns encara no resolts del tot. Per què la lluna és rodona té a veure amb el fet de que la gravetat és una força que tira cap al centre de qualsevol món i amb com de resistents són les roques. L’herba és verda a causa del pigment de clorofil·la, sens dubte -a tots ens han ficat això al cap- , però per què tenen clorofil·la les plantes? Sembla una tonteria, doncs el sol produeix la seva màxima energia en la part groga i verda de l’espectre. Per què les plantes de tot el món rebutgen la llum del sol en les seves longituds d’ona més abundants? Potser sigui la plasmació d’un accident de l’antiga història de la vida en la Terra. Però hi ha quelcom que encara no entenem sobre per què l’herba és verda.

Hi ha millors respostes que dir-li a un nen que fer preguntes profundes és una espècie de pífia social. Si tenim una idea de la resposta, podem intentar explicar-la. Encara que l’intent sigui incomplet, serveix com reafirmació i infon ànim. Si no tenim ni idea de la resposta, podem anar a l’enciclopèdia. Si no tenim enciclopèdia, podem portar l’infant a la biblioteca. O podríem dir: “No sé la resposta. Potser no la sàpiga ningú. Potser, quan siguis gran, ho descobriràs tu.”

Hi ha preguntes ingènues, preguntes tedioses, preguntes mal formulades, preguntes plantejades amb una inadequada autocrítica. Però tota pregunta és una crida per entendre el món.  No hi ha preguntes estúpides.

Els nens llestos que tenen curiositat són un recurs mundial. Se’ls ha de cuidar, mimar i animar. Però no n’hi ha prou amb el simple ànim. També se’ls ha de donar les eines essencials per a pensar.

Carl Sagan, 1995

El mundo y sus demonios. La ciencia como una luz en la oscuridad. (traducció lliure)

Aquest fragment, senzill, entenedor però, sobretot, sincer, va remoure alguna cosa dins meu. Va obrir uns quants interrogants, i va tancar-ne alguns altres. Va ajudar-me a entendre millor quin tipus d'educadora i mare volia i vull ser. Actualment, crec que el meu paper rau en aquesta última frase: donar les eines essencials per a pensar. Ajudar a crear connexions proporcionant materials, experiències, vivències i tenint present sempre que l'important és el procés, no el resultat.

 

Petit homenatge a Carl Sagan, nivell Fan incondicional de Cosmos.

 

És evident: hi ha un forat.

Maig del 2009 i Abril del 2010. Un any i mig, i dos anys i mig.

Els bàsics.

Com diu una bona amiga: l'any comença al gener i altre cop al setembre. I és ben cert, si més no, tots els que d'una manera o d'una altra estem lligats amb el món educatiu (com a família, com a alumnes, com a professionals o com a tot plegat) tenim aquesta sensació. Comença el curs, amb il·lusió de retrobar als amics, amb l'emoció de conèixer gent nova, amb certa enyorança de les vacances i les hores on tot es pot fer.

I com no, nosaltres els imaginàires també ens preparem per a la tornada a la rutina. I en aquesta rutina hi entren el que jo anomeno "Els bàsics". El que no pot faltar a casa. L'altre dia, la Meritxell em va preguntar per els materials. I cert és que vaig publicar una entrada sobre com ens organitzem però tenia pendent fer-ne una sobre els materials que (més) utilitzem i on els trobem. Vull deixar molt clar d'entrada que no cobro de cap d'aquestes marques ni empreses, així que no pretenc fer-ne publicitat. Simplement, us presento els meus bàsics.

Primer de tot, us animo a que us poseu un pressupost. Els materials no són barats, i a vegades ho volem abarcar tot així que cal tenir present quant podem-volem invertir, i com que és orientatiu si mai necessitem  més (o volem  fer un extra) estem en tot el nostre dret... però primer ens haurem plantejat si realment és una despesa necessària. En el nostre cas el pressupost és d'uns 20€ al mes. Com podeu veure, no és molt, però per nosaltres és suficient.  

I ara us vull presentar ja els meus indispensables. Allò que sempre tinc a casa. Són materials senzills, sovint reciclats, i força versàtils. Es poden dividir en tres grans categories: materials, ingredients i finalment estris i eines.

Materials:

Els trobareu a qualsevol secció de papereria (més o menys especialitzada).

Pintura témpera: la tinc guardada, però ells hi poden accedir. Solem comprar pots grossos.

 

Fang: un cop obert el guardem a la nevera. Si s'asseca es pot rehidratar (és molt agraït).

Plastilina (casolana o industrial): la casolana és molt agradable al tacte i no embruta tant com la industrial. Aquesta última és molt duradora.

Ceres manley: s'escampen bé amb els dits, es difuminen, es barregen.

Washi tape: el trobareu a qualsevol botiga d'scrapbook. S'estripa amb els dits i és estampat o de colors.

 

Cola blanca. La reina dels poti-potis. La fem servir per a tot: varnissar, fer pastetes, masses, deixar-la assecar i manipular-la... ah, fins i tot serveix per enganxar!

Ingredients:

Els  trobareu al supermercat.

 

Farina de blat: la més barata que trobeu, normalment de marca blanca. Serveix per a fer massa núvol, plastilina i pintura casolana. I també (i no menys important) galetes i pastissos (però per a aquests últims us recomano que en feu servir una de qualitat).

Colorant alimentari: serveix per a tenyir masses, però dil·luït és magnífic per a pintar.

Estris i eines:

Cada cosa al seu lloc, si pot ser reciclat. Per a mi és molt important que els contenidors siguin transparents o com a mínim translúcids: permeten mesurar, comparar. I els estris i eines si poden ser metàl·lics o de fusta, millor: el tacte és més agradable.

Caixa grossa de plàstic: moderadora del caos. Per a propostes que embruten i com a contenidor. Jo utilitzo una d'aquelles que s'utilitzen per a guardar coses sota el llit, és grossa i en un moment donat es pot retirar. En qualsevol basar en trobareu.

Comptagotes i xeringues: reciclats dels medicaments. Alguns de vidre de comprats (a Servei estació).

Bols i safates: els de la cuina!

Oueres de plàstic: reciclades. Van molt bé per a presentar la pintura.

 

Plàstic per a protegir la taula: normalment utilitzo el que és per a protegir la roba estesa, el vaig retallant en la mesura que ens fa falta i quan ja està molt malmès el llencem.

Culleres, culleres i culleres: de plàstic (reciclades de quan prenien llet en pols), de metall (les de la cuina) o de fusta (reciclades de gelats o comprades). I pots, pots, pots: dosificadors de detergent, tuppers que han perdut la tapa... tot és vàlid.

El meu preferit...

Confetti gros: una festa per a la vista. Aquest el vaig trobar a Party Fiesta.

El seu preferit...

 

Fer barreges i pastetes ("Experiments" en diuen ells). Si podem les aprofitem per a pintar.

A la que pugueu feu-vos...

 

Amb una taula de llum. Hi ha maneres senzilles d'improvitzar-ne una a casa, i garanteix hores i més hores de concentració. Per no parlar de que tot el que presentis a sobre té un plus de preciositat.

El que no pot faltar mai...

 

Escuma d'afaitar: fàcil de netejar. Possibilita el joc creatiu alhora que sensorial, es pot acolorir.

Aquests són els nostres bàsics. Més endavant parlaré amb més detall d'alguns materials com ara papers i pinzells, i materials estrella per a la plastilina, les masses...

2009, 2010, 2011 i 2012. Entre dos i quatre anys.
Entrada doblement apadrinada per la MontseMu i l'Arantza.

Trencar l'uniformitat.

A vegades les idees més senzilles són les més eficaces. Moltes vegades la importància del que fem recau en el que presentem, el que proposem. Però caldria reconèixer també la importància del suport sobre el que treballem. A vegades, trencant la uniformitat, generem una resposta. És una proposta interessant i senzilla per a treballar quan ja s'ha explorat el medi d'expressió, quan l'expressió comença a destacar enfront de l'experimentació.

 

Pintura de dits.

 

Rastre.

 

En ple procés.

 

En trencar la uniformitat generem una resposta: el procés es repeteix en els diferents escenaris però el resultat és contrastat.

 

Però no tots els traços són lineals. També hi ha traços en forma de bucle.

 

I el contrast va guanyant.

 

Guanyant tonalitats i matisos.

 

I textures.

 

Carregant.

 

Utilitzant els estris al revés.

 

I, de nou, trencant la uniformitat.

 

Gaudint.

Expressar-se s'hauria d'acostar més al diàleg que no pas al monòleg. No es tracta d'unidireccionalitat, es tracta de saber escoltar, demanar i interpretar què ens suggereixen els materials. Només així podem establir un diàleg amb la nostra vessant més creativa.

Agost del 2009. Un any i nou mesos.