#pedrafeliç floral

Durant els dies que ha durat temps de flors hem creat unes quantes pedres felices amb motius florals... i les hem repartit per diferents espais que acollien l'exposició.

Maig del 2014. 

Si us ha agradat aquesta entrada no oblideu visitar #pedrafeliç on us explico com podeu partitipar en aquest projecte amb un peu a l'art urbà, i veure com alguns blocs amics s'han sumat al projecte!

#PEDRAFELIÇ < Una proposta col·laborativa amb un peu a l'art urbà. >

Com diu Keri Smith, TU TENS UNS PODERS IMMENSOS. El poder d'influir en els altres, de captar la seva atenció i redirigir-la, d'influir en el seu estat d'ànim. El poder de canviar el teu entorn, de ser i viure el canvi que vols ser i vols viure.

Fa temps que tinc un neguit, una força que m'empeny a sortir i crear. Crec que sempre l'he tingut, tot i que algunes temporades ha estat més adormit que d'altres. Fa temps que volia introduïr als nens en el món de l'art urbà i, crec que ha arribat el moment. Perquè he trobat la proposta adequada per a fer-ho.

La proposta és senzilla, i apta per a tots els públics. Em vaig plantejar un seguit de condicions, i les reuneix totes.

   1. Ha d'emmarcar-se dins la legalitat vigent.
   2. Ha d'alterar l'entorn, convertint-lo en quelcom millor.
   3. Ha de ser obert i participatiu.
   4. Ha de poder influïr en la persona que hi tingui interacció, i ha de convidar a crear quelcom.
   5. La seva execució ha de ser àgil i fàcil. Això és vàlid tant per als materials necessaris per a portar-la a terme com per al temps necessari per a la seva execució.

Bé, l'hem trobat. Es tracta d'una idea senzilla: alliberar pedres felices.

Crear.

   · QUÈ ÉS UNA PEDRA FELIÇ?
Què pot fer feliç a una pedra? Un somriure? Estrenar barret? Lluïr un bigoti elegant? Portar el biquini més guai de tots en plena onada de calor? Quan tinguis una pedra a les mans, tu veuràs què la pot fer feliç: dibuixa-li-ho! Pots utilitzar un retolador permanent, o enganxar-li un adhesiu casolà. Pots signar-la, però no és necessari que ho facis, o que utilitzis el teu nom. Pots utilitzar un símbol que només tu reconeguis. Per si mai te la trobes.

Pedra feliç.

   · QUÈ VOL DIR ALLIBERAR UNA PEDRA FELIÇ?
Alliberar una pedra és deixar-la en algun lloc per a que algú la trobi. Jo escullo llocs que m'agraden, racons de la ciutat que em fan feliç. Si vols, pots escriure-hi l'etiqueta #pedrafeliç i qui la trobi podrà conèixer la iniciativa. Fins i tot, pots fotografiar-la i compartir-ho a les xarxes amb l'etiqueta #pedrafeliç. Vés a saber, potser en podràs fer un seguiment.

Alliberar.

   · QUÈ PASSA AMB LES PEDRES ALLIBERADES?
Són un regal que fas als teus conciutadans, o als habitants d'aquell poble que has visitat i que tant t'ha agradat, o... però has de pensar que elles, igual que tu, tenen un poder immens: alegren el dia a qualsevol!

Trobar.

   · HE TROBAT UNA PEDRA FELIÇ, QUÈ HE DE FER?
Primer de tot, FELICITATS! Ets una persona curiosa i observadora! Qui trobi una pedra feliç, se la pot quedar, la pot canviar d'ubicació, la pot regalar a qui vulgui... o la pot llençar, cosa que segurament entristirà a la pedra (i al seu creador).

Crear en l'entorn és reivindicar-lo, estimar-lo i vincular-s'hi. De fet, m'agradaria demanar-vos la vostra complicitat i el vostre acompanyament. Perquè altres vegades n'he gaudit, i sempre heu acollit les meves propostes: etiquetes a twitter i instagram, taulers col·laboratius a pinterest, correveydiles a facebook... sempre m'heu acompanyat. Ara és el moment de portar l'acció fora, al carrer. Ha arribat el moment de sentir l'adrenalina de l'acte creatiu. Sortiu, convertiu-vos en pintapedrers i gaudiu alterant el vostre entorn.

Abril del 2014. Sis anys.

En aquest enllaç podreu veure com hem viscut el naixement del moviment #pedrafeliç.

Més propostes col·laboratives i art urbà amb nens:


Tauler col·laboratiu a Pinterest.

Per iniciativa pròpia #kidsinitiative.

Pintant roques escalfades al Sol amb ceres.

Pintant basses (o la bellesa de l'art efímer).

The Tree Tag Project. - Tinkerlab.

Kids Get Arty: Exploring Banksy. - Me and my shadow.



Blocs amics que s'han sumat al projecte:

Can Xic - #pedrafeliç, #petrafeliç i jo també

Manetes i cosetes se suma al projecte #pedrafeliç.

#pedrafeliç - Compartint idees.

Pedra feliç. - Descobrint i experimentant creixem.

Els Sírius i la #pedrafeliç. - Grup d'Esplai Espurnes.

Yes the Music! ens sumem al moviment #pedrafeliç. - Yes the Music!

Pedra feliç. - Més que mares.

Proposta exprés 16: Ompliu el món de Pedres Felices! - Manetes i cosetes.

Alliberant una #pedrafeliç / Liberando una #piedrafeliz- Small and nice.

11 ideas para jugar y aprender con los "Tesoros del Verano". - Rejuega.

Coses Xules / #PedraFeliç / Janpetit: viu Sant Cugat en família. - Jan Petit.

Les vacances explicades en #pedrafeliç. - Manetes i cosetes.

Jo també em dic Brisa.

"Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. Quan es rendia de tant plorar, s’adormia i ella l’escalfava amb el seu cos. Les mantes que tenien encara estaven xopes d’aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins a deixar-ne fora només el caparró. La sorra li feia de manta.
Però al cap d’uns dies el nen es va morir de fred i de gana. Jo estava embarassada i només de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava.
Després d’unes setmanes, a la barraca d’infermeria del camp vaig trobar la senyora Elisabeth o, més ben dit, ella em va trobar a mi. Em va proposar de parir en una maternitat situada a Elna, allà mateix, al Rosselló. 
El dia que va néixer el meu fill a la sala de parts de la Maternitat, no em vaig poder reprimir les llàgrimes.
Tothom es pensava que plorava d’emoció, però només jo sabia que plorava pel nen enterrat a la sorra d’Argelers."

Mercè Domènech (Portbou, 2004).

Quan va acabar la guerra civil, el meu avi va estar en un camp de refugiats a França fins que, un bon dia, va cavar per sota l'alambrada i se'n va escapar. Crec que va ser una decisió encertada, d'altra manera qui sap quin hauria estat el seu destí. Aleshores, els camps de refugiats depenien gairebé de manera exclusiva de la bona voluntat dels governants de torn del país d'acollida, i l'escenari mundial era convuls i canviant, marcat fortament per alguns totalitarismes i la imminent explosió de la Segona Guerra Mundial.

Les guerres són horribles, les seves conseqüències, devastadores i de manera directa o indirecta afecten a milers de persones. Alguns, persones sense ètica, consciència ni escrúpols, se'n lucren. Es lucren del patiment i el dolor aliè. Negocien amb les necessitats humanes, venen armament... Per sort, en aquest món també hi ha altres presones. Persones que lluiten per a millorar les condicions de vida de la població desplaçada. Persones com la Montse Barba, que em va contactar de part del Comitè Català de l'ACNUR per a explicar-me el projecte "Jo em dic Brisa, i tu?".

El projecte té la finalitat de sensibilitzar als infants sobre el fet migratori inherent a les guerres, sobre la situació que viu la població civil d'un país en conflicte. Igualment, permet als infants conèixer millor l'existència i les tasques que desenvolupa l'ONU i, més concretament, l'ACNUR, en la seva tasca d'atenció directa als desplaçats.

Em va semblar una bonica iniciativa, així que vam decidir participar-hi. No és la primera vegada que els meus fills senten a parlar de la paraula GUERRA. Per sort o per desgràcia, la coneixen perquè a casa parlem de l'actualitat, parlem del passat de la nostra família... i la guerra sembla ser inherent a l'ésser humà. A l'escola, també l'han treballat a partir del DENIP, així que d'una o altra manera, vam parlar-ne d'una manera senzilla i entenedora per a ells.

Llegint el conte "L'ametller no va poder fugir". L'hem utilitzat com a eix per a la reflexió i el debat.

ACNUR va posar a la nostra disposició un material magnífic que ens ha permès parlar i reflexionar de manera conjunta. Hem parlat i reflexionat sobre l'exili, l'asil... Si us interessa saber més, o descarregar-vos el material contacteu amb educacio@eacnur.org o consulteu el seu web.

També ens hem apropat a la guerra d'una manera més vivencial. Per a fer-ho, hem pres com a eix la guerra civil, perquè la seva empremta encara és visible a la ciutat. Les ciutats encara guarden records de la guerra, i crec fermament que ha de ser així.

Vam visitar el refugi antiaèri de la ciutat. Vam llegir sobre la guerra, sobre com la població va haver de marxar, abandonar les seves llars i fugir. Entre ells, el meu avi.

Vam observar el Guernica de Picasso. En vam parlar, vam debatre. Vam buscar-hi elements, vam parlar de les sensacions que ens despertava. 

Ja per a acabar, i com a nota per a l'esperança... A la ciutat de Girona, l'entrada del Refugi Antiaèri dels Jardins de la Infància, sobresurt del terra, i crea una pendent. Després de la guerra, sobre el refugi, s'hi van construir els jardins, i un parc. Al terra del parc, una llosa amb un fragment de l'article de Carles Rahola "Refugis i Jardins", un dels tres articles pels quals va ser condemnat a mort que havia sigut publicat el febrer del 38 al diari l'Autonomista. Però el més meravellós no és això. El més meravellós és que, i es pot constatar observant el joc de les criatures al parc, els infants de la ciutat utilitzen la rampa de l'entrada al refugi com a tobogan. Abandonen el parc, que té un tobogan, per a fer-ho. I tots ho fan. I és sanador, i és terapèutic, i és poètic perquè potser és això el que el mateix Rahola proclamava quan parlava de "nous Jardins de la Infància, sense plànyer-hi res per als infants...". Tant de bo algun dia, tots els refugis esdevinguin espais per al joc.

Nosaltres ja hi hem participat, en la modalitat de foto. Si us animeu, teniu temps fins al dia 16 de maig. Quan acabi el concurs actualitzaré l'entrada, i si teniu curiositat per a saber què han escollit la Llum i en Biel, i per què... a més, ja sabeu que sóc d'intervenir més aviat poc en les seves decisions!

I si en voleu saber més...

Pàgina del Comitè Català de l'ACNUR (informació sobre la seva tasca, tallers i projectes de conscienciació)

Bases del concurs "Jo em dic Brisa, i tu?" i materials complementaris. - Comitè Català de l'ACNUR

El bloc de la Brisa. - Bloc del Comite Català de l'ACNUR 

Contacteu amb educacio@eacnur.org / 93 301 20 35 

Guerres i conflictes actius a data d'avui - Wikipedia. 

Guernica (quadre) de Pablo Picasso - Viquipèdia

Vídeo sobre la Malala, la nena activista. - Info K

Tauler col·laboratiu a Pinterest #impulsalacreativitat.

Gràcies a tots i totes vosaltres, als seguidors habituals i ocasionals, als que heu invertit alguns minuts del vostre temps, aquest bloc és finalista a la sisena edició dels Premis Blocs Catalunya.

L'any passat també vam arribar a la final i vam tenir el privilegi de gaudir d'una vetllada màgica i meravellosa, i per a celebrar-ho vaig crear l'etiqueta #kidsinitiative a instagram i us vaig convidar a jugar amb nosaltres. L'acollida va ser meravellosa i actualment hi ha més de 230 fotos etiquetades arribades d'arreu del món gràcies a la petita comunitat que ha creat Instagram.

Aquest any m'agradaria fer quelcom també per a celebrar que hem arribat a la final, i per aquest motiu he creat un tauler obert a Pinterest. La idea és fer un catàleg d'idees i imatges que estimulin la creativitat a qualsevol edat... tot serà benvingut: espais de treball, ivitacions a jugar o a crear, propostes, frases... Podeu afegir alguna imatge que ja estigui a Pinterest o podeu pujar-ne una de vostra.

L'accés per a consulta és lliure. Si hi voleu col·laborar l'únic requisit és que us he de convidar i, per a fer-ho, hem de seguir-nos mútuament. Si voleu fer-hi aportacions i encara no us he convidat, feu-m'ho saber d'alguna de les maneres que explico a continuació:
1. Contactant a través dels comentaris al bloc
2. A través de twitter o facebook (trobareu els enllaços a la part superior dreta del bloc)
3. Escrivint-me un mail a encenentlaimaginacio@gmail.com
4. Etiquetant una imatge a Pinterest amb l'etiqueta #impulsalacreativitat

M'agradaria també convidar-vos a seguir jugant a les xarxes socials amb les etiquetes #creixercreant #kidsinitiative i #viuintensament.

Vinga, disparem la creativitat!

Setembre del 2013.

Per iniciativa pròpia #kidsinitiative

Estem de celebració! Sembla ser que finalment ens hem colat entre els finalistes de la cinquena edició dels Premis Blocs Catalunya. Així que aquesta entrada arriba carregada amb una proposta per a vosaltres, que ens hi heu portat. Si ens aneu seguint ja us haureu adonat que utilitzem força instagram. És una eina fàcil d'utilitzar, assequible i molt llaminera. Participem en diferents projectes, etiquetant algunes propostes com #creativetable i també creant (gairebé) a diari un dibuix o esbós #tinkersketch a doble pàgina.

Per formació, o per "deformació" professional crec en els infants. Crec en un infant capaç i competent. Que bull d'idees, d'iniciatives, que ens mostra els seus interessos i preferències. Un infant al que hem d'escoltar ja que ningú millor que ell ens pot dir quines són les seves motivacions i preferències. Només si ens aturem a observar-lo podrem donar resposta a les seves necessitats (a tots nivells). És per aquest motiu que us llenço una proposta. Es tracta de compartir (via instagram) aquelles coses que fan els nostres petits per iniciativa pròpia: tant és que es tracti de jocs, de creacions artístiques o de tasques quotidianes com vestir-se. Només heu de fer una fotografia (no és necessari que es vegin les seves cares, podeu fotografiar només accions, mans... ), penjar-la i etiquetar-la amb #kidsinitiative. He escollit l'anglès perquè l'ambient en què em moc a instagram és principalment de parla anglesa (fet que ha afavorit molt el meu nivell d'anglès que ha evolucionat de macarrònic a justet).

Es tracta de fer el que hem fet nosaltres. Que avui hem anat a una festa d'aniversari. Els nens estaven tan emocionats que mentre jo estenia la roba ells sols han embolicat els regals! Aquest fet, aparentment senzill i sense excessiva importància posa de manifest que:
1. Han pensat que els regals s'han d'embolicar.
2. Han buscat els regals, les tisores, el paper i la cinta adhesiva.
3. Han embolicat els regals. Sols. Sense demanar ajuda.
4. M'ho han vingut a mostrar quan ja estaven embolicats (sort que no hi havia el preu...).
5. Quan ja ho havíem donat per bo han decidit que hi volien posar un "llaç" fet amb washi tape.

Aleshores jo:
6. He fotografiat el moment i l'he penjat a instagram amb l'etiqueta #kidsinitiative.
7. He convidat a algunes amigues instagrameres a que s'uneixin a la iniciativa.
8. Us ho estic explicant. Crec que aquesta proposta pot servir per a afinar la mirada i parar una mica més d'atenció en allò que ens mostren els nostres fills. I això, de per si mateix, ja és un gran motiu per a unir-s'hi.

 

I la llaçada final!

Què em dieu? Us animeu a participar?

Setembre del 2012. Quatre anys i mig.