encenent la imaginació: motricitat fina

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris motricitat fina. Mostrar tots els missatges

dimarts, 29 de setembre del 2015

Un retrat a (la) mà. Proposta de butxaca número 8.

La imaginació obre de vegades
unes ales grans com el cel
en una presó gran com la mà.
Alfred de Musset

Com ja vaig explicar en aquesta entrada no sóc molt partidària de "les pantalles" (llegeixi's mòbils, tablets, consoles i maquinetes diverses, televisió...). Però quan en sóc menys partidària és en aquelles situacions que requereixen una certa espera.

Per aquest motiu, quan anem a menjar fora (cosa que d'altra banda tampoc passa gaire sovint) no els deixo entretenir-se amb el mòbil a taula mentre esperem. Seria el més fàcil, cert, però no vull que quedin anestesiats i anul·lats, vull que aprenguin a ser i a estar també a taula. Sincerament, em poso nerviosa quan sento gent que afalaga el "bon comportament" dels nens a taula... "bon comportament" que es redueix a deixar passar el temps darrera d'una pantalla, i no molestar, ni cridar, ni existir...

Aquest estiu vam estar uns dies a Itàlia, així que vam fer un petit intensiu en menjar fora (i deliciós, tot sigui dit). En una de les ocasions ens vam colar a la millor pizzeria de Reggio Emilia, i ens vam haver d'esperar una estoneta, així que en previsió de fer més amena l'espera (era força tard, estàvem tots molt cansats i encara ens esperava la visita nocturna a una Sala d'exposicions, com us explico en aquesta entrada) vaig rescatar un xic de washi-tape que duia dins la bossa i vaig llançar un repte: - A veure qui pot fer un retrat a la seva pròpia ma amb una mica de cel·lo maco (que és com li diuen ells)?

Així vam estar omplint els minuts que van separar la nostra entrada en aquell meravellós temple de la pizza fins que les nostres pizzes fumejants van venir a trobar-nos... i sí, crec que són les millors pizzes que hem menjat en la nostra vida (i, creieu-me, que n'hem menjat moltes!).

Així, amb aquest petit exercici de fantasia aplicada sobre la nostra pròpia pell vam estar fent i desfent, pensant i refent. En un primer moment, els dissenys eren molt bàsics esquemàtics, però a mesura que s'anaven engrescant amb la proposta els dissenys s'anaven tornant més complexes. I el moment més interessant va ser quan es va acabar la cinta adhesiva i vam haver de començar a estripar i a tallar els trossos de cinta per a fer créixer el nostre petit projecte.

Agost del 2015. Set anys i tres quarts.

Si t'ha agradat aquesta entrada, no dubtis a investigar...

Propostes de butxaca (a encenent la imaginació)

Propostes de butxaca (a manetes i cosetes)

El retrat de la tieta.

dijous, 4 de setembre del 2014

El kit de papiroflèxia. Proposta de butxaca número 5.

Estic molt contenta de poder compartir amb vosaltres una proposta que últimament ha tingut un gran èxit a casa (millor dit, fora de casa): el kit de papiroflèxia.

En el nostre cas, aquest primer kit de papiroflèxia consta d'uns papers preciosos que ens van portar els reis i que porten marcada la línia per on s'ha de doblegar el paper. També porten uns adhesius per enganxar. La meva idea és que puguin aprendre a fer figures senzilles amb aquests i, després, fer-ne amb paper normal i corrent. En tenim dues versions: avions de paper i "comecocos". De fet, els avions encara no els saben fer sense el xivato, però els endevinadors sí. A més, portem papers diversos (quadrats) i un petit llibret amb instruccions d'origami. Tot en un petit sobret de plàstic.

El kit de papiroflèxia el tenim a l'entrada de casa, dins una caixa on dormen tots els nostres kits de butxaca. Ens ha acompanyat quan anem a menjar fora, a la piscina, al cotxe... I com que portem un munt de papers, en podem repartir a tots els nens i nenes que s'acosten a veure què fem!

· Material:
- Papers de diferents mides i colors.
- Llibret amb propostes d'origami i de papiroflèxia
- Retoladors o adhesius per a enganxar

· Feina prèvia:
- Buscar i guardar els papers dins el sobre.
- Preparar els adhesius per a enganxar en l'endevinador
- Confeccionar el llibret amb les propostes: buscar la informació, imprimir, confeccionar el llibret.

Agost del 2014. Sis anys i mig.

Si us ha agradat aquesta entrada, no deixeu de visitar...

Propostes de butxaca del blog Manetes i cosetes.

Propostes de butxaca d'Encenent la imaginació.

Science for Kids: Kirigami Water Blossoms - Babble Dabble Do.

Make Bulldog Bookmarks - Willowday

divendres, 28 de març del 2014

Lego i... temps fora!

El Lego forma part de la meva vida desde la més tendra infància. Recordo jugar amb ell fins que les cames se'm entumien, i que en posar-me dreta un formigueig intens i dolorós les recorria de dalt a baix. Aquelles hores jugant a lego van ajudar-me a formar-me com a persona, a desenvolupar la meva motricitat fina, la meva capacitat creativa... adoro el Lego, crec que les seves possibilitats creatives són gairebé infinites, així com els beneficis que reporta als infants jugar-hi. Si hagués d'escollir una joguina (i només una) seria el Lego. I no, no cobro d'aquesta empresa, ni tinc cap vincle (més enllà del vincle emocional amb la meva infància i la dels meus fills) amb aquesta empresa.

Quan en Biel estava ingressat a l'hospital vam improvisar un joc amb el Lego, i el vam anomenar "Lego... i temps fora!". Mica en mica l'hem anat perfeccionant, i és una manera de convertir el Lego no només en una eina creativa, sinó també en una eina per a la comunicació ja que ens ajuda a crear un projecte, exposar-lo i defensar-lo davant dels altres.

La mecànica és molt senzilla, divertida i àgil... i s'ha convertit en un imprescindible amb els meus germans, que també són grans fans del Lego... aquestes són les etapes del joc.

1. Selecció de les peces i disposició dels materials.

En una safata (o un bol) hi disposem peces suficients per al joc. Com més variades siguin, millor. Nosaltres hi posem un bon assortit de peces amb alguna part mòbil, ales, rodes, portes, finestres... i personatges desmuntats en quatre parts: cabells, cap, cos (amb mans) i cames. Cada participant té un recipient per a les seves peces... un platet o un bol van molt bé, però el que més ens agrada utilitzar són les oueres buides: podem classificar el material alhora que el triem. És el moment d'acordar el nombre de peces a escollir, quant de temps es disposa per a fer la tria i quant de temps es disposa per a muntar quelcom amb les peces.

DURANT EL TRANSCURS D'AQUESTA PRIMERA FASE ESTEM FOMENTANT EL TREBALL DE GRUP, EL DEBAT, LA PRESA DE DECISIONS A NIVELL COL·LECTIU. APRENEM A ACORDAR I CEDIR.

2. Tria de peces.

S'acorda entre tots els participants quin nombre de peces a escollir (jo recomano entre 15 i 20) i el temps de què es disposa per a escollir-les (dependrà del nombre de peces). Es cronometra el temps i tothom agafa les seves peces) Si sobra temps, es poden canviar les peces (deixar-ne una i agafar-ne una) i quan sona l'alarma... mans enlaire!

EN AQUEST MOMENT DEL JOC S'AFAVOREIX LA CAPACITAT DE PRENDRE DECISIONS.

3. Moment de muntatge.

El temps que hi dediqueu, marcarà el resultat. Nosaltres solem posar cinc minuts, i els cronometrem. Depenent del nombre de peces, es pot allargar o escurçar... De nou, quan sona l'alarma... mans enlaire!

EN AQUEST MOMENT DEL JOC S'AFAVOREIX LA CAPACITAT CREATIVA, PERÒ TAMBÉ LA CAPACITAT DE PRENDRE DECISIONS, S'APRÈN A UTILITZAR EL QUE ES TÉ I A SER CONSEQÜENT AMB LES DECISIONS PRESES ANTERIORMENT.

4. Les creacions.

Ens prenem uns moments per a observar les creacions abans que ningú les expliqui. Són molt divertides i curioses.

EN AQUEST MOMENT DEL JOC S'AFAVOREIX L'OBSERVACIÓ I LA CAPACITAT D'ANALITZAR LA INFORMACIÓ QUE ENS ARRIBA A TRAVÉS DELS ULLS.

5. Exposició.

Un a un, cada participant explica la seva creació: nom, utilitat, parts i funcionament. Després de l'exposició, s'obre el torn de preguntes.

EN AQUEST MOMENT DEL JOC ES REFORÇA LA CAPACITAT DE DEFENSAR UN PROJECTE, D'ENFRONTAR-SE A UN PÚBLIC I FER UNA EXPOSICIÓ ORAL, ARGUMENTANT IDEES, I IMPROVISANT EXPLICACIONS I RESPOSTES. D'ALTRA BANDA, TREBALLEM LA CAPACITAT DE PRESTAR ATENCIÓ A LES EXPLICACIONS DELS ALTRES, I APRENEM A QÜESTIONAR LA INFORMACIÓ QUE SE'NS OFEREIX.

6. Desmuntatge.

Cadascú desmunta la seva creació... i tornem a començar!

ARRIBATS A AQUEST PUNT APRENEM A VALORAR EL PROCÉS PER SOBRE DEL RESULTAT. LES CREACIONS SÓN EFÍMERES, EL QUE ÉS DIVERTIT ÉS DESFER-LES I TORNAR A COMENÇAR.

És una proposta senzilla i divertida, i per això és meravellosa... però el que és millor és que afavoreix molts aspectes que formen part no només del fet creatiu, sinó de la pròpia vida quotidiana: afrontar situacions, prendre decisions, resoldre problemes...

Març del 2014. Sis anys.

Si us ha agradat aquesta entrada, segur que us agradarà...

Lego barrejat.

Tauler "Lego Love" a Pinterest.

Plastilina + Lego - Mama recicla

Lego challenge math activity - Buggy and Buddy

Making Patterns with Lego and Egg Cartons - The Imagination Tree

Preschool Math Lesson: Lego Measurement - No Time For Flash Cards

Escher's "Relativity" in LEGO - Andrew Lipson

dimecres, 19 de març del 2014

L'increïblement entretingut kit de costura creativa.

Hi ha una proposta que de tant en tant treu el cap per casa, i quan ho fa fascina als nens... és la costura. I això que no és que jo en sàpiga gaire... em defenso, però justet, justet. Potser per això m'agrada oferir-los la possibilitat de que ells explorin els estris i materials de costura. Potser per això a la que trec el costurer per a cosir un botó (el meu nivell sobre roba dóna per poc més) de seguida els tinc demanant fil i agulla. Potser per això els vaig preparar un cistellet amb algunes cosetes bàsiques, i el vaig deixar al menjador de casa, al costat del sofà, sense dir-los res.

El cistellet.

A dins hi ha: dos papers plastificats i perforats, un parell de bastidors amb tela, fil de llana, botons, agulles de llana i tisores. Les agulles de llana són una bona opció perquè no són molt punxegudes i el risc de que es punxin és petit.

Les opcions sobre el paper són múltiples: imaginar el patró.

Enfilar - i a la primera O_o.

Tallar.

Anusar. És una bona excusa per a practicar els nusos. Una vegada i una altra. Repetir, repetir i repetir.

Però al final, surt!

Traslladar el patró imaginat sobre el paper.

I aprendre els camins que han de seguir els dits, l'agulla i el fil que va tot darrera. Per a no enredar-se, per a no liar-se i que el fil no es malgasti pel camí.

Cosir sobre roba és la idea de la costura per excel·lència.

Però amb el fil i l'agulla, a més de dibuixar patrons podem enfilar.

D'aquesta manera, fem treballar de valent la coordinació entre el cap, els ulls i les mans.

Les ments curioses són insaciables. Observar el camí

El cistell ja fa algunes setmanes que està al menjador. De tant en tant, algú s'hi enganxa, i s'entreté a cosir, descosir, enfilar, fer nusos (o intentar-ho...). Els dits treballen a un ritme frenètic i practiquen noves habilitats, alhora que el cap també: buscar patrons, enfilar, anusar, el dret, el revés, cosir, descosir...

No m'agradaria tancar aquesta entrada sense regalar-vos una cançó, preciosa i delicada, ara que ja us he explicat tot el que us volia explicar. I aquesta cançó us l'enllaço ara al final, com a cloenda, perquè cal escoltar-la en calma i amb els ulls tancats. Ella cus.

Març del 2014. Sis anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada, no et pots perdre...

Cosint paper - Post by angaleta a P'tit gat

Costura creativa - Manetes i cosetes.

First sewing basket for kids. - The Imagination Tree.

dimecres, 5 de febrer del 2014

Transferència de color amb paper de seda.

Mentre estava buscant diferents maneres de pintar, gràcies a instagram, vaig trobar-ne una que és un clàssic: pintar amb paper de seda. La transferència del color gràcies a l'aigua, jugar amb les formes, les composicions…

La invitació: paper d'aquarel·la, paper de seda retallat a quadrets, aigua, tisores, esponges, pinzellls, ceres, pinces...

Amb els materials disposats sobre la taula, la proposta es centra en l'exploració, l'experimentació.

Provant amb diferents eines: el pinzell, l'esponja...

El paper es pot desenganxar mentre encara està mullat, però també es pot esperar a que s'assequi (per a això cal moooooolta paciència). Retirant-lo en mullat a vegades goteja.

Un cop retirat el paper, podem observar la marca que ha deixat. També podem observar que el color només ha agafat allà on el paper de seda tocava el paper.

Inicialment el procés es centra molt més en l'exploració, en la descoberta del material, en l'exploració de la tècnica.

En fer sense donar importància a la composició, a la distribució… en improvisar un pinzell agafant un munt de papers amb la pinça...

Després, un cop satisfeta la curiositat, apareixen les ganes de jugar amb el component estètic.

Manipular, distribuïr, situar.

Interaccionar amb els materials sense por.

Uns dies més tard, amb els papers retallats més petits, apareix la idea de fer composicions amb formes concretes, com aquesta d'un ànec.

Abans d'aplicar l'aigua amb el pinzell és important esquitxar el dibuix per sobre. De no fer-ho, el paper s'enganxarà al pinzell i la composició es desmuntarà totalment.