Cap d'any sonor.

No vuela quien tiene alas

Sino quien tiene un cielo

Elvira Sastre

2016

Una radial.

El meu melic.

El teu melic.

Un grapat de forats a les entranyes

com perdigons,

funcionant com un sol buit.

Un parell d’ales arrancades

i en el seu lloc

dos abismes profunds 

clavant-se fins al moll de l’os

com dues portes obertes,

impúdiques i grotesques.

Agafar la por i tallar-la fineta.

I, llesca a llesca, devorar-la sencera.

Passant-la amb paciència per cada dent.

Gaudint-la i patint-la.

Ennuegant-me però sense parar d’empassar.

Armar-me de valor.

En un gest de confiança cega

o d’estupidesa suprema

saltar al buit.

Confiant només en les mans alienes que em subjecten

(que les meves han de servir per parar el cop

quan les dels altres em fallin).

Estavellant-me contra el terra

o contra la teva pell

que ara per ara és el mateix.

Caminar sense defallir.

Encara que em tremolin les cames i els genolls

amb la certesa que 

només es neix un cop

no viuré més vida que aquesta

i vull fer-ho a mans plenes.

Enterrar el 2016

Amb tots els honors

Amb tots els dolors

Amb tots els horrors

Enterrar el 2016 

Fent molt de soroll

I donar la benvinguda al 2017

Amb un somriure que digui

- Hola, cabró. 

Aquí em tens.

Puc fer el que vulgui amb tu. 

*  *  *

Celebrar la fi d’un any i l’inici d’un altre té un punt naïf.

Ens fem propòsits, preguntes i 

(com que ens espanten) 

les amaguem sota la música i les reguem bé d’alcohol.

Ens sentim poderosos i vulnerables a la vegada.

Ens adonem que estem sols enmig del silenci del cosmos.

Per a trencar aquest silenci, 

res millor que el dringueig dels cascavells.

Escultures, corones, collars o braçalets.

Que el so trenqui el silenci i esdevingui companyia.

Així neix la nostra proposta per a enterrar el 2016 i estrenar el 2017.

Per a rebre’l i celebrar-lo

Sonorament

Amb tots els honors

Amb tots els dolors

Amb tots els horrors.

Desembre del 2016.

Si t'ha agradat aquesta entrada potser t'agradarà...

Escultura de festa.

Kit de cap d'any per a estrenar el 2014 d'una manera màgica!

· ales · diy per a volar alt

L'aigua, constructora.

Les nostres vacances han transcorregut pel nord de la península.
Allà hi plou molt, deuen saber moltes coses sobre l'aigua, vam pensar.
I no anàvem pas errats.
Saber-ne, en saben moltes.
El que no ens podíem imaginar era quines ens explicarien.
Ni que per a aprendre de l'aigua hauríem d'entrar dins la roca.
- On va a parar l'aigua de la pluja?- ens van preguntar.
Al cor d'una muntanya.
A les entranyes de la Serra d'Aralar.
I allà vam descobrir un petit palau construit per l'aigua.
L'aigua, pacient, construint gota a gota.
Per a ningú.
Per a ella mateixa.
Perquè pot.
Aigua, calcita i la poderosa força de la gravetat.
I vam aprendre que les estalactites al principi semblen macarrons. I tenen un forat al mig.
I vam aprendre que les estalagmites són compactes.
I que a vegades, unes i altres es troben, i formen columnes.
I que a vegades no es troben, o que l'aigua forma estanys.
Que a vegades formen orelles d'elefant.
Que dins la muntanya hi ha un microcosmos amb la seva pròpia fauna, avesada a la foscor i la humitat. Que viu en un equilibri perfecte i complet.
Que les entranyes de la Terra són poblades per éssers fantàstics i que l'imaginari popular no té mesura, ni aturador.

Que la calcita es vesteix amb els colors de la muntanya: verd, marró, taronja, negre.
I que les criatures màgiques seguiran vives mentre algú pensi en elles i pronunciï el seu nom.
Que les entranyes de la Terra són font de fascinació, d'investigació.
Però, sobretot vam aprendre que l'aigua sempre, sempre, continua el seu viatge.
I que aquest viatge acaba a prop nostre.
De la pluja a terra i del terra a la cova.
De la cova al Larraun i del Larraun a l'Arakil.
De l'Arakil a l'Arga, de l'Arga a l'Aragó.
I d'aquest a l'Ebre, per a acabar al mar Mediterrani.
Així que la propera vegada que us banyeu en aigües mediterranies,
i toqueu l'aigua amb les vostres carns,
penseu que una part d'aquesta aigua ha estat construint un palau,
vestint les entranyes d'una muntanya,
gota a gota.

Agost del 2016, vuit anys i mig.

els llenguatges de l'aigua

Si t'ha agradat aquesta entrada no et perdis...

Web oficial de les coves de Mendukilo

Marea viva

Una tarda

Una tarda.

A vegades, passa.

Cadascú al seu aire.

Cadascú al seu ritme.

Cadascú al seu interès.

Modelar el fang.
Treballar-lo sobre una superfície rotatòria, per a poder accedir pels dos costats.
Colpejar-lo, pessigar-lo, aplanar-lo, gratar-lo.
Clavar-hi filferros.
I que sigui un gest bell.

Crear una composició de branquillons.
Omplir el buit, convertir les formes en volum.
Convertir el volum en espai, ocupar-lo i atresorar-lo.
Cremar-se lleugerament la punta dels dits de tant en tant.
I tornar-hi.

Pintar.
Observar les possibilitats en una tela blanca.
Escupir el color i observar com es mescla.
Juntos pero no revueltos.
I escrutar on neixen els colors.

Gener del 2016. Vuit anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

· fang · color i olor

Creant meravelles amb material de rebuig.

El procés per sobre del resultat - Cultureta

Fluir - Cultureta