· fang · color i olor

El que avui us vull explicar és un procés de joc, d'exploració i d'expressió obert, senzill i lleuger com l'aire. D'un matí de diumenge en què vam començar a barrejar-ho tot i vam viure un procés plàstic d'una bellesa incomparable.

Feia temps que teníem un bloc de fang guardat, i s'havia quedat un xic sec. El vam esmicolar i el vaig posar en remull durant un parell d'hores a per a que es rehidratés. Un cop vam tenir el fang hidratat, el procés creatiu va explosionar. Els nens van demanar-me per a afegir pintura al fang, jo els vaig suggerir d'afegir-hi (a més) un xic d'espígol que teníem en un gerret. En afegir diferents colors a l'argila blanca, aquesta es anar tenyint lleugerament. En afegir l'espígol el fang, l'aire i les mans es van anar impregnant d'un suau aroma que evocava l'estiu. D'aquesta manera, el fang, que sempre és una festa per a les mans i els braços, es va tornar també una festa per als ulls i per al nas.

Aquest passat juliol, a les jornades de Rosa Sensat, la Montserrat Nicolàs ens va fer un petit-gran regal: ens va explicar la millor manera de guardar el fang. Aquesta manera, a més, forma part del procés d'explorar i crear amb ell. Es tracta d'esmicolar-lo petit, fer-ne boletes i anar-lo humitejant de tant en tant (es pot fer amb un vaporitzador d'aigua). Si el guardem amb un drap humit, encara conserva millor l'humitat. Nosaltres el posem dins la nevera. D'aquesta manera se'ns conserva sempre de meravella!

Més enllà de la bellesa que es destil·la d'aquest el procés, us vull explicar per què crec que és tan important el que va passar aquell matí de diumenge. Pot semblar que només vam potinejar, que només ho vam barrejar tot, que només vam fer pastetes. Però no és només això. Barrejar. Crear. Alterar. Trencar la norma. Totes aquestes accions són implícites en el procés que vam experimentar. Tot procés creatiu crea coneixement, ja que es vincula amb les experiències passades. Afegint-hi un factor nou, sense saber-ho ens replantegem el procés i tot el que li és inherent, i ho fem des de la base. Així doncs, remeneu, combineu. Trenqueu la norma. Impulseu la creativitat.

Octubre del 2014. Sis anys, gairebé set.

Si us ha agradat aquesta entrada, segur que també us agrada...

· el tacte del fang · celebrant els set anys a La Pampalluga.

La safata creativa {plastilina - fang - composicions}

Aquarel·les i sabó.

Make an Easy Bird's Nest · entrada de Mericherry a hello, Wonderful

Easy Art Projects for Kids: Clay resist · Babble Dabble Do

Paper plantable casolà. * Paper reciclat amb flors i llavors. *

Aquest any hem trobat el regal ideal per a les mestres de la Llum i en Biel. És el regal perfecte! Perquè els nens han pogut participar en totes les fases d'elaboració, perquè perdurarà en el temps d'una manera bonica, plena de vida i colors... de fet, així és com volia que fós perquè així són els nens.

Hem fet unes targetes d'agraïment. Massa senzill? Les hem fet amb paper casolà. Millor? Oh, té flors, pètals, fulles... és preciós... Però encara hi ha més: es poden plantar perquè van carregades de llavors de flors i herbes aromàtiques: es planten les targetes, es cuiden i creixen unes plantes boniques. Les targetes són precioses i el procés obert a la participació amb els nens.

  · El paper.

Primer cal seleccionar el paper a reciclar, tallar-lo a bocins i posar-lo en remull. També es poden posar pètals en una premsa per a que quedin planers.

Per a fer la pasta triturarem el paper que ha estat en remull amb l'aigua. Un cop triturat, podem afegir-hi el que vulguem: color, llavors, fulles, flors...

Després amb un sedàs colem la polpa. Ens podem ajudar amb una cullera o submergir-lo en el recipient (si hi cap). Retirem l'excés d'aigua fent una mica de pressió amb les mans.

Deixem assecar el paper al sol unes quantes hores. Jo els he posat primer a terra sobre una tovallola. Quan ja es podien manipular, els he passat a sobre d'un estenedor sobre el quan hi havia posat un llençol. Quan comença a estar sec, el podem posar dins o sota d'un llibre per a que, amb el pes, s'aplani. 

Després podem pulir els papers retallant-los si han quedat excessivament irregulars.

Els nostres cinc tipus de papers... cadascun amb les seves llavors.

- Paper amb flors silvestres i llavors de cactus i flors variades.

- Paper amb fulles d'orenga seca i llavors d'orenga.

- Paper amb pètals de flors silvestres i llavors de pensaments.

- Paper tintat lila amb flors silvestres i llavors de lavanda.

- Paper tintat verd amb llavors d'alfàbrega.

  · La targeta.

Senzilla. En un costat hi posem les instruccions de funcionament i, si volem, podem incloure de quina planta conté llavors. En l'altra, un dibuix, un motiu, una frase... nosaltres hem escollit una frase d'El petit príncep, que diu: "Les llavors dormen en el secret de la terra fins que a una d'elles se li ocorre la fantasia de despertar. Antoine de Saint-Exupéry."

Fer de mestre és vocacional. Això us ho dirà qualsevol persona que es dediqui al món de l'educació. No calen detalls d'agraïment perquè l'agraïment és la confiança de la família, el privilegi de poder veure créixer aquelles personetes cada dia, de compartir amb ells riures, temps i aprenentatges. De créixer amb ells. Però, després de l'esforç titànic que suposa tancar un curs, un petit detall per a agraïr als mestres i les mestres la dedicació l'esforç, la passió invertida en cada hora dins i fora de l'aula, és bonic. És un dir: estic amb tu. Això sí, aquest detall té molta més rellevància i molt més sentit si els infants han pogut participar-hi i prendre part en el seu procés. Perquè aleshores és sincer.

Si us ha agradat aquesta entrada, no deixeu de visitar...

- Aquarel·la casolana de flors. 

- Figuretes de paper sense cola. - Manetes i cosetes.

- How to Make Seed Bombs Recipe - Red Ted Art's Blog

- Making paper with kids - Tinkerlab

La plastilina més suau.

Les mans més petites i més suaus necessiten una plastilina que estigui a la seva alçada. Fa temps que tenia ganes de provar de fer aquesta plastilina tan senzilla i espectacular... en alguns llocs l'han batejat amb el nom de "Plastilina de gelat". No en va, la seva olor és deliciosa i el seu tacte suau i sedós. Però encara és més fascinant: només calen tres ingredients per a preparar-la, no cal passar per la cuina per a fer-la i aguanta un munt de dies sense fer-se malbé.

Així que vam decidir de fer-ne per a regalar a un petit amiguet de la família...

· Els ingredients:
   - Acondicionador de cabells (jo en vaig utilitzar un d'infantil)
   - Maizena
   - unes gotes de colorant alimentari, un polsim de purpurina... (opcional)

· Les quantitats:
Les quantitats les mesurarem en volum, no en pes. Una mida d'acondicionador per dues de maizena. En el meu cas vaig utilitzar tot el pot de suavitzant (300 ml) i tot el paquet de maizena (350 gr), tot i que el que recomano és no posar tota la maizena ni tot l'acondicionador, per a poder trobar la textura que més ens agradi. En cas que la massa s'engruni excessivament o que es ressequi en jugar-hi, podem afegir-hi més acondicionador (una cullerada sopera o dues) a fi que es torni més esponjosa.
En el cas del colorant, hi afegirem només unes gotes, si n'afegim massa només aconseguirem endurir la massa (és el que passa quan la maizena es barreja amb un líquid).

Els ingredients. Més senzill, impossible.

Mesurar és una tasca que encanta als nens i en la que ells poden participar activament.

Recomano utilitzar sempre estris transparents per a mesurar: ajuda als infants a quantificar, a estimar quantitats i mides.

Després, ho aboquem tot en un bol i ho barregem. No en tinc imatges perquè el procés va ser meravellós, i jo també el vaig voler experimentar (i hi vaig fotre les grapes). Només puc dir-vos no es pot explicar: el tacte, l'esponjositat, l'olor... ho heu d'experimentar!

Després d'amassar-ho una mica, pren cos i es torna consistent.

La seva textura és deliciosa, i convida a jugar-hi!

Després hi afegim un xic de color i remenem de nou.

I ja la tenim!

Nosaltres la vam posar en un potet, amb una dedicatòria, la recepta i un motlle per a galetes, i la vam regalar a un amiguet.

(Bé, la que no ens va cabre ens la vam guardar per a nosaltres!)

I per acabar, voleu un truc? Podeu posar-la un parell d'hores a la nevera per a que estigui fresqueta i presentar-la per a jugar amb cons fets de goma eva, botons i alguns potets de granadura... Depenent de l'edat de la canalla, acompanyeu el joc amb un cartell, una caixa registradora i diners de joguina. Teniu una geladeria en marxa!!!

Abril del 2014. Sis anys.

Més plastilines (i altres cosetes)...

Sorra mòbil. 

Plastilina de nou moscada. 

Plastilina fàcil de tardor amb gel de bany de canyella. - Manetes i cosetes.

Ice cream dough. - Play. Create. Explore.

Ice cream shop (using ice cream dough) - Mama. Papa. Bubba.

Plastilina de lavanda. Aromàtica i relaxant.

Vam anar a passeig i vam trobar un raconet ple de lavanda. La lavanda (o espígol) és una planta medicinal i relaxant. Els seus efectes són coneguts, ajuda a calmar-se i a relaxar-se. A casa estem en un moment de canvi (ens estrenem a primària, tot un repte!) així que vaig pensar que fóra bo de fer alguna cosa amb l'espígol, alguna cosa que es pogués manipular, que convidés a jugar, que ens ajudés a relaxar-nos, a sentir-nos segurs i tranquils, a obrir-nos al joc i deixar sortir les emocions... així que vaig proposar als nens de fer plastilina amb lavanda, i la idea els va encantar.

Partint de la base de la nostra recepta de plastilina, modificant-la lleugerament, substituïnt l'aigua per infusió de lavanda i afegint-hi algunes flors vam aconseguir fer una plastilina aromàtica i relaxant.

Necessitareu:
     3 tasses de farina
     1 tassa de sal
     1 tassa d'infusió d'espígol
     5 cullerades d'oli de girasol
     4 cullerades de bicarbonat
     colorant alimentari (opcional)
     espígol
Procediment:
     En un bol cal barrejar els ingredients secs: farina, sal, bicarbonat. Afegir-hi l'oli i l'aigua, el colorant i amassar fins que lliga i queda ferm.
Nota: les mesures són orientatives, si la massa no us lliga, hi podeu afegir més farina. Feu-ho sense por i, si té la consistència desitjada però és un pèl enganxosa hi podeu afegir un bon raig d'oli. El secret és afegir i amassar, i no patiu, si us passeu de farina sempre hi podreu afegir més aigua...

El primer que cal fer és destriar les flors.

La infusió de lavanda la vam preparar amb mig litre d'aigua i quatre cullerades soperes (colmades) de flors. Vam deixar-ho bullir un quart d'hora i reposar 24 hores.

Els nens poden elaborar la plastilina gairebé sols: mesurar, barrejar i comprovar com els ingredients es barregen per donar lloc a un nou material.

Vam afegir les flors seques a la barreja abans d'afegir-hi la infusió i amassar.

En un primer moment vaig separar les flors del líquid infusionat. Després vaig comprovar que éren més oloroses encara que el propi líquid, així que les vaig afegir a la massa, juntament amb el colorant.

I aquest és l'aspecte que té la plastilina!

Els vaig oferir una variant de la safata creativa: una safata plena de petits objectes de diferents tonalitats de lila: lavanda, porpra i violeta...

Les peces soltes disparen la creativitat.

Amb elles l'infant pot crear, composar. Pot generar i aprendre.

Són un estímul.

Una invitació. 

Les peces soltes conviden a crear.

Textures.

Patrons.

Les peces soltes conviden a crear, a concentrar-se. La plastilina de lavanda desprèn un aroma deliciós, i com més es manipula, més aroma desprèn. La tarda transcorre en un clima tranquil.

Tot i que és una flor d'estiu, i estem a la tardor, encara se'n pot trobar amb facilitat (a la ciutat de Girona en podeu trobar en diferents indrets, com explica aquest article i als indrets que us explica encara hi podeu afegir l'entrada a les Hortes de Santa Eugènia (entrant per can Ninetes) i el castell de Montjuïc).

Setembre del 2013. Cinc anys i mig, gairebé sis.