#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris joc imaginatiu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris joc imaginatiu. Mostrar tots els missatges

divendres, 27 de novembre del 2015

En Dedito.


Eres tú. Si puedo escapar, es con la mente.

Jo recollia la cuina i en Biel m'estava explicant coses que li agraden molt, que el fascinen.
I després, quan era de camí cap a rentar-se les dents, ha tornat.

Mama, jo tinc un joc que és una mica com un secret.
En veritat no és un secret, però només ho sap en Carles.
És la meva joguina més antiga.
Vull dir, que des que era microscòpic jo tenia mans, no? Doncs llavors ja tenia dits.
I ja tenia en Dedito.
Però encara no hi jugava.
Amb ell vaig començar a jugar-hi fa molt de temps, potser quan feia P5.
I ara ja ha passat molts nivells.
Està a punt d'aconseguir una armadura de foc daurada.
I quan la tingui podrà fer moltes altres coses.
No és que no en sàpiga fer moltes.
Camina per les parets, els vidres i els poms de les portes.
Pot caminar, pot saltar.
Si jo nedo, ell buceja.
I si faig així (aixeca la mà enlaire) vola, mama.
Pot volar.
És la meva joguina més antiga, jugo amb ella quan m'avorreixo.
A vegades quan estic a casa, a vegades quan estic a l'escola.
A vegades quan estic al cotxe, llavors m'imagino que salta del sostre d'un cotxe al d'un altre.
Quan anem d'excursió o anem a passejar per la natura, aleshores és un gran dia per a ell.
Perquè té la oportunitat de descobrir coses noves, coses diferents.
Té una família (mostra els altres dits de la mà).
Un pare, una mare i una germana.
Els ha recuperat fa poc, vénen d'una altra dimensió i són diferents d'ell.
En Dedito camina amb dos cames, però ells van a peu coix.
També té uns amics (mostra els dits de l'altra mà) però a vegades jugo a que són enemics.
Quan vull que sigui més fort, s'ajunta amb tots els seus amics, així (entrellaça les dues mans) i fan el súper puny, i així poden avançar més nivells.
Junts poden avançar més nivells.
I avui aconseguirà l'armadura de foc daurada.
Serà un gran dia per a en Dedito.


Jo he recollit com he pogut la meravella de narració que ha sortit de la seva boca.

L'he recollit però he intentat no vestir-la, no alterar-la. Tot el que dic en aquest text ha sortit de la seva boca. En la mesura del possible he intentat respectar les paraules que ell ha utilitzat i que jo recordo.  L'ordre dels factors no altera el producte, diuen.

Però ho heu de saber... No li fa justícia. No és textual. No és literal. Era pura emoció i poesia.

Vull agraïr a en Biel la seva immensa generositat per haver-me donat permís per a compartir aquesta bonica història, per recordar-me a mi mateixa que els nens només necessiten una cosa per a jugar: imaginació.

Vida meva, espero que un dia, quan siguis gran, ho llegeixis i ho gaudeixis tant com ho he fet avui jo.

Novembre del 2015. Vuit anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

Retrat d'un home madur amb una orella verda.

Reanomenant les parts de la cara.


divendres, 9 d’octubre del 2015

Reanomenant les parts de la cara.

Què és un nom? La rosa no deixaria d'esparcir la seva dolça aroma encara que s'anomenés d'una altra manera.
Romeu i Julieta. William Shakespeare


Els noms són útils, ens serveixen per a identificar, per a definir, per a anomenar i, gràcies a ells, podem comunicar-nos els uns amb els altres d'una manera clara i entenedora. Un nom és un nom, una paraula, un mot.

Però l'hàbit no fa el monjo. Un nom ho és tot i, a la vegada, no és absolutament res. Només té el sifnificat que li volguem atorgar, i el que els nostres iguals li vulguin reconèixer. I avui, nosaltres, estem juganers... Sabeu que a nosaltres ens agrada jugar... i a vegades juguem també amb les paraules, amb els noms.

Una de les propostes que ha vestit el nostre projecte "Retratant la Fantasia" ha sigut la de buscar nous noms per a les parts de la cara: les hem desposseït dels seus noms i els n'hem atorgat de nous.


















Part de l'encant de la proposta rau en el fet de jugar amb dos papers: paper ratllat per una banda i paper vegetal per l'altra. D'aquesta manera, la proposta esdevé un joc, ja que permet moure i sobreposar diferents idees, retocar sense malmetre les il·lustracions-retrats originals, donar la volta al paper vegetal i utilitzar-lo per a jugar amb la simetria (o asimetria) del dibuix...

Aquesta és la llista de noms que han inventat la Llum i en Biel per a les parts del cos:

Cabells: Espagueti llarg.
Ulls: Escut d'un punt, Miradors.
Pestanyes: Fil raro.
Celles: Espagueti extra curt i gruixut.
Nas: Formatge respiratori.
Forats del nas: Sortidor de mocs, Venes quita sangre.
Boca/llavis: Salsitxa mini.
Dents: Formatge super dur.
Orelles: Escoltador del mico verd, Forat pelut.
Barbeta: Ou raro.

Hem jugat a combinar idees i paraules, així, les faccions es disfressen, es vesteixen de festa. Així, les observem, les redefinim partint de la seva aparença, o de la seva funció. Així juguem amb els conceptes, fem dansar la ment, els dits, i les idees. Així, juguem amb les imatges, però també amb les paraules.

Octubre del 2015. Set anys, gairebé vuit. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, segur que també t'agradarà...

Els ulls.

El nas.

Els llavis.

Les orelles.

dimarts, 27 de gener del 2015

· nines DIY · amb pinces i washi tape


Avui la idea que us vull presentar és molt senzilla: es tracta de convidar els nens a fer-se unes petites nines amb algunes pinces de la roba i una mica de washi tape. Només amb pinces, retoladors permanents i una mica de washi tape la creativitat es desborda i ho vesteix tot.

Un cop fetes les nines, per a jugar-hi vam treure una safata de petits tresors naturals i la resta... és màgia.
















La màgia de transformar un objecte quotidià no és la única motivació: pren rellevància la idea de crear un personatge des de zero, atribuint-li característiques úniques i pròpies, definint la seva identitat i la seva personalitat... i a aquesta màgia li hem d'afegir encara el valor quasi d'ídol que adquireix la figura en ésser creada des del plaer creatiu plàstic i per al plaer creatiu lúdic.

Gener del 2015. Set anys.

Si us ha agradat aquesta proposta no deixeu de visitar...




dissabte, 24 de maig del 2014

Com crear una petita selva per a gaudir amb el joc d'un petit món.


A casa estem un xic aventurers, així que ens hem decidit a crear la nostra pròpia selva. Però com que l'espai del que disposem és un xic limitat, doncs ens hem decidit per a crear-ne una en miniatura... això sí, té de tot.

Crear un petit món és senzill i agrada molt als nens. Un petit món ha de ser equilibrat i complert... és un escenari de joc que es converteix en una invitació a imaginar.

Els materials que hem utilitzat són...
Llavors per a ocells (podeu utilitzar mill, escaiola o un preparat barrejat que aportarà més varietat), algun llegum per a crear "arbres". Si voleu que sigui temporal, com en el nostre cas, podeu utilitzar serradures. Si voleu que duri més temps, haureu de recórrer a la terra. A nosaltres, amb serradures ens ha viscut unes cinc setmanes des del moment que el vam crear, hi han pogut jugar tres setmanes. Per a nosaltres és més que suficient.

Primer cal repartir les serradures per a fer un llit, una base.

Després cal escampar les llavors i llegums.

Es recomana gaudir intensament del procés.

Després, cal regar-ho abudantment. 

Tapar-ho amb uns draps i mantenir-ho humit (però no empapat). Amb regar-ho una vegada al dia PER SOBRE DE LA ROBA és suficient. Ara només cal esperar uns quants dies.

Després d'una setmana ja es veuen els primers brots.

Després de dues setmanes les llavors ja han esclatat i la selva comença a ser evident. És el moment de crear un escenari de joc amb tot el que se'ns acudeixi: escorça, troncs, pedres, branquillons... personatges, animals, decorats... tot i més.

Nosaltres hem creat una selva, però vosaltres podeu crear un jardí de fades, un bosc encantat en miniatura... el que la vostra imaginació us suggereixi!

I a jugar!

Els beneficis del joc amb petits mons són múltiples, però m'agradaria destacar-ne especialment quatre:

· Afavoreix el desenvolupament personal, social i emocional ja que permet expressar emocions i

sentiments a través del joc i els seus personatges, a través de les relacions que es creen entre ells i de com es relacionen els uns amb els altres. Si el joc és compartit entre dos o més infants, les capacitats de relació interpersonal es desplegen i impregnen el joc: convenir, negociar, cedir...

· Afavoreix el seu coneixement i comprensió del funcionament del seu entorn ja que els permet explorar el món amb els sentits, però també experimentar amb la relació causa-efecte, explorant i reproduïnt en el joc algunes idees prèvies i algunes conviccions sobre el funcionament del món. 

· Afavoreix el joc en veu alta i, per extensió, el desenvolupament de les capacitats comunitcatives, el llenguatge i el pensament, ja que permet a l'infant alternar entre la narració i el joc i assumir els rols dels personatges.

· Estimula la capacitat de jugar de manera independent i autònoma alhora que afavoreix la capacitat de concentració.

Sobren raons per a apuntar-s'hi!

Abril - Maig del 2014. Sis anys i gairebé mig.

Més inspiració amb petits mons:




divendres, 28 de març del 2014

Lego i... temps fora!


El Lego forma part de la meva vida desde la més tendra infància. Recordo jugar amb ell fins que les cames se'm entumien, i que en posar-me dreta un formigueig intens i dolorós les recorria de dalt a baix. Aquelles hores jugant a lego van ajudar-me a formar-me com a persona, a desenvolupar la meva motricitat fina, la meva capacitat creativa... adoro el Lego, crec que les seves possibilitats creatives són gairebé infinites, així com els beneficis que reporta als infants jugar-hi. Si hagués d'escollir una joguina (i només una) seria el Lego. I no, no cobro d'aquesta empresa, ni tinc cap vincle (més enllà del vincle emocional amb la meva infància i la dels meus fills) amb aquesta empresa.


Quan en Biel estava ingressat a l'hospital vam improvisar un joc amb el Lego, i el vam anomenar "Lego... i temps fora!". Mica en mica l'hem anat perfeccionant, i és una manera de convertir el Lego no només en una eina creativa, sinó també en una eina per a la comunicació ja que ens ajuda a crear un projecte, exposar-lo i defensar-lo davant dels altres.

La mecànica és molt senzilla, divertida i àgil... i s'ha convertit en un imprescindible amb els meus germans, que també són grans fans del Lego... aquestes són les etapes del joc.

   1. Selecció de les peces i disposició dels materials.

En una safata (o un bol) hi disposem peces suficients per al joc. Com més variades siguin, millor. Nosaltres hi posem un bon assortit de peces amb alguna part mòbil, ales, rodes, portes, finestres... i personatges desmuntats en quatre parts: cabells, cap, cos (amb mans) i cames. Cada participant té un recipient per a les seves peces... un platet o un bol van molt bé, però el que més ens agrada utilitzar són les oueres buides: podem classificar el material alhora que el triem. És el moment d'acordar el nombre de peces a escollir, quant de temps es disposa per a fer la tria i quant de temps es disposa per a muntar quelcom amb les peces.

DURANT EL TRANSCURS D'AQUESTA PRIMERA FASE ESTEM FOMENTANT EL TREBALL DE GRUP, EL DEBAT, LA PRESA DE DECISIONS A NIVELL COL·LECTIU. APRENEM A ACORDAR I CEDIR.

   2. Tria de peces.

S'acorda entre tots els participants quin nombre de peces a escollir (jo recomano entre 15 i 20) i el temps de què es disposa per a escollir-les (dependrà del nombre de peces). Es cronometra el temps i tothom agafa les seves peces) Si sobra temps, es poden canviar les peces (deixar-ne una i agafar-ne una) i quan sona l'alarma... mans enlaire! 

EN AQUEST MOMENT DEL JOC S'AFAVOREIX LA CAPACITAT DE PRENDRE DECISIONS.

   3. Moment de muntatge.

El temps que hi dediqueu, marcarà el resultat. Nosaltres solem posar cinc minuts, i els cronometrem. Depenent del nombre de peces, es pot allargar o escurçar... De nou, quan sona l'alarma... mans enlaire!

EN AQUEST MOMENT DEL JOC S'AFAVOREIX LA CAPACITAT CREATIVA, PERÒ TAMBÉ LA CAPACITAT DE PRENDRE DECISIONS, S'APRÈN A UTILITZAR EL QUE ES TÉ I A SER CONSEQÜENT AMB LES DECISIONS PRESES ANTERIORMENT.

   4. Les creacions.

Ens prenem uns moments per a observar les creacions abans que ningú les expliqui. Són molt divertides i curioses.

EN AQUEST MOMENT DEL JOC S'AFAVOREIX L'OBSERVACIÓ I LA CAPACITAT D'ANALITZAR LA INFORMACIÓ QUE ENS ARRIBA A TRAVÉS DELS ULLS.

   5. Exposició.

Un a un, cada participant explica la seva creació: nom, utilitat, parts i funcionament. Després de l'exposició, s'obre el torn de preguntes.

EN AQUEST MOMENT DEL JOC ES REFORÇA LA CAPACITAT DE DEFENSAR UN PROJECTE, D'ENFRONTAR-SE A UN PÚBLIC I FER UNA EXPOSICIÓ ORAL, ARGUMENTANT IDEES, I IMPROVISANT EXPLICACIONS I RESPOSTES. D'ALTRA BANDA, TREBALLEM LA CAPACITAT DE PRESTAR ATENCIÓ A LES EXPLICACIONS DELS ALTRES, I APRENEM A QÜESTIONAR LA INFORMACIÓ QUE SE'NS OFEREIX.

   6. Desmuntatge. 

Cadascú desmunta la seva creació... i tornem a començar!

ARRIBATS A AQUEST PUNT APRENEM A VALORAR EL PROCÉS PER SOBRE DEL RESULTAT. LES CREACIONS SÓN EFÍMERES, EL QUE ÉS DIVERTIT ÉS DESFER-LES I TORNAR A COMENÇAR.

És una proposta senzilla i divertida, i per això és meravellosa... però el que és millor és que afavoreix molts aspectes que formen part no només del fet creatiu, sinó de la pròpia vida quotidiana: afrontar situacions, prendre decisions, resoldre problemes... 

Març del 2014. Sis anys.

Si us ha agradat aquesta entrada, segur que us agradarà...