Banyant els sentits. Cinc (o més) propostes de joc sensorial per l'hora del bany.

El joc sensorial és aquell tipus de joc que està íntimament relacionat amb els sentits: són propostes suggerents i enriquidores, obertes a l'impuls creatiu i recreatiu del joc i que per les seves característiques són especialment estimulants per als sentits. L'hora del bany és un moment privilegiat per acostar-nos a aquestes propostes utilitzant tot el cos. Un festival de tactes, textures, temperatures, olors, colors... estímuls que desvetllen els sentits a l'hora del bany. El joc sensorial a la banyera és adequat per a totes les edats, és de baix pressupost i el millor de tot és que només passant-hi una mica d'aigua tot queda net altre cop!

1. Formes de goma eva.

 

Retallem formes de goma eva de diferents formes i tamanys i les posem dins la banyera.

 

A més de l'experiència de banyar-se amb peces de goma eva que suren, quan la goma eva és molla, s'enganxa a les rajoles (i als vidres) de manera que permet crear composicions, fer, desfer, refer.

2. Escuma d'afaitar. 

 

Escuma i pinzells, pinzells de goma eva, raspalls de dents...

 

L'experiència del contacte sobre la pell.

 

Amb un mirall, per jugar a afaitar-se.

 

Sobre la paret per fer dibuixos en negatiu.

Escuma d'afaitar de colors.

 

Per gaudir dibuixant a la paret.

 

Escuma d'afaitar de colors amb aromes (simplement afegir-hi colorant i aroma de reposteria).

 La textura és menys consistent però més vistosa, i fa una olor exquisida.

3. Aigua de colors.

 

Aigua blava (tintada amb colorant alimentari) i sals de fruites de llimona.

 

Per jugar a omplir, buidar... i a cuinar.

 

No tan sols fa "fsssssssssssh" sinó que fa una olor deliciosa a llimona.

4. Sals de bany casolanes (que tenyeixen l'aigua!)

 

Per a fer-les necessitem sal gruixuda, colorant alimentari i aroma (el que s'utilitza per fer reposteria no és tòxic).

 

Ho barregem tot.

 I ho deixem secar unes hores. Després cal guardar-ho bé per a que no perdin l'aroma (jo les guardo en pots de vidre de conserves).

 

Es poden utilitzar en propostes de joc, com en aquesta: Sals de llimona i objectes grocs, sals de taronja i objectes taronges, cadascú ha de pescar els seus objectes. I amb les sals, pot tenyir i aromatitzar l'aigua.

 

Diversió assegurada!

 

Les sals es desfan pràcticament en la seva totalitat, no són tòxiques, no embussen les tuberies!

 

I tenyeixen l'aigua.

5. Bany amb perles d'aigua.

 

Primer vaig posar molt poca aigua, volia que en posar-s'hi notéssin el tacte de les perles.

 

 

Per al joc: coladors, culleres, safates, pots...

 

Per jugar a pescar, a col·leccionar...

 

A recol·lectar...

 

I per a recollir-les totes abans de treure el tap de la banyera.

Sempre he defensat que els nens i les nenes aprenen de manera global, que aprenen a través dels sentits i que el joc és el motor del seu aprenentatge.

Defensar que els nens i les nenes aprenen de manera global és defensar que els aprenentatges que fan els infants els resulten aplicables a tots els àmbits de la seva experiència i de la seva persona, i que són globals entenent com a globalitat el fet que mentre aprenen conceptes (per exemple) matemàtics, també alhora interioritzen el llenguatge que empren, els gestos que realitzen i les sensacions que perceben, incidint i facilitant alhora (en la mesura que la seva edat i el seu moment evolutiu els ho permeten) alguns processos autorreflexius i d'autoadequació actitudinal, però també emprant tot el seu cos com a vehicle per a l'exploració, l'experimentació i l'aprenentatge.

Defensar que aprenen a través dels sentits és defensar que l'àmbit experencial i vivencial, intrínsicament lligat a la gestió de les pròpies emocions, és un àmbit privilegiat per a acostar-nos a ells a través del joc. És entendre que només podem saber què és una poma quan l'hem tocat, tastat, olorat, mirat, sospesat, hem comprovat el tacte que té, el soroll que fa en caure...

Defensar que el joc és el motor del seu aprenentage és defensar que l'experiència dels infants parteix dels seus propis interessos, i que la manera de gestionar aquests interessos influeix en els aprenentages que construeixen a partir de les seves experiències.

És per aquest motiu que si hi ha una manera (al meu entendre) d'invitar-los a aprendre que sigui capaç de nodrir-se de tots aquests factors jo m'hi aboco. I l'hora del bany reuneix tots els requisits. El joc sensorial a la banyera és per gaudir-ne!

Maig del 2012, febrer, març i abril del 2013. Quatre anys i mig, cinc anys.

Jocs amb mocadors.

Qui em coneix ja sap que sóc una piklerista declarada i militant. He tingut el privilegi de conèixer el treball d'Emmi Pikler, fundadora de l'institut Lóczy i, posteriorment, d'una fundació. Va confiar en les capacitats dels infants i va encomanar la seva passió a les treballadores de l'orfanat que dirigia, oferint-los un tracte digne i afavorint la formació d'una autoimatge positiva. Especialista en el desenvolupament infantil i defensora del desenvolupament natural dels infants (com defensa en el seu llibre Moure's en Llibertat), partint del respecte, respectant les seves etapes evolutives. Un dels primers objectes que proposen des de l'institut Lóczy és el joc amb mocadors. Els mocadors són fàcils d'agafar, de manipular, no poden fer-se mal ni empassar-se'ls. Deixant que l'infant es mogui (si es vol/pot moure).

 

Agafar, tocar. No només amb les mans. Els braços, les cames... tot el cos hi és present.

 

Agafar i estirar. La voluntat es manifesta i la capacitat ho permet. Coordinació ull-mà.

 

Explorar. Experimentar. Descobrir.

 

El moviment activa el cos, entren en joc les altres extremitats.

 

Concentració i excitació.

 

Curiositat.

 

Sorpresa.

 

Els seus somriures ens indiquen que estem en el camí adequat.

 

El cos aprèn a conèixer-se si mateix. I l'infant també.

Els mocadors resulten atractius i estimulants. Aquesta ocasió vaig escollir-ne uns amb fils lluents i platejats que els van cridar l'atenció. 

Maig del 2008. Sis mesos.

La panera dels tresors.

Aquestes sessions amb la panera dels tresors són (crec) el primer que vaig documentar amb els nens, més enllà dels seus avanços i la nostra vida quotidiana, la primera aproximació al que acabaria desembocant en aquest bloc (diguem-ne deformació professional). Vull aclarir, d'entrada, que el text que presenta la proposta és elaborat a partir de diferents escrits que trobareu als llibres i a les pàgines a les que faig referència a baix, amb algunes petites aportacions personals. Es tracta de la panera dels tresors: joguines fortuïtes, la màgia dels objectes. Una proposta que va idear, desenvolupar i compartir Elinor Goldschmied.

Des que l’infant neix i possiblement abans, des del ventre de la mare, té una necessitat d’aprendre, nodrir-se de l’exterior, explorar, manipular, conèixer, créixer i madurar. Nosaltres, els adults, hauríem d’estar atents a les necessitats dels infants, hauríem d’acompanyar-los en el seus aprenentatges, hauríem de restar atents tant a allò que fan, com a la manera com ho fan i al motiu per què ho fan, proporcionant elements, materials i espais que ajudin a l'infant a créixer en un entorn potencialment ric en estímuls, proporcionant materials que els facin pensar, anar més enllà, materials que els obliguin a experimentar, descobrir, plantejar-se hipòtesis, buscar solucions, manipular, observar, construir i destruir...

La panera dels tresors és un cistell de vímet on posem objectes de la vida quotidiana escollits amb molta cura perquè l’infant els toqui, percebi el seu pes, la seva temperatura, les olors... estimula el pensament i la coordinació ull-mà-boca... és una activitat de concentració, exploració i atenció... es tracta de redescobrir el joc que al llarg de generacions han practicat els infants dins de casa seva. Per tant, hi podem posar objectes que no siguin perillosos, que no es trenquin amb facilitat i que l’infant no es pugui empassar.

És una activitat pensada per a infants d'entre 6 i 12-15 mesos, que s'aguanten asseguts sols, que encara no caminen però que poden moure's per a agafar els objectes que els cridin l'atenció. A partir del moment que l'infant camina ja és moment d'iniciar-se en el joc heurístic.

La panera ideal és rodona perquè així arriben amb facilitat als diferents objectes, d'uns 35cm de diàmetre i d'uns 8cm d'alçada. L'assortiment idoni és aproximadament d'una seixantena d'objectes, que han de ser nets (l'infant se'ls durà a la boca ja que és la primera via de coneixement i exploració). Cal tenir cura de presentar la panera d'una manera atractiva, amb els objectes ben distribuïts. Alguns d’aquests materials poden ser:

• Objectes de la natura: pinyes petites, pedres, closques de coco, carbasses seques, castanyes grans, pomes grans, pedra tosca, trossos grans de suro, pinyols grossos de fruita (préssec, alvocat...), nous grosses, esponja natural, llimona, poma, magrana, cargols de mar i petxines, escorça d'arbre, taps de suro...

• Objectes de materials naturals: pilotes de llana, cistells petits, flauta de canya, alfombreta de ràfia, raspall d'ungles de fusta, brotxa de maquillatge, sacs d’olor, brotxa d’afaitar, pedra “pómez”...

• Objectes de fusta: capses petites, timbalet, sonalls, castanyoles, xiulet de bambú, botons de colors enfilats, cubs-daus-cilindres, anelles de cortina, mà de morter, pinça d'estendre, cullerots, cullera de mel, ou de sargir, argolla de tovalló,raspalls, plats, culleres...

• Objectes metàl•lics: culleres, batedor d'ous, flamera, trompeta de joguina, motlles de pastisseria, embuts, harmònica petita, xiulet, joc de picarols, triangle, colador de te, trossos de cadena, pot d'infusions, campanetes, joc de claus, caixes petites...

• Objectes de roba, goma, paper, cartró, vidre, plàstic...: Moneders, pilotes, tubs de goma, nina de drap, pilota de tennis, pilota de golf, pilota de plàstic dur i de goma, funda d'ulleres, un tap de banyera amb cadena, anelles de cafetera, cremallera, llibreta petita d'espiral, capses de cartró, paper de vidre, paper de cel·lofana, cons i tubs de cartró, bobina de fil, morter, ampolletes de perfum, prismes de vidre, mirallet, collaret de boles, pots de cosmètica, llimes d'ungles, cintes de ras...

 

 

Podeu afegir-hi qualsevol altre objecte que no sigui una joguina i no resulti perillós per a l'infant.

El propòsit d’aquesta col·lecció d’objectes és despertar al màxim els sentits:

• Tacte: forma, textura, pes i temperatura a través del descobriment de la mà...

• Olor: objectes amb diferents olors, bosses d'olor, d'herbes aromàtiques, d'infusió...

• Gust: podem posar algunes fruites fresques, assecades...

• Oïda: el so, la percussió, la fricció, el cruixit i l’absència de so o silenci...

• Vista: color, dimensió, forma, lluminositat, brillantor...

En nens i nenes tan petits, la capacitat per a mantenir l'atenció és d'entre quinze i vint-i-cinc minuts. El cistell es col·loca a terra, al seu abast. L’ambient és de calma i serenor, i hem de restar atents al joc de l’infant observant-lo sense intervenir però mostrant-nos sempre disponibles, observant quins són els seus interessos, anar renovant el material que es malmeti, substituint el material que no desperti l’interès de l’infant i rentant els objectes sempre que es consideri necessari. L'adult no intervé en l'activitat, qui la porta a terme és l'infant, l'adult és present com a punt de referència però no com a participant.

 

El cistell a l'abast, ells dos ben relaxats i concentrats.

 

Esforçant-se per a agafar allò que vol.

 

Tacte i temperatura de la fusta. Forma i color.

 

La boca és la primera font de coneixement i d'exploració. Portar-se els objectes a la boca els proporciona un munt d'informació molt valuosa.

 

Agafar. És un gest aparentment senzill, però que requereix coordinació entre la mà i l'ull. El control del propi cos s'adquireix seguint un patró que s'anomena cèfalo-caudal i pròximo-distal. Això vol dir de dalt a baix i del centre cap a l'exterior.

Dins. Uns dels primers conceptes matemàtics.

 

A què saben les plomes?

Agafar, manipular: observar i coordinar.

Investigar, explorar, descobrir, provar, conntrastar. I relacionar allò que s'ha descobert amb els coneixements ja existents, aquesta és la base de l'aprenentage significatiu.

 

Textures, tamanys, temperatures... informacions que arriben al cap a través dels sentits.

 

I alegria!

Més informació:
- El joc de la descoberta. Tere Majem i Pepa Òdena. Col·lecció Temes d'in-fàn-ci-a núm. 22, Associació de Mestres Rosa Sensat.
- Educar l'infant a l'escola bressol. Elinor Goldschmied. Col·lecció Temes d'in-fàn-ci-a núm. 31, Associació de Mestres Rosa Sensat.
- http://www.xtec.es/~ccols/panera/panera.htm

Juliol, agost, setembre del 2008. Vuit, nou i deu mesos.