Com perfumar un paraigua.

Aquesta proposta és una de les més simples i senzilles que he fet mai. I una de les més meravelloses!
L'altre dia, després d'utilitzar el paraigua d'en Biel per a transportar les flors que vam utilitzar per al fer una composició aromàtica en una bassa, vaig adonar-me que el paraigua havia quedat lleugerament perfumat. I vaig pensar que si guardava una mica d'espígol dins dels paraigües de casa, potser amb els dies, el perfum impregnaria la tela. A més, vaig pensar, pot ser una bonica manera de sorprendre algú especial i alegrar-li un dia gris i plujós.

Per tant, aquesta entrada també podria dur per títol...

(De fet, és el primer títol que tenia pensat, però era massa llarg i poc clar.)

     · Materials:

Lavanda i fil. I un paraigua.

     · Procediment:

Si volem que sigui una sorpresa, ho hem de fer en silenci i sense públic. 

Fem petits ramillets de flors i els lliguem.

Ens deleitem.

Posem el ramet dins el paraigua. El podem anusar a les barnilles, o simplement deixar-lo, depèn de què volem quan plogui: si el volem deixar a casa o volem dur-lo penjat. 

Pleguem el paraigua.

Repetim amb la resta de paraigües de la família. I esperem que plogui.

     · L'experiència.

No feia ni un dia que les flors dormien dins el paraigua quan ha començat a ploure! En sortir al carrer i desplegar els paraigües, la seva sorpresa ha estat majúscula, i la seva alegria també! 

Feia una olor lleugera, però deliciosa i més que suficient per a alegrar-nos el passeig plujós! 

Jo també en porto una mica! Si no experimento l'experiència, no us la puc explicar be!

     · Variacions...

   - fer saquets d'herbes i flors aromàtiques en comptes de lligar les flors al paraigua (segurament és el que faré en breu).

   - portar els saquets amagats a la bossa i (en plan ninja) deixar-ne dins els paraigües dels companys de feina, a la biblioteca, al supermercat, a... fer una mica de "paraigüeria de guerrilla".

   - fer petits vaporitzadors amb aigua aromàtica (i vaporitzar-ho tot!).

 Agost del 2014.

   · Més propostes per a dies de pluja...

Pintant a la pluja (amb retoladors).

Pintant basses (o la bellesa de l'art efímer).

Ciència en una bassa.

Land Art aromàtic (jugant en una bassa).

Pasta de sal en un dia de pluja! - Mare Jove i Moderna

   · Més propostes amb lavanda...

Plastilina de lavanda <aromàtica i relaxant>

Paper plantable casolà. * Paper reciclat amb flors i llavors *

Mitjonets d'espígol - Manetes i cosetes.

Apple Sachet - Willowday

Land Art aromàtic (jugant en una bassa).

El Land Art és una corrent artística que va sorgir a finals dels anys 60 i en què l'expressió artística, el seu procés i la seva qualitat efímera s'entrellacen amb la natura i l'entorn. Va conviure amb l'Art Processual i, si bé són dos moviments diferents, crec que la convivència en l'espai i el temps els va beneficiar mútuament. Crear amb el que es té, centrant-se en el procés. Independentment de si el resultat perdurarà en el temps o no. En tots dos, la documentació és importantíssima ja que tant serveix per a mostrar el procés com per a capturar resultat: en tots dos casos, un fet únic, irrepetible i efímer.

Diu Richard Shilling (un reconegut artista de Land Art) que el Land Art és una prolongació natural del joc a l'exterior. D'aquesta manera m'atreveixo a afirmar que és recollir i crear, és alterar el paisatge. És dialogar amb l'entorn.

Bé, hem viscut un dels estius més plujosos (i fresquets) que recordo. Però els nens i jo encara estem de vacances, així que una mica de pluja no ens fa quedar a casa: no fa fred i ens podem mullar saltant basses o fent xip-xap en el fang. Després només necessitarem un bany calentó (sí, els nens són 100% "rentables",  un cop de dutxa els deixa no només nets, sinó també relaxats) i acompanyar l'experiència amb una xocolata desfeta. La recompensa serà gaudir d'una estona de joc pausat. Com us explicava, la pluja no ens ha mantingut tancats a casa. Un matí vam sortir a passejar, a saltar i a pintar basses després d'un ruixat. Aquesta era la idea. Però hi ha dies en què les coses flueixen (malgrat la pluja).

Durant el passeig vam anar recollint fulles i flors. També alguna pedreta.

I aleshores vam trobar una bassa. La bassa. 

Els nens em van demanar de pintar-la amb els guixos que portava a la bossa. Els vaig donar els guixos, però com que la bassa es trobava en un caminet de terra el color es barrejava amb el llot i es perdia. Tot i així, ells insisitien. 

Van provar gratant els guixos amb trossos de canya. Funcionava.

Van fer composicions amb els guixos sobre les pedres. 

Van remenar el llot, l'aigua i el guix.

Van pintar les pedres. 

I vam pensar que podriem perfumar la bassa amb l'espígol que havíem recollit. I vam pensar que podíem omplir-la de flors i de colors. Vam desgranar l'espígol, vam tirar-hi flors. Vam desgranar l'espígol. Vam tirar flors a la bassa. Vam omplir-la de colors i d'olors.

I després vam pensar que podíem fer un sol amb les fulles i les flors.

El joc amb el llot només va ser una extensió més del procés.

Un procés llarg i divers. 

Un procés ric.

Un procés complex.

Un procés en el que es pot entrar i sortir.

I apartar-se per agafar aire i observar.

Una composició delicada.

Una composició de colors i olors. L'espígol feia molta olor i impregnava l'ambient. El color vestia la bassa. 

Una composició petita i poc ambiciosa. Però meravellosa.

Sortir i crear. Crear amb el que es té a l'abast. Res més senzill i natural.

Agost del 2014. Sis anys i mig.

Si t'ha agradat aquesta entrada, no et pots perdre...

Pintant basses (o la bellesa de l'art efímer).

Cent maneres de descobrir i de pensar. La Teoria de les Peces Soltes. La presentació.

Ciència en una bassa.

Composicions amb vidre de mar (mandales a la platja i simetria a la taula de llum).

Land Art - Viquipèdia.

Land Art, un bon recurs. - Fer de Mestres.

Richard Shilling on Land Art for Kids. - The Artful Parent.

Richard Schilling.

Ríos y mareas. Andy Goldsworthy. - Documental a YouTube

Pintant basses (o la bellesa de l'art efímer).

Bé, la primera imatge ho diu tot. Un projecte d'una bellesa inimaginable, d'una bellesa efímera, d'una bellesa acolorida. Un projecte que abraça el color gris del cel de pluja i el vesteix de tots els colors. Un procés creatiu amb finalitat oberta que ens convida a deleitar-nos en el procés, i a saltar en el resultat.

Explorar diferents suports és una manera d'explorar (i explotar) les capacitats creatives de cadascú. Pintar sobre suports poc habituals, però encara és més inspirador (o divertit) pintar utilitzant elements coneguts d'una manera totalment diferent de la que es coneix... són motivacions afegides.

Una tarda de pluja, sortim a saltar basses. Encara que plogui, podem sortir una mica, per això tenim paraigües, botes d'aigua i impermeables. Si anem a prop de casa i en tornar a casa prenem un bany o dutxa calentó, el fred marxa. Els nens necessiten sortir de casa, ho imploren, sobretot quan han passat la major part del dia tancats entre quatre parets: sota la pluja lleugera marxen els nervis, el mal humor, les preocupacions...

Apareixen uns guixos que portava a la bossa. M'agrada portar-ne al bolso, mai se sap quan els pots necessitar. No sóc el tipus de mare que porta kleenex al bolso... porto guixos, llapis de colors...

El primer que van fer va ser dibuixar dins la bassa.

Però aviat la Llum va descobrir que si ho tocava amb el dit el color s'escampava. 

I va començar a aixafar els guixos.

El procés creatiu es va vestir de colors, i les etapes més calmades es van anar alternant amb etapes més mogudes.

Amb esquitxades.

Van utilitzar les taques de colors com a camins.

I sota la pluja lleugera van seguir pintant i pintant. 

Després va ser el moment de tornar a saltar.

I observar com els colors es barrejaven, es diluïen.

Vam marxar deixant una part de nosaltres en bassa plena de colors. 

 

Després en arribar a casa, la Llum va decidir fer un dibuix de la seva experiència. I s'ho va passar molt bé. El més interessant per a ella va ser dibuixar-se uns guixos ben grossos a la mà, i es va mostrar molt preocupada per ser fidel als colors amb què havien acolorit la bassa.

HOLA I BONA TARDA . HE FET UN DIBUIX . HE DIBUIXAT LA BASSA DE COLORS . 

EL MES GUAI VA SER XAFAR ELS GUIXOS . LLUM 

El procés ens va seduïr des del primer moment. Un procés creatiu obert, on els camins els dibuixen a mitges els nostres gestos i l'atzar. On les gotes de pluja cauen sobre els colors, jugant amb ells i desplaçant l'espai que ocupa l'aigua tenyida. Més enllà, es tracta de transformar el nostre entorn en un lloc més bell, i de, un cop fet, marxar. El plaer de crear i marxar, sabent que aquella obra, no perdurarà en el temps més enllà d'unes hores, sabent que és efímera, però conscients que alegrarà la vista a qui la vegi, i que potser els generarà alguna pregunta. Ratllant l'art urbà.

Abril del 2014. Sis anys.

Si us ha agradat aquesta proposta, també us agradarà...

Reciclant aquarel·les (i pintant a la pluja). 

Pintant a la pluja (amb retoladors).

Ciència en una bassa.

Open ended Play with Chalk and Puddles - Octavia and Vicky.

Pintant roques escalfades al sol amb ceres.

Ens va agradar tantíssim la proposta de fondre les ceres amb el sol que hem decidit fer-ne una variant. Aquesta vegada, però, les ceres les hem fos directament aplicant-les sobre una superfície calenta. Vam deixar un parell de pedres grans al sol un parell d'hores. Després vam entrar-les a casa i ens ho vam passar en gran.

Vam deixar les roques al sol un parell d'hores al matí.

La meva intenció era pintar a fora. Encara era al matí i el sol no picava massa fort, però els nens em van dir que preferien fer-ho dins de casa, que a fora el sol els molestava. Bé, doncs. Cap a dins!

Les roques estaven calentes, així que els vaig donar unes manyoples per a protegir-se de l'escalfor, tot i que no cremaven. Però cal comprovar les coses amb la pròpia pell.

El simple contacte de la cera amb la pedra calenta, la fon. 

La cera fosa, calenta. Canvia de textura, es torna viscosa i brillant, gairebé líquida. Fa olor. És un festival per als sentits.

Pedra, paper... Tots els suports són vàlids, i permeten comparar diferències i semblances. Sobre el paper la cera pinta però no es fon. Així que el secret per a que es fongui rau en l'escalfor que emana de les pedres. 

La concentració és màxima.

També vam utilitzar la tècnica de ratllar les ceres, igual que vam fer en la proposta de pintar amb el sol.

I quan acabem amb una cara, passem a l'altra.

Les pedres, acolorides i precioses, ens fan companyia en un raconet de l'estudi.

Durant el transcurs de la proposta (i també després) vam parlar-ne. Els vaig fer preguntes: Per què les roques estan calentes? Com s'han escalfat? Per què creus que es fonen les ceres? Què creus que passarà quan la roca es refredi?

Les estacions es succeeixen, i cadascuna d'elles arriba amb la seva maleta de peculiaritats. L'estiu és escalfor i llum. Bé, doncs. Juguem-hi!

Juliol del 2013. Cinc anys i mig.

Aquest bloc es presenta a la sisena edició dels Premis Blocs Catalunya. L'any passat vam quedar finalistes i vam gaudir d'una nit molt especial. Aquest any ens agradaria repetir l'experiència, per això necessitem el teu vot. Si ens vols ajudar, pots votar-nos seguint les senzilles indicacions que t'explico en aquest enllaç. Moltes gràcies!