#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llenguatge matemàtic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llenguatge matemàtic. Mostrar tots els missatges

dissabte, 27 d’agost del 2016

L'aigua, constructora.


Les nostres vacances han transcorregut pel nord de la península.
Allà hi plou molt, deuen saber moltes coses sobre l'aigua, vam pensar.
I no anàvem pas errats.
Saber-ne, en saben moltes.
El que no ens podíem imaginar era quines ens explicarien.
Ni que per a aprendre de l'aigua hauríem d'entrar dins la roca.
- On va a parar l'aigua de la pluja?- ens van preguntar.
Al cor d'una muntanya.
A les entranyes de la Serra d'Aralar.
I allà vam descobrir un petit palau construit per l'aigua.
L'aigua, pacient, construint gota a gota.
Per a ningú.
Per a ella mateixa.
Perquè pot.
Aigua, calcita i la poderosa força de la gravetat.
I vam aprendre que les estalactites al principi semblen macarrons. I tenen un forat al mig.
I vam aprendre que les estalagmites són compactes.
I que a vegades, unes i altres es troben, i formen columnes.
I que a vegades no es troben, o que l'aigua forma estanys.
Que a vegades formen orelles d'elefant.
Que dins la muntanya hi ha un microcosmos amb la seva pròpia fauna, avesada a la foscor i la humitat. Que viu en un equilibri perfecte i complet.
Que les entranyes de la Terra són poblades per éssers fantàstics i que l'imaginari popular no té mesura, ni aturador.
























Que la calcita es vesteix amb els colors de la muntanya: verd, marró, taronja, negre.
I que les criatures màgiques seguiran vives mentre algú pensi en elles i pronunciï el seu nom.
Que les entranyes de la Terra són font de fascinació, d'investigació.
Però, sobretot vam aprendre que l'aigua sempre, sempre, continua el seu viatge.
I que aquest viatge acaba a prop nostre.
De la pluja a terra i del terra a la cova.
De la cova al Larraun i del Larraun a l'Arakil.
De l'Arakil a l'Arga, de l'Arga a l'Aragó.
I d'aquest a l'Ebre, per a acabar al mar Mediterrani.
Així que la propera vegada que us banyeu en aigües mediterranies,
i toqueu l'aigua amb les vostres carns,
penseu que una part d'aquesta aigua ha estat construint un palau,
vestint les entranyes d'una muntanya,
gota a gota.

Agost del 2016, vuit anys i mig.
els llenguatges de l'aigua

Si t'ha agradat aquesta entrada no et perdis...

Web oficial de les coves de Mendukilo

Marea viva

dissabte, 11 de juny del 2016

Teranyines perlades.



No sents, cor meu, quina pluja més fina ?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?


Josep Maria de Sagarra. Cançó de pluja. 


Fa uns dies els nens i jo vam sortir a fer un petit passeig pel barri.
Un passeig mandrós i sense rumb aparent.
En Biel guiava les nostres passes: carrers, carrerons, dreceres... vivim en un barri preciós, ple de petits raconets mig amagats i plens d'encant, espais que són com una barreja entre temple i secret, espais impregnats d'una màgia pròpia, espais que als nens els encanta investigar.
En un carreró d'aquells tan santnarcisencs que per no tenir no té ni vorera, vam trobar una tanca de xiprer plena de teranyines.
Regalada.
Plena, plena.
Aquelles teranyines éren una delícia.
Precioses, efímeres, fràgils.
Vam intentar fotografiar-les, però donada la finor dels seus fils, i la seva delicada naturalesa, no ho vam aconseguir.
Després, donant-hi voltes, vam recordar que a l'hivern algunes teranyines es vesteixen de gebrada, n'atrapen les gotes i es revelen impúdiques, glorioses, espectaculars.
Així doncs, ens hem decidit a reproduïr aquesta petita casualitat.
I hem sortit...
A buscar les tímides teranyines per vestir-les d'aigua.
A fer-ho amb cura per a no trencar-les.
A fer-ho amb determinació i afició, per a poder observar-les amb els ulls nus i golosos.
A valer-nos del meravellós poder revelador de l'aigua.
Armats amb un parell de vaporitzadors hem buscat una font propera al lloc de la nostra troballa.
La resta, té la forma d'un somni.
És una revelació.




















· LA VIVÈNCIA DE LA LLUM EXPLICADA PER ELLA MATEIXA.

L'aranya era suuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuper mini!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! I molt guai!
Les teranyines eren enooooooooooooooooooooooooooooormes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! En canvi l'aranya supermini! Hi havien teranyines alineades i hi havia una teranyina que semblava una hamaca i on hi havien enganxades altres teranyines, alineades, enormes, com les que surten als dibuixos animats, on hi havien molts insectes... N'HI HAVIA D'INCREIBLES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
LLUM 

· LA VIVÈNCIA D'EN BIEL EXPLICADA PER ELL MATEIX. 

M'ha agradat mullar les teranyines perquè en mullaves una i n'apareixien 2 o 3 a darrera. També n'hi havia amb forats i amb forma rodona i enormesoooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooormes!
BIEL

· Observacions, pensaments i comentaris que he pogut recollir.

Les teranyines cada vegada es movien més, perquè pesaven més per l'aigua.
Hem vist un munt d'insectes dels que s'hi enganxen i que després les aranyes es mengen. 
Hem vist una aranya. Veient com en són de grans les teranyines, era molt petita. 
Les teranyines es mullen quan plou, i quan fa fred es carreguen de gebrada.
No volem trencar-les, hem de fer-ho suau! Així, de lluny.

Gràcies a l'aigua hem pogut revelar la bellesa adormida dins les línies que conformen cada una de les teranyines que hem pogut observar. 

El poder revelador de l'aigua.
El llenguatge visible de l'aigua.
De teranyines amb vestits fets d'aigua.

Juny del 2016. Vuit anys i mig. 
Els llenguatges de l'aigua. 

Si t'ha agradat aquesta entrada no et pots perdre....




dissabte, 4 de juny del 2016

(coses) de l'aigua


Portem uns dies mig adormits.
Com si ens entrés la son a cada bafarada d'aire que ens empassem.
Com si ens entrés la son a cada glop d'aigua que degustem delerosos.
Això sí, mirar... mirem.
Això sí, pensar... pensem.

Hem sortit a carregar piles,
a inspirar-nos,
i hem investigat algunes
peculiaritats,
curiositats,
de l'aigua
i també alguns dels seus secrets
sabent que són
poc discrets,
sabent que són
cantats als quatre vents.

I hem redescobert l'aigua... coses de l'aigua,

que parla en llenguatge binari

(en aquest vídeo podeu veure què espia la Llum)

que es mou d'un miler de maneres diferents,




suau, discreta, eterna,



que té presència, formes, sentits,




que té les seves pròpies lleis observables i innegables, que regna sobre els fluids,




que té una composició que viu d'acord a les seves pròpies lleis invisibles,




que té una força constant i mutant, que marca una direcció natural,




que té una aparença, un tacte, una temperatura



L'aigua.
Concreta.
Variable.
Infinita.

Maig del 2016. Vuit anys i mig.
Els llenguatges de l'aigua.

Si t'ha agradat aquesta entrada potser t'agradarà...

Els llenguatges de l'aigua

Inversió per refracció

Aigua pentinant el reflex d'un arbre.