Tocats de flors per Sant Joan.

Escoge un amante que te mire como si quizas fueras magia.

Frida Kahlo

Serà que la senyora Kahlo ha calat fort en aquesta casa. 

Perquè avui ens hem inspirat en els seus tocats de flors per a la nostra proposta per a la nit més curta de l'any. Per a la nit del foc i la màgia. Per a la nit de les bruixes, que fa olor a herbes remeieres i a fogueres, a danses i a records cremats. 

Serà que la Frida ens ha ensenyat lliçons importants...

A estimar sense mesura perquè els sentiments no es poden contenir ni mesurar.

A enamorar i a enamorar-nos (abans que de ningú) de nosaltres mateixes. 

A arriscar-nos i viure sense por (però a vegades amb dolor).

Serà que l'estiu i les flors ens la recorden a cada instant.

Serà que la nit d'avui es presenta plena de màgia.

Serà que la màgia va escassa i quan n'esgarrapes una mica l'has de cuidar.

Així que aquesta nit de foc intentarem buscar-ne una mica, trobar-la, custodiar-la.

Com si fos una flama adormida.

Ens banyarem en la màgia de la nit i amb la boca dolça de fruita confitada, crema i brioix recorrerem els camins de la ciutat amb el cap ple de flors i les mans plenes del foc purificador.

Ens mirarem al mirall i buscarem la màgia en el nostre propi reflex.

I llavors, només llavors, dormirem per a despertar amb aquella llum quasi d'or que existeix i ens visita els matins d'estiu que tenen sabor a son.

Perquè la màgia som nosaltres. I la nostra essència.

*  *  *

Sóc la Llum. A mi aquest taller que hem fet m'ha agradat des d'anar a collir les flors i congelar-me els peus i les cames al rec per collir una floreta preciosa d'un arbre que hi havia a l'altre costat del rec fins a fer la corona. Quan hem començat a fer les corones de flors m'he qudat meravellada... quina pila de models podia fer! M'ha agradat poder-lo fer amb la tieta i la mama passant-ho genial. Costava molt posar la floreta lila de la corona. Sembla fàcil, però no ho és. Es divertit, demana que ho treballis i molt, absolutament molt bonic. Feliç revetlla de Sant Joan.

Llum

*  *  *

Juny del 2017. 9 anys i mig. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

Sopeta d'estiu per a fades.

Cosint fulles amb fulles de pi.

I aquí trobareu un grapat de cosetes molones per a fer amb flors.

Cap d'any sonor.

No vuela quien tiene alas

Sino quien tiene un cielo

Elvira Sastre

2016

Una radial.

El meu melic.

El teu melic.

Un grapat de forats a les entranyes

com perdigons,

funcionant com un sol buit.

Un parell d’ales arrancades

i en el seu lloc

dos abismes profunds 

clavant-se fins al moll de l’os

com dues portes obertes,

impúdiques i grotesques.

Agafar la por i tallar-la fineta.

I, llesca a llesca, devorar-la sencera.

Passant-la amb paciència per cada dent.

Gaudint-la i patint-la.

Ennuegant-me però sense parar d’empassar.

Armar-me de valor.

En un gest de confiança cega

o d’estupidesa suprema

saltar al buit.

Confiant només en les mans alienes que em subjecten

(que les meves han de servir per parar el cop

quan les dels altres em fallin).

Estavellant-me contra el terra

o contra la teva pell

que ara per ara és el mateix.

Caminar sense defallir.

Encara que em tremolin les cames i els genolls

amb la certesa que 

només es neix un cop

no viuré més vida que aquesta

i vull fer-ho a mans plenes.

Enterrar el 2016

Amb tots els honors

Amb tots els dolors

Amb tots els horrors

Enterrar el 2016 

Fent molt de soroll

I donar la benvinguda al 2017

Amb un somriure que digui

- Hola, cabró. 

Aquí em tens.

Puc fer el que vulgui amb tu. 

*  *  *

Celebrar la fi d’un any i l’inici d’un altre té un punt naïf.

Ens fem propòsits, preguntes i 

(com que ens espanten) 

les amaguem sota la música i les reguem bé d’alcohol.

Ens sentim poderosos i vulnerables a la vegada.

Ens adonem que estem sols enmig del silenci del cosmos.

Per a trencar aquest silenci, 

res millor que el dringueig dels cascavells.

Escultures, corones, collars o braçalets.

Que el so trenqui el silenci i esdevingui companyia.

Així neix la nostra proposta per a enterrar el 2016 i estrenar el 2017.

Per a rebre’l i celebrar-lo

Sonorament

Amb tots els honors

Amb tots els dolors

Amb tots els horrors.

Desembre del 2016.

Si t'ha agradat aquesta entrada potser t'agradarà...

Escultura de festa.

Kit de cap d'any per a estrenar el 2014 d'una manera màgica!

· ales · diy per a volar alt

standby (me)

Tendrá que haber un camino,

habrá un camino

que me lleve,

que me lleve donde pueda estar.

Tendrá que haber un camino. Los Planetas y Enrique Morente.

Sempre hi ha un després. 

Un netejar el que s'ha embrutat. 

Un recollir el que s'ha trencat. 

Un escombrar les runes. 

És necessari per poder recomençar. 

Donar-nos fins a la sacietat. 

Buidar-nos del tot. 

I, després, rentar-nos les mans, amb les mànigues ben arromangades. 

Oblidant les ganes de trencar-ho tot per no haver de netejar-ho, per poder emmirallar-nos i aguantar-nos la mirada amb les mans distretes subjectant els cabells a l'alçada de la nuca. 

I agafar aire nou. 

Per mastegar-lo i escopir-lo amb regust a magrana, a caqui, o a llorer. 

I escopir de ple en la pena, sense importar si es pròpia o aliena. 

I només després, dormir. 

Per recomençar. 

Estem en standby. 

Però seguim vius i respirant. 

And it feels so good.

Novembre del 2016. 

Carregant piles.

nou

La vida es domingo,

canción sin fin,

noche de estrellas,

y un rato en el jardín.

Dije para mí.

Allí.

Y eso fue la bienvenida.

Standstill. Canción sin fin. (Epílogo). El corazón de B. despierta. 

El número nou. Precedint la desena. Espiant-la i anticipant-la.
El nou com a novetat, com a possibilitat i com a incertesa.
L'hora d'entrar a l'escola. Amb petons a les portes i els cabells recollits.
La taula del nou, amb tots els seus trucs, peculiaritats i curiositats.
Una quantitat concreta, mesurada en volum, encabida al palmell de la mà.
La nou del coll, prominent i sensual.
El nou cargolant-se sobre si mateix com les branques d'un arbre inquiet.
El fruit de la noguera, replegant-se com un cervellet.
L'olor d'un llibre acabat d'obrir i ensumat amb els ulls clucs.

Són només nou possibilitats del nou.
I, entremig, tot el que cap entre totes i cada una d'elles.
De bo i de dolent.
D'alegre i de trist.
De nu i de vestit.
De ple i de buit.
De possible i d'impossible.
De camins i d'abismes.
De riures i plors.
De vell i de nou.
El nou com un any de canvis, de novetats i possibilitats.
On viureu moments per cridar, per riure, per plorar i per esperar.

Però sobretot el nou,
com un diumenge etern, d'estrelles i jardins.
Y eso fue la bienvenida.
Pel regal que em vau fer fa nou anys convertint-me en mare.

15 de Novembre del 2016. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

Confia en mi!

Set anys i un regal.