Durant els dies que va durar el Milestone vam anar passejant i observant els artistes com treballaven. En aquesta imatge, la Llum observa Malakkai.
En aquesta altra, el treball de Momo amb l'artista treballant.
I el de Boris Hoppek.
Mural conjunt de Erica il Cane i Momo.
Però durant el transcurs de la nostra ruta, va començar a ploure, (més ben dit, a diluviar) i ens vam haver de refugiar en un supermercat. Curiosament, hi vam trobar una lllum sensible al so, i la vam comprar.
Un cop a casa, vam estar-hi jugant llarga estona.
Fins que quan ja feia una estona, vaig pensar que els podia proposar un joc. Vaig preparar l'equip de música al menjador. Sota el vidre de la tauleta del menjador hi vaig posar el llum. Sobre el vidre, paper i retoladors.
I vaig posar la música. Vaig proporcionar-los les lupes de led per a que poguéssin buscar els colors que volien i veure-s'hi bé quan ho necessitéssin.
A mesura que les cançons anaven succeïnt-se, el dibuix també anava evolucionant.
Més so, més ritme, més volum... més colors.
En aquest enllaç hi trobareu el vídeo amb els nens dibuixant al ritme de "Coses Modernes" d'Antònia Font.
La llum i el ritme de la música es van unir per crear una meravella de dibuix. La màgia, la van posar els nens.
I la festa va culminar aquell mateix vespre amb el concert d'Antònia Font. Un luxe!
Algunes vegades, la casualitat s'escola en el procés creatiu, però no només en la seva forma artística, sinó a través dels materials i les propostes que sorgeixen. Alhora, la casualitat es torna a manifestar en els colors que podem observar, traduïda en llum de colors.
Dibuixar amb llums que s'encenen de manera intermitent és una manera més d'experimentar amb el dibuix, alhora que esdevé un joc de llum curiós. D'aquesta manera, la creativitat plàstica i la creativitat del joc s'enreden i és difícil discernir el límit entre l'una i l'altra, si és que n'hi ha.
Juny del 2013. Cinc anys i mig.
