#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dilluns, 15 d’octubre del 2012

Qui sóc · About me

(Scroll down to read it in English)

"De sobte, vaig pensar, mai no seràs una dona com cal, passi el que passi, faràs el que vols fer". 
Maria Aurèlia Capmany.



 Em dic Àngela i sóc la mare d'una fantàstica i divertidíssima parelleta de bessons de nou anys. En tinc 36 i fa més de tretze anys que em dedico a una de les meves passions: l'educació infantil. Sóc TEI de formació (Tècnica Especialista en educació Infantil) i espero algun dia reprendre i ampliar la meva formació... segurament quan els meus fills siguin un xic més grans.



Barcelonina de naixement, banyolina d'adopció i gironina per elecció. Avesada als trasllats, n'he fet tants al llarg de la meva vida que quan porto més de mig any visquent en una casa començo a canviar els mobles de lloc. Necessito i adoro els canvis.

Pidolaire de petons, curadora de genolls pelats, buscadora de tresors i guardiana de secrets. Una eterna aprenent. Sempre mig adormida (o mig desperta), perquè procuro estar atenta al que és meravellós. Dedicada no, abocada a explorar i tafanejar, a provar, a fer i desfer. Amb els nens i sola. Amb el cap ple d'idees i les mans inquietes. Buscant maneres de despertar la curiositat i la creativitat, buscant maneres de crear algunes connexions en les tendres ments dels meus fills, de reconstruir-ne en el meu cap. Crítica i escèptica. Cul de mal seient. Picant una mica en cada lloc. Despertant idees, projectant i investigant. Enamorada de l'art i de la ciència, tot i que en ambdós camps m'hi moc de manera gairebé intuïtiva, però procuro aprendre, i aprenc de pressa. Fanàtica de l'art urbà.

M'agrada quedar-me a casa els dies de pluja, fer galetes i gelats casolans. M'inclino cada vegada més per una alimentació més natural: es tracta de nodrir-me, no només de menjar. Així que m'allunyo dels aliments processats, i em costa menjar fora de casa (potser perquè he descobert el plaer de menjar bé a casa). Estic orgullosa de ser vegetariana i em costa fer-me a la idea que va haver-hi un temps en què jo m'alimentava d'animals (i no, no és que no m'agradi la carn, és que em provoca més satisfacció no menjar-ne, que no pas el plaer efímer de degustar-la).

 Em fascinen les històries que m'expliquen les mans de les persones. Sempre he admirat a la gent pel que saben fer les seves mans, sigui el que sigui.

Em sé un munt de gags dels Simpsons, de Futurama i dels grans Monty Python de memòria i considero el sentit de l'humor una qualitat indispensable en tota persona. A la meva tauleta de nit sempre hi ha algun llibre de Carl Sagan, Isaac Asimov o Mercè Rodoreda.
Enamorada (perquè addicte sona molt lleig) d'instagram i cada vegada més de Pinterest. Amb ganes de saber de vosaltres que danseu per aquestes pàgines, bé sigui a través dels comentaris del bloc, de les etiquetes #creixercreant #viuintensament i #kidsinitiative a twitter i instagram o del tauler col·laboratiu a Pinterest. També us convido a subscriure-us gratuïtament al blog, i a seguir-lo a través de la pàgina de Facebook, així podreu estar al dia de tot el que anem fent.

 Si teniu qualsevol dubte, pregunta, idea o suggeriment, podeu adreçar-me un correu a encenentlaimaginacio@gmail.com i procuraré respondre-us tan aviat com em sigui possible.

 Aquest blog ha estat reconegut amb el Premi Blog Catalunya 2013 al Millor Blog Personal d'Educació. En aquesta entrada us ho explico tot.

 Us convido a participar en el moviment #pedrafeliç un projecte d'art urbà per a totes les edats i que, segons diuen els pintapedrers, enganxa molt! En aquest enllaç trobareu la informació sobre com participar-hi i en aquest enllaç trobareu com hem viscut els primers mesos.

I abans de finalitzar, tant si aquesta és la primera vegada que visiteu el blog, com si en sou habituals, us vull convidar a visitar algunes de les meves entrades preferides... gaudiu-ne!

 Projecte creatiu 2015: Retratant la fantasia.

 Projecte creatiu 2016: Els llenguatges de l'aigua.



Mapa sonor d'un matí de diumenge.

 Dansant el contorn de la ciutat · entre llums de colors · a Cultureta.

 Créixer creant. - La meva declaració d'intencions a Cultureta.

Octubre del 2012. Última actualització: Abril del 2017.
Imatges cortesia d'Adrià Bosch Fotografia.

P.S.: Signo com a angaleta perquè aquest és el mot que el meu cosí em va regalar quan era petita: an-galeta o sense-galeta. De fet, a vegades encara m'ho diu. De fet, és el que sóc: a vegades dolça i altres vegades no.
·                            ·                            ·                            ·                            ·                            ·                            · 


 “Suddenly, I thought, you will never be a woman as it ought to be, whatever it happens, you will always do whatever you feel”. 
Maria Aurèlia Capmany, writer.

My name is Àngela, and I’m the mother of two awesome and funny 9 year old twins. I am 36 and I’ve been working in one of my passions (early childhood education) for more than 13 years. I am Technical Specialist on Childhood Education and I hope some day I continue and expand my studies… maybe when my kids grow a little more.

I was born in Barcelona, raised between Barcelona and Banyoles and I choosed Girona to raise my kids. Used to house movings, I’ve done so many through my lifetime, that when I’m living on a home for more than six months, I start rearranging  the furniture. I need, and I love changes.

Kiss beggar, skinned knees curator, treasure hunter, secret keeper, stone painter. An eternal learner. Always half-sleeped (or half-awake), for I'm looking forward to what is wonderful. Not dedicated, but poured to exploring and looking around, giving try a chance, doing and undoing. With the kids and alone. With a head full of ideas and restless hands. Looking for ways to shake creativity and curiosity, looking for ways to create some connections in my kiddos tender minds, and reconstructing some of them in my head. Skeptical and critical. Wiggler. Tasting a little bit from every thing and place. Awaking ideas, projecting and investigating. In love with art and science, although in both fields, I move almost in an intuitive way, but I try to learn, and I learn fast. Street art lover.

I love to stay at home on rainy days, bake cookies and make homemade ice cream. I'm increasingly tending to a more natural diet: it’s about nourishment, not just food. So I try to stay away from processed food, and I dislike to go out for lunch (maybe because I’ve discovered the pleasure of eating right at home). I’m proud of being vegetarian, and it’s hard to me, recalling that once were a time, in which I feeded myself with animals (and no, it’s not that i dislike meat, it’s because it brings more satisfaction to me not eating it than the ephemeral pleasure of tasting it).

I'm fascinated by the other people’s hands explain me. I mean, I’ve always admired people for those things that their hands know-how, no matter what it is.





















I remember a lot of gags from the Simpsons, Futurama and the great Monty Python's, and I consider humor sense an essential quality on anyone. On my bedside table there is always a book from Carl Sagan, Isaac Asimov or Mercè Rodoreda. 

 I am an Instagram lover (because addict sounds really bad) and every day I'm turning more fan of Pinterest. Wanting to know more about you, that dance through this pages, just by posting comments on the blog posts, or playing with #creixercreant, #viuintensament, #boostcreativity and #kidsinitiative hashtags on twitter and instagram, or on the collaborative board on Pinterest. I also want to invite you to subscribe to the blog for free, and to follow us on our Facebook page, this way you’ll be aware of what we do.

If you have any doubt, or if you want to ask or suggest something, you can email me at encenentlaimaginacio@gmail.com and I’ll try to respond you ASAP.

This blog has been rewarded with the award to the Best Personal Educational Blog at the Catalonian Blog Awards 2013. As I am Catalan, I run this blog in Catalan, if you want to read it in another language, you can check the translation button at top right of the blog.

I want to invite you to join the #happystone movement, an urban art project for all ages that, related to the #stonepainters experiences, engages everyone who tries it! In this link you’ll find more information about how to participate in it and in this other one you’ll find how we’ve lived the first months. Tag #happystone!
Before finishing, no matter if this is the first time you visit the blog, or if you follow us regularly, I want to invite you to visit some of my favorite blog posts… enjoy!

 2015's creative project: Portraying Fantasy.
2016's creative project: Water's lenguages.

El perquè de tot plegat. · The reason of everything.

Aprenentatge en joc. · Learning through play.

La teoria de les peces soltes. · Loose parts theory.

L'ombra que es mou. · The moving shadow.

Pintant a la pluja. · Rain painting.

Mapa sonor d'un matí de diumenge. · Sunday's morning sound map.

Dansant el contorn de la ciutat · entre llums de colors · a Cultureta. · Dancing across the city limits · among colour lights · at Cultureta .

Créixer creant. - La meva declaració d'intencions a Cultureta. · Growing Creating - My notice of intention at Cultureta.

October 2012. Last update: April 2017.
Pictures courtesy of Adrià Bosch Fotografia.

P.S.: I sign as angaleta because this is the nickname my cousin gave me when I was a little girl: an-galeta (with-cookie) o sense-galeta (without-cookie). In fact, he still calls me this way. In fact, it’s what I am: sometimes sweet, sometimes not.

·                            ·                            ·                            ·                            ·                            ·                            · 

· ARTICLES PUBLICATS, COL·LABORACIONS I LLOCS MOLONS ON HEM SIGUT RECOMANATS . . PUBLISHED ARTICLES, COLLABORATIONS AND COOL SITES WHERE WE'VE BEEN RECOMMENDED ·

    ARTICLES PUBLICATS.

 Articles trimestrals al Diari de l'Educació de  < Febrer del 2016 - Actualitat >

 Els colors del carrer - Revista Viure en Família núm. 58 < Març - Abril del 2015 >


   ENS HAN RECOMANAT A...

 Més que mares - Entrevista <Maig del 2015>

·                            ·                            ·                            ·                            ·                            ·                            · 

    PUBLISHED ARTICLES
     



   WE’VE BEEN RECOMMENDED AT…

Més que mares - Interview <May 2015>



Publicat per a 9 comentaris:
Etiquetes de comentaris: ,

El perquè de tot plegat.


Educar per a la creativitat és invertir en futur.

La meva manera d'entendre l'educació parteix d'un infant capaç i competent. Amb un bagatge personal que l'acompanya fins i tot en el moment d'arribar a les nostres vides. Amb un equipatge que els primers anys de vida es composa de vivències. L'infant creix i es mou en un paisatge d'olors, sabors, tactes, temperatura, formes i colors, però també de sensacions. Una vegada vaig llegir que tothom somia, fins i tot els infants més petits: ells somien sensacions, com ara estar tip, sentir-se net, o el confort de l'escalfor i el contacte d'un ésser estimat. Per tant, parteixo que els infants són, com va descriure la Sònia Kliass en un curs: PURA VOLUNTAT I ACCIÓ. La voluntat i l'acció s'expressen a través del joc, principalment del joc lliure. Els  meus fills gaudeixen jugant lliurement, de fet és el que fan la major part del temps perquè és el vehicle a través del qual ells s'expressen, es manifesten, negocien, acorden. I perquè estic convençuda que si resto atenta al seu joc, l'observació acurada d'aquest em revelarà quins són els seus interessos i motivacions, fet que em permetrà adaptar-me al seu moment evolutiu. Però a més d'afavorir i respectar els seus moments de joc lliure, a estones presento propostes als meus fills ("coses guais" en diu en Biel). Els presento materials, escenaris de joc, experiments... propostes que són invitacions, gosaria dir que fins i tot més, són autèntiques provocacions.

Parteixo de l'infant com un tot. L'infant no "fa matemàtiques", "treballa el llenguatge" i després "fa joc motriu" perquè l'infant quan compon i descompon nombres empra el llenguatge, perquè quan juga a amagar es situa a dins, a fora, a dalt i a baix, interioritzant aquests conceptes matemàtics, i perquè l'infant quan juga construeix i interioritza la seva particular visió del món. Però és innegable que hi ha una sèrie de propostes que afavoreixen més determinats processos que d'altres, això és el que trobareu classificat a través de les etiquetes del bloc.

Parteixo de la base del respecte, per tant procuro oferir materials en quantitat suficient i no interferir quan treballen, convidant però no guiant: si una proposta no és ben acollida avui, potser ho serà demà... i si no, la retiro i la substitueixo per una de diferent. Algunes idees són pròpies, algunes altres són pescades d'altres blocs (el món és ple de gent amb idees meravelloses), així que totes aquestes pàgines que ens inspiren també apareixen en aquest bloc, enllaçades a les entrades i a la barra lateral.

Educar en i per a la Creativitat, la Curiositat, la Cooperació, i la Comunicació. Partint de l'aprenentatge significatiu, afavorint el pensament crític, la reflexió i la resolució de problemes, i l'aplicació del mètode científic.

Curiositat

Comunicació
 
Creativitat

 
Comunicació, aprenentatge significatiu

 
Cooperació

Resolució de problemes

 Resolució de problemes

 Reflexió
Crec en la creativitat perquè forma part d'una ment sana i activa, amb iniciatives i idees. Perquè desperta d'una revolada i com un temporal ho sacseja tot, creant noves connexions. Perquè com més es crea, més creatiu s'és.

Crec en la curiositat perquè la pregunta és l'únic camí cap a l'anàlisi, i l'anàlisi és l'únic camí cap a la resposta. I perquè segurament, la resposta també pot ésser qüestionada.

Crec en la cooperació perquè implica col·laborar, compartir, treballar i plantejar-se objectius. Perquè és bàsica en la convivència, i es podria traduïr com la resposta emocional al sentiment social de pertinença, i la reacció davant el desig de viure en un món millor.

I finalment, crec en la comunicació, perquè és indispensable per a la convivència. Crec en una comunicació bidireccional, honesta i desinhibida. Útil, perquè desitjo que esdevingui un vehicle de confiança, que faciliti que m'expliquin les coses que els afecten, els agraden, els preocupen, els estimulen, així com jo intento que entenguin què em motiva, què m'agrada i quan m'equivoco. Perquè mai he pretès ser la seva amiga, però sí la seva mare, i sóc molt tossuda quan intento fer bé les coses.

Aquest és un bloc que va néixer per casualitat quan, intentant muntar un bonic àlbum de fotos, em vaig adonar que en la majoria de les nostres fotos els nens sortien pintant, carabruts, jugant amb fang, fent pastetes, explorant flors, llenties... així que vaig decidir recopilar-ho, documentar-ho. Com a un regal per a ells en el futur. Més endavant vaig pensar que potser a algú li resultava profitós, així que vaig decidir compartir-ho amb les meves amistats, la meva família, i poc a poc aquesta "família" ha anat creixent, fins a arribar a tu, que llegeixes aquestes línies. En aquestes pàgines hi he abocat algunes de les propostes que he presentat als meus fills en els seus gairebé cinc anys de vida, però també molt d'amor, molta passió i moltes hores de son. Nosaltres n'hem gaudit i, espero que si has arribat fins aquí, hi facis una ullada, i en gaudiu tant o més que nosaltres.

Gràcies.


Maig del 2012. Quatre anys.
Publicat per a 6 comentaris:
Etiquetes de comentaris: , ,

diumenge, 14 d’octubre del 2012

La caixa de les castanyes.

Si fa temps que ens coneixeu, sabreu de la nostra afició per les caixes, i que amb els canvis d'estació (primavera, estiu...) acostumo a preparar-ne una. Bé, i si no ho sabeu, ara ja us ho he explicat. Doncs aquesta setmana passada vam recollir algunes (bé, bastantes) castanyes bordes i vam preparar la caixa de la tardor, o més ben dit, la caixa de les castanyes. Primer de tot els vaig preguntar si els agradaria tenir una caixa de castanyes per a jugar ara que la massa núvol que hi havia al balcó s'havia fet malbé, la seva resposta va ser un sí rotund i il·lusionat. Els vaig preguntar si sabien on podíem anar a recollir castanyes. La seva resposta va ser també afirmativa: l'any passat, vam anar a un parc amb el terra ple de castanyes, allà en trobarem. I, carregats amb una bossa, ens vam encaminar cap al parc.

 
No s'equivocaven: el terra era ple de castanyes!

 
La caixa la vaig preparar al vespre. Hi van jugar mentre feia el sopar.

 
I l'endemà! Vaig pensar que unes floretes hi afegirien un toc de color.

 
Hi vaig afegir oueres, culleres, safates, pots, així poden separar-les, agrupar-les...

 
Dins la bossa, són peixos que han sigut pescats!

 
Els agrada el tacte i sobretot classificar-les.

 
Mentre la bonança meteorològica ens acompanyi, la caixa la tindrem al balcó. 

A través del  joc amb les castanyes s'endinsen en l'univers aritmètic: calculen, afegeixen, resten... i ho fan enmig d'un clima màgic, gairebé sense adonar-se'n. Per cada dues castanyes una flor, ara una per cada tres, ara trec totes les flors i només hi deixo castanyes... A més, són caçadors i pescadors, capturen i alliberen les seves indefenses preses a voluntat. Toquen, comparen i pesen les castanyes, observant les seves qualitats més evidents. 

Octubre del 2012. Quatre anys, gairebé cinc.
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , ,

dimecres, 10 d’octubre del 2012

La capsa miradora.

Tenim una capsa que ens ajuda a veure-ho tot des d'una òptica (per dir-ho d'alguna manera) diferent. Aquest cap de setmana vam aprofitar un passeig en bicicleta per a recollir algunes fulles que posteriorment van sotmetre a un rigorós estudi, en un ambient relaxat, en penombra per a oferir la possibilitat de jugar no només amb la llum sinó també amb la foscor i els reflexes.

  
Presentació dels materials: fulles, llibretes, lupes, pedres i bales de vidre, vidres graduats i tintats d'ulleres, un prisma, ulleres anàglif, un tub de cartró amb un extrem tapat en gairebé la seva totalitat...

 
Lupa amb llum i prisma "ull de mosca".

 
Observant els nervis d'una fulla a través d'un vidre.

 
Utilitzant vidres tintats, comparant.

 
Fulles.

 
Dibuixant a través de la lupa.

 
Observant.

 
Croquis morfològic.

Esbós i model.

Acció.

 
I es desperten les ganes de jugar.

 
Jugar i jugar.
 
 
Resultat dels blocs de notes. En Biel ha fet un dibuix molt detallat d'un robot (la seva passió) i ha enganxat una mostra de les fulles, a mode d'herbari. La Llum ha esbossat dues fulles diferents, partint d'un model real que tenia present i proper: observant i copiant el que veia.

Observar elements quotidians a través de diferents elements que distorsionen d'una manera o altra la imatge és meravellós. Per això cada vegada més procuro oferir-los un suport per a prendre notes, per a esbossar... en certa manera és una petita aproximació al mètode científic, però sobretot un estímul a que restin atents, perquè anotin allò que se'ls desperta. I per a que ho puguin recordar.

Octubre del 2012. Quatre anys, gairebé cinc.
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

diumenge, 7 d’octubre del 2012

De celebració!

A casa hem estat de celebració! Celebrant la feina ben feta, i el reconeixement que ha significat ser finalistes dels Premis blocs Catalunya organitzats per Stic.cat . No ens hem endut el premi cap a casa, ha recaigut en mans del bloc Aracne fila i fila, des d'aqui la nostra enhorabona. Per altra banda, he de dir que gràcies als premis he descobert el bloc Amor a l'Art, guanyadors en la categoria de cultura.

 
De camí.

 
A Reus, amb l'Auditori del Tecnoparc al fons.

 
Amb el meu company.

 
Acreditació í QR.

I enmig de tanta celebració, algunes imatges que he anat recopilant al llarg del cap de setmana, que m'omplen d'energia i ganes de seguir treballant, com fins ara.

 
Dibuixos en cacau amb l'esmorzar.

 
Nena contenta.

 
Sol.

 
Lluna.

 
Empremtes familiars.

 
Acció.

 
Observar.

 
Diferències.


 
Posta de sol.

 Octubre del 2012.
Publicat per a 2 comentaris:
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)