Enganxines al vidre del cotxe.

Quan anem en cotxe sovint intentem que els nens es distreguin, per això cantem colors o comptem fins a quin número arribem en el que dura una recta. Però a vegades no n'hi ha prou. Una bona opció és portar en un tupper vell dins la guantera uns adhesius de gel d'aquests que s'enganxen al vidre. Es poden fer composicions meravelloses.

 

Amb adhesius de números.

 

En Biel crea un personatge.

I la Llum crea una composicíó amb fulles i flors: un prat per a que s'hi passegi la Caputxeta vermella.

És l'"Spiderman"!!! (Tot i que a mi em recorda més aviat en Wall-e).

 

Mentrestant, les creacions es sobreposen en el paisatge, prenent sentit i rellevància.

Fer, desfer, refer... Papallones de tiges i fulles.

 

Un cop les composicions perden interès, sorgeixen altres iniciatives: classificar per colors, fer seriacions...

Hi ha alguns recursos que són molt senzills, i efectius, que en un moment donat mentre anem en cotxe poden mantenir els nens actius, atents, concentrats. Abstrets en els seus projectes, interpretant d'una altra manera formes i colors.

Setembre del 2012. Quatre anys, gairebé cinc.

Per iniciativa pròpia #kidsinitiative

Estem de celebració! Sembla ser que finalment ens hem colat entre els finalistes de la cinquena edició dels Premis Blocs Catalunya. Així que aquesta entrada arriba carregada amb una proposta per a vosaltres, que ens hi heu portat. Si ens aneu seguint ja us haureu adonat que utilitzem força instagram. És una eina fàcil d'utilitzar, assequible i molt llaminera. Participem en diferents projectes, etiquetant algunes propostes com #creativetable i també creant (gairebé) a diari un dibuix o esbós #tinkersketch a doble pàgina.

Per formació, o per "deformació" professional crec en els infants. Crec en un infant capaç i competent. Que bull d'idees, d'iniciatives, que ens mostra els seus interessos i preferències. Un infant al que hem d'escoltar ja que ningú millor que ell ens pot dir quines són les seves motivacions i preferències. Només si ens aturem a observar-lo podrem donar resposta a les seves necessitats (a tots nivells). És per aquest motiu que us llenço una proposta. Es tracta de compartir (via instagram) aquelles coses que fan els nostres petits per iniciativa pròpia: tant és que es tracti de jocs, de creacions artístiques o de tasques quotidianes com vestir-se. Només heu de fer una fotografia (no és necessari que es vegin les seves cares, podeu fotografiar només accions, mans... ), penjar-la i etiquetar-la amb #kidsinitiative. He escollit l'anglès perquè l'ambient en què em moc a instagram és principalment de parla anglesa (fet que ha afavorit molt el meu nivell d'anglès que ha evolucionat de macarrònic a justet).

Es tracta de fer el que hem fet nosaltres. Que avui hem anat a una festa d'aniversari. Els nens estaven tan emocionats que mentre jo estenia la roba ells sols han embolicat els regals! Aquest fet, aparentment senzill i sense excessiva importància posa de manifest que:
1. Han pensat que els regals s'han d'embolicar.
2. Han buscat els regals, les tisores, el paper i la cinta adhesiva.
3. Han embolicat els regals. Sols. Sense demanar ajuda.
4. M'ho han vingut a mostrar quan ja estaven embolicats (sort que no hi havia el preu...).
5. Quan ja ho havíem donat per bo han decidit que hi volien posar un "llaç" fet amb washi tape.

Aleshores jo:
6. He fotografiat el moment i l'he penjat a instagram amb l'etiqueta #kidsinitiative.
7. He convidat a algunes amigues instagrameres a que s'uneixin a la iniciativa.
8. Us ho estic explicant. Crec que aquesta proposta pot servir per a afinar la mirada i parar una mica més d'atenció en allò que ens mostren els nostres fills. I això, de per si mateix, ja és un gran motiu per a unir-s'hi.

 

I la llaçada final!

Què em dieu? Us animeu a participar?

Setembre del 2012. Quatre anys i mig.

Dibuixant amb llum negra.

Aquest estiu els nens em van acompanyar un parell de vegades a regar les plantes a l'escola bressol on treballo. Amb els espais recollits i els materials desats, l'escola resultava poc encisadora. Però això no va impedir que després de regar les plantes la inspiració ens visités. Vam acabar a la Sala de la llum, dibuixant amb llum negra.

 

En Biel dibuixa una tortuga. La Llum, un unicorn.

 

Dibuixar amb una il·luminació diferent a l'habitual és sorprenent. Els colors no es mostren com nosaltres esperem.

 

El blanc destaca i els colors fluorescents brillen.

 

I sobre el fluorescent destaca l'opacitat del retolador convencional.

 

En canvi alguns dibuixos mostren un joc de llum i ombra... fugint dels excessos.

 

Fer i retocar. Buscant el perfeccionisme.

Un cop van donar per acabats els dibuixos vam encendre els llums i vam veure com canviaven els colors. L'èxit va ser aclaparador. Tant, tant, tant... que estic pensant en la possibilitat de comprar una bombeta de llum negra per a casa... 

Agost del 2012. Quatre anys i mig.

Els bàsics.

Com diu una bona amiga: l'any comença al gener i altre cop al setembre. I és ben cert, si més no, tots els que d'una manera o d'una altra estem lligats amb el món educatiu (com a família, com a alumnes, com a professionals o com a tot plegat) tenim aquesta sensació. Comença el curs, amb il·lusió de retrobar als amics, amb l'emoció de conèixer gent nova, amb certa enyorança de les vacances i les hores on tot es pot fer.

I com no, nosaltres els imaginàires també ens preparem per a la tornada a la rutina. I en aquesta rutina hi entren el que jo anomeno "Els bàsics". El que no pot faltar a casa. L'altre dia, la Meritxell em va preguntar per els materials. I cert és que vaig publicar una entrada sobre com ens organitzem però tenia pendent fer-ne una sobre els materials que (més) utilitzem i on els trobem. Vull deixar molt clar d'entrada que no cobro de cap d'aquestes marques ni empreses, així que no pretenc fer-ne publicitat. Simplement, us presento els meus bàsics.

Primer de tot, us animo a que us poseu un pressupost. Els materials no són barats, i a vegades ho volem abarcar tot així que cal tenir present quant podem-volem invertir, i com que és orientatiu si mai necessitem  més (o volem  fer un extra) estem en tot el nostre dret... però primer ens haurem plantejat si realment és una despesa necessària. En el nostre cas el pressupost és d'uns 20€ al mes. Com podeu veure, no és molt, però per nosaltres és suficient.  

I ara us vull presentar ja els meus indispensables. Allò que sempre tinc a casa. Són materials senzills, sovint reciclats, i força versàtils. Es poden dividir en tres grans categories: materials, ingredients i finalment estris i eines.

Materials:

Els trobareu a qualsevol secció de papereria (més o menys especialitzada).

Pintura témpera: la tinc guardada, però ells hi poden accedir. Solem comprar pots grossos.

 

Fang: un cop obert el guardem a la nevera. Si s'asseca es pot rehidratar (és molt agraït).

Plastilina (casolana o industrial): la casolana és molt agradable al tacte i no embruta tant com la industrial. Aquesta última és molt duradora.

Ceres manley: s'escampen bé amb els dits, es difuminen, es barregen.

Washi tape: el trobareu a qualsevol botiga d'scrapbook. S'estripa amb els dits i és estampat o de colors.

 

Cola blanca. La reina dels poti-potis. La fem servir per a tot: varnissar, fer pastetes, masses, deixar-la assecar i manipular-la... ah, fins i tot serveix per enganxar!

Ingredients:

Els  trobareu al supermercat.

 

Farina de blat: la més barata que trobeu, normalment de marca blanca. Serveix per a fer massa núvol, plastilina i pintura casolana. I també (i no menys important) galetes i pastissos (però per a aquests últims us recomano que en feu servir una de qualitat).

Colorant alimentari: serveix per a tenyir masses, però dil·luït és magnífic per a pintar.

Estris i eines:

Cada cosa al seu lloc, si pot ser reciclat. Per a mi és molt important que els contenidors siguin transparents o com a mínim translúcids: permeten mesurar, comparar. I els estris i eines si poden ser metàl·lics o de fusta, millor: el tacte és més agradable.

Caixa grossa de plàstic: moderadora del caos. Per a propostes que embruten i com a contenidor. Jo utilitzo una d'aquelles que s'utilitzen per a guardar coses sota el llit, és grossa i en un moment donat es pot retirar. En qualsevol basar en trobareu.

Comptagotes i xeringues: reciclats dels medicaments. Alguns de vidre de comprats (a Servei estació).

Bols i safates: els de la cuina!

Oueres de plàstic: reciclades. Van molt bé per a presentar la pintura.

 

Plàstic per a protegir la taula: normalment utilitzo el que és per a protegir la roba estesa, el vaig retallant en la mesura que ens fa falta i quan ja està molt malmès el llencem.

Culleres, culleres i culleres: de plàstic (reciclades de quan prenien llet en pols), de metall (les de la cuina) o de fusta (reciclades de gelats o comprades). I pots, pots, pots: dosificadors de detergent, tuppers que han perdut la tapa... tot és vàlid.

El meu preferit...

Confetti gros: una festa per a la vista. Aquest el vaig trobar a Party Fiesta.

El seu preferit...

 

Fer barreges i pastetes ("Experiments" en diuen ells). Si podem les aprofitem per a pintar.

A la que pugueu feu-vos...

 

Amb una taula de llum. Hi ha maneres senzilles d'improvitzar-ne una a casa, i garanteix hores i més hores de concentració. Per no parlar de que tot el que presentis a sobre té un plus de preciositat.

El que no pot faltar mai...

 

Escuma d'afaitar: fàcil de netejar. Possibilita el joc creatiu alhora que sensorial, es pot acolorir.

Aquests són els nostres bàsics. Més endavant parlaré amb més detall d'alguns materials com ara papers i pinzells, i materials estrella per a la plastilina, les masses...

2009, 2010, 2011 i 2012. Entre dos i quatre anys.
Entrada doblement apadrinada per la MontseMu i l'Arantza.

Impressions en plastilina.

Poc a poc anem trobant-li el punt a la plastilina, si bé la primera vegada que en vam fer no la vam encertar. Hem seguit provant-ho i, picant d'aquí i d'allà hem improvisat la nostra pròpia recepta. Una recepta senzilla i ràpida d'elaborar. En un bol barregem 2 mides de farina, 1 mida de sal i 4 cullerades de postre de bicarbonat. Un cop barrejat hi afegim 1 mida d'aigua tèbia i 4 culleradetes d'oli de girasol. Ho amassem lleugerament fins que obtenim una massa prou consistent. Si ha quedat molt espessa s'hi pot afegir una mica d'aigua, i si ha quedat una mica enganxosa hi podem afegir un xic més de farina. Quan l'hem treballat una mica i comença a agafar cos és el moment de fer tantes particions com colors volem, i aleshores hi afegim unes gotes de colorant alimentari.

Però per ser sincera us he d'explicar que tot va començar al parc, quan vam recollir fulles i flors d'una acàcia de Constantinoble (no us penseu, vaig haver de fer un sondeig entre les meves amistats via facebook per a esbrinar de quin arbre es tractava). Aquestes fulles meravelloses els van suggerir una textura.

 

Recollint. Les flors fan molt bona olor, sempre que les pessigolles et deixin olorar-les.

 

2 mides de farina

 

1 mida de sal

 

 4 cullerades de bicarbonat, i 4 d'oli de girasol

  

1 mida d'aigua tèbia

 

Amassar.

 

Afegir color.

 

Seguir amassant.

 

I seguir amassant. Hi vam haver d'afegir una mica més de farina.

 

I seguir amassant.

 

Treballant la massa amb el corró.

 

Formes.

 

Posant les fulles i les tavelles de les llavors.

 

Donant-li forma amb el corró.

 

I aquesta és la impressió, el relleu.

La idea de traspassar la textura a la massa va sorgir d'ells, jo simplement em vaig limitar a recollir la seva iniciativa i proporcionar-los eines suficients per a fer-ho. Traspassar la textura d'un material natural esdevé una poderosa eina per a l'observació, podem observar el seu dibuix en l'original i en la impressió que genera. En aquest cas, nusos, fulles, llavors.

Ja fa tres dies que la vam fer, la massa segueix en bon estat i és mal·leable. La guardem a la nevera i endureix lleugerament al tacte. Això sí, s'asseca, o sigui que quan no la fem servir, la guardem. 

 Setembre del 2012. Quatre anys i mig.

Acrílica, sal i sorra sobre tela. L'art col·laboratiu.

Aquesta és l'entrada número 100 del bloc! Un detallet com un altre, però què voleu que us digui, em fa il·lusió. Així que com que ja portava dies amb l'entrada cent en ment, volia fer alguna cosa especial per a celebrar-la. D'entre totes les idees que em van venir al cap, vaig decidir-me per l'art col·laboratiu. Els meus fills i jo hem col·laborat en un projecte, ens hi hem involucrat i hem creat uns quadres que engalanen el menjador de casa nostra. Al llarg de dues sessions hem utilitzat diferents estris, tècniques i materials per a omplir-los de colors i textures.

Ja fa uns quants mesos em vaig involucrar en el projecte #tinkersketch i aquest projecte m'ha conduït a crear de manera conjunta amb els nens en contextos determinats, ja que considero que ells s'han d'expressar lliurement (si busqueu a instagram l'etiqueta #collaborativetinkersketch trobareu algunes de les idees que han sorgit). A ells els agrada crear, però igualment també els agrada observar què faig jo, no hi ha problema en participar en les creacions dels altres sempre que aquesta participació sigui consentida i (sobretot per a mi és segurament el més important) no dirigida. Així aconseguim que allò que fem sigui complementari, en el nostre cas en tots dos quadres hi apareix un personatge femení i el cel hi té un paper destacat.

 

Estris. En un primer moment, per a no condicionar-los, els deixo total llibertat i no interfereixo. Em sumaré al projecte un cop el quadre hagi anat agafant forma, un cop hagin decidit què i com volen fer.

 

Pintura a raig.

 

Sal gruixuda.

Pinzell.

A l'esquerra en Biel, a la dreta, la Llum. Es van situar a banda i banda de la tela. Al principi de tot vaig explicar a en Biel que la part on ell pintava quedaria a dalt, que es veuria al revés... "-No importa, mama. Jo estic pintant el cel. I el cel no té ni dalt ni baix." <3

 

Maridatge de textures. M'encanta.

 

Presentant les dues teles una al costat de l'altre es crea un vincle entre les obres, es complementen.

 

En Biel abocant sorra fina sobre la "meva" tela. Crear junts és complicitat i respecte, és entesa i bellesa.

 

Fi del primer procés. La tela de l'esquerra és en la que he treballat principalment jo, la de la dreta és en la que ells han treballat més. Tot i així, en tots dos hi hem participat tots tres (malgrat no hi hagi fotos meves).

 

La segona sessió promet. En aquesta ocasió primer hem emprat estris més precisos i en la segona, estris de traç més gros.

 

En Biel segueix amb el cel.

 

La Llum hi posa el moviment. 

I jo vaig treballant en el meu.

 

Els quadres llueixen. Només falta emmarcar-los. 

El nom que han escollit per a la seva obra és "En quarentena, Monster High." La temàtica és el cel i un personatge de Monster High.

El meu inspirat en Vega, estrella de la constel·lació de Lira. "Vega (Lira). Esperant."

 

El dia abans de pintar vaig estar una bona estona jugant amb l'app Nightsky, vaig estar observant el cel des del balcó de casa. Vega.

Hem col·laborat creant diferents textures i colors. Jugant amb elements de la natura. Creant junts i respectant les creacions dels altres, buscant la complementarietat. Educant per a les quatre Ces.

 

Agost i setembre del 2012. Quatre anys i mig.

Ens presentem a la 5a. Edició dels Premis Blocs Catalunya, i és que som optimistes de mena! En aquest enllaç us expliquem com podeu votar-nos a nosaltres... o a qui més us agradi. Gràcies!