Aquarel·la sobre ceres

Avui hem gaudit del diumenge. Hem passat unes quantes setmanes piocs, i aquest bonic diumenge (el primer en què hem sentit la tardor) la creativitat ha esclatat de la mà dels nens, que no en tenien prou, i hem anat encadenant projectes. I com que m'agradaria explicar bé els detalls, avui explicaré el primer dels projectes del matí.

Han començat dibuixant amb ceres blaves i blanques sobre paper d'aquarel·la, un cop fets els dibuixos han pintat a sobre amb aquarel·la de tub. He limitat l'ús del color, tots sabem que els nens i nenes ténen una gran tendència a barrejar colors (com han fet en el segon projecte del matí), i m'interessava que concordéssin amb els colors del seu dormitori. Pensava que l'aparició de la cera sota l'aquarel·la seria més vistosa, però d'una banda l'ús de cera sobre paper d'aquarel·la no ha agafat suficient, i d'altra banda l'aquarel·la era poc dil·luïda ja que he preferit oferir-los l'aquarel·la sense dil·luïr i que ells l'utilitzéssin lliurement. El resultat, tot i que ha quedat un xic més saturat del que jo imaginava, ha quedat molt bonic.

 En Biel dibuixant en Totoro (ahir vam veure al pel·lícula i els va encantar!).

 La Llum es dibuixa a si mateixa.

 

Els dibuixos. (Sí, el de la Llum és diferent, ha donat la volta al paper i ha dibuixat per tots dos costats, li encanta fer-ho, tot i que el que ha pintat és el que ha dibuixat primer).

 Segona part del projecte...

L'obra d'en Biel.

 Escampant l'aquarel·la que ja estava al paper.

 En Biel treballant a dos mans. Últimament ho fa sovint quan pinta, suposo que té tant per a expressar que amb una sola mà no en fa prou. La cera blanca apareix.

 La Llum revelant els dibuixos fets amb cera blanca.

Resultat final.

Octubre del 2011. Gairebé quatre anys.

Petita presentació

Tinc sort. M'agrada retallar, pintar, dibuixar, enganxar. El soroll d'estripar paper, el tacte i consistència del fang. El tacte llefiscós de la pintura. Fer pastetes i pastissets. Inventar paraules i jocs. Buscar noves utilitats, donar segones oportunitats. I dic que tinc sort, perquè als meus petits, la Llum i en Biel també els agrada retallar, pintar, dibuixar, enganxar. El soroll d'estripar paper, el tacte i consistència del fang. El tacte llefiscós de la pintura. Fer pastetes i pastissets. Inventar paraules i jocs. Buscar noves utilitats, donar segones oportunitats. Intento oferir materials en quantitat suficient i no interferir quan treballen. La major part de les idees són pescades d'altres blocs, gent amb idees meravelloses, jo les porto a casa. Així que tota aquesta gent que ens inspira també apareixerà en el bloc.

Cosetes que fem, idees que tenim, jocs que creem. En aquest bloc hi abocaré algunes de les coses que hem anat fent en els gairebé quatre anys de vida dels meus fills. Nosaltres n'hem gaudit. Espero que si heu arribat fins aquí vosaltres hi feu una ullada, i en gaudiu. I si voleu compartir-ho amb nosaltres, ens encantarà.
Intentaré explicar alguns dels projectes que tenim a curt i llarg plaç. Vivim en un pis, així que no disposem de grans espais, ni d'una gran zona exterior. Hem adaptat l'habitació més espaiosa de la casa (i lluminosa!) com a espai de jocs i de creació, un espai pensat per a compartir estones petits i grans. Un espai viu per a la família, bategant a totes hores. Però els nostres recursos són limitats. Així que on no arriben els materials... ha d'arribar-hi la imaginació. Feliç cap de setmana a tothom.