Veig, veig... amb els meus ullets...

Fa temps que vaig decidir que volia afinar la mirada, esmolar-la, buscar la bellesa en tot el que m'envolta, en el més ínfim detall. Em vaig proposar parar atenció a petits detalls, a les subtileses i les peculiaritats dels llocs, dels objectes, de les persones. Trobar què el fa a una persona, a un lloc, a un objecte diferent, bonic, estrany o únic. Esbrinar què em desperta un somriure, o les ganes de seguir investigant. Preguntar-me si hi ha algun  detall al que encara no he parat atenció, què m'ha passat per alt, què és el que encara no he vist. I d'aquest propòsit en surten propostes com aquesta...

Es podria dir que tot va començar el dia del meu aniversari quan, després d'un bonic passeig pel barri vell de Girona, vam decidir entrar a fer un mos a La Terra. És un lloc que ens encanta: hi ha un parxís i una oca que fan de més bon portar l'espera, les vistes són delicioses i fan les millors hamburgueses de soja que he menjat mai (molt important!). Però no seria cert, perquè aquest llop m'ha observat sempre que hi he anat, des del primer dia (no sé quant de temps fa). Perquè a les seves parets hi ha un llop, un dibuix que esquitxa les rajoles de la paret. La diferència és que, aquesta vegada, vaig preguntar a la meva família què hi veien en aquella forma, si és que hi veien res... i les seves respostes van ser molt diferents de les meves. En Biel hi veia un drac. La Llum, un gat. I en German hi veia un home. Aquest fet va ser tota una revelació. Com podia ser que no hi veiéssin el mateix que jo, que hi veia clara, claríssimament, un llop amenaçador, negre, amb les seves orelles punxegudes i els bigotis ben dibuixats. Així, que em vaig proposar veure-hi el que ells veien... i més.

La imatge. Si voleu jugar-hi us la podeu descarregar gratuïtament en aquest enllaç.

En vaig imprimir unes quantes còpies en blanc i negre i vaig deixar la invitació a sobre la taula. 

El llop? Me'l imaginava més ferotge!

Un gatet?

Sí, un gatet que dispara raigs làser pels ulls!

El contorn pot ser una invitació a jugar amb el traç, a tirar línies...

Un llop de dos caps! Aquest sí que és més ferotge (o com a mínim el doble de perillós!).

Un altre llop? No, un gosset content i amable!

Sempre es pot girar la pàgina i buscar noves formes en les formes...

Un drac que escup foc!

Estadis intermitjos...

Em vaig obligar a buscar una imatge dolça... i vaig trobar-hi una guineu adorable.

Vam plastificar una còpia i la tenim penjada a l'espai creatiu. Amb retoladors de guix seguim explorant les imatges que ens suggereix i ens descriuen les seves formes. El plaer d'explorar i de crear sabent que la creació és efímera i desapareixerà.

I convidem a jugar a tothom que ens ve a veure i en té ganes.

Som humans, els nostres cervells estan programats per a buscar patrons, per a identificar formes conegudes en el nostre entorn. Aquest fenòmen s'anomena pareidolia, i és l'orígen el famós test de Rorschach (el de les taques). Com bé explica Carl Sagan a "El mundo y sus demonios: la ciencia como una luz en la oscuridad." per als nostres ancestres era bàsic per a la supervivència: mai se sap qui et pot estar observant i amb quina finalitat, així que més val identificar els potencials riscos amb certa celeritat i prendre una decisió el més aviat possible. Avui en dia és un fenòmen divertit, com podreu comprovar googlejant el terme "Pareidolia" o cercant un #Iseefaces. Gaudiu-ne. 

Febrer i març del 2014. Sis anys.

Si us ha agradat aquesta entrada no us podeu perdre...

Mapa sonor d'un matí de diumenge.

Dibuixant en mapes. 

Il·lustrant l'ABeCeDari. Segona part.

Pareidolia - Viquipèdia.

Pareidolia: poniendo orden en el caos. - Xataka ciencia.