Volums per a la lateralitat.

Pintar és un molt bon aliment per al cap: no tan sols pel fet d'experimentar amb eines i materials, sinó també pel fet de coordinar accions i pensament. Sovint, quan pintem tendim a utilitzar (gairebé) de manera exclusiva la mà dominant. No es tracta d'aprendre a pintar amb l'altre mà (tot i que resultaria un repte interessant) però sí podem fer treballar les dues mans. Coordinar moviments, combinant les dues "polaritats" del cos ajuda en el procés de lateralització (que s'acaba de perfilar definitivament entre els quatre i els cinc anys), fet que resultarà de gran ajuda per a processos com l'aprenentatge de la lectoescriptura (que és unidireccional). Una manera senzilla de fer treballar les dues mans és el treball amb volums. Cada mà té una tasca concreta: aguantar, pintar, reposicionar, moure, traçar, dirigir...

En Biel té una passió: recollir troncs, palets, pedres, castanyes, fulles, flors...

Una mica de color!

Amb cura.

Però aviat en Biel va descobrir que era molt més fàcil si amb l'altra mà l'aguantava.

 Pintant una pedra: mentre una mà subjecta el pinzell (i el dirigeix) l'altra mà subjecta la pedra. Les mans exerceixen una tasca coordinada i complementària.

Seriacions. 

Un, dos, tres, quatre...

 

Castanyes i regalims.

Agafar i aguantar: de nou diferenciació i complementarietat.

Aguantar i pintar.

Delicadesa i bellesa.

I no et despistis... que en qualsevol moment poden aparèixer els pirates!

Amb aquestes pedres i troncs vam omplir un petit gerro, i ara embelleixen una estanteria del menjador de casa. 

Adquirir destresa i control sobre el propi cos és un procés llarg, i al llarg de tota la vida podem experimentar i aprendre. Quan fa que no proveu d'escriure o dibuixar amb "l'altre" mà?.

Octubre del 2011. Gairebé quatre anys.

Una emulsió que fa aigües.

No és la primera vegada que experimentem amb les emulsions, forçant la barreja de dos elements immiscibles. Avui ho hem fet amb oli i aigua de colors, he pensat que així els seria més fàcil observar els elements per separat, la posterior solució i, finalment, la separació dels dos elements.

 

 Oli. Nosaltres hem fet servir oli d'ametlles (medi de dispersió).

 

 Aigua tenyida (fase dispersa).

Oli i aigua. Junts però no barrejats.

 

Provant d'emulsionar, remenant.

 

Després de remenar-ho una mica l'aspecte que adquireix és aquest: l'aigua i l'oli segueixen separats però l'aigua s'ha dispersat lleugerament.

 

Amb l'ajuda d'una batedora es barreja perfectament i adquireix l'aspecte d'un sol líquid. Però només és l'aspecte: segueixen essent elements diferents.

 

Emulsió. El nom de col·loide fa referència a una de les propietats de l'element: la tendència a agrupar-se (o formar coàguls).

 

... amb l'ajuda d'un comptagotes fem dibuixos (la taula està protegida amb film transparent).

 

Un sol.

 

Colors i  formes.

 

Abocar.

 

Els dos líquids comencen a separar-se.

 

L'element que hi ha en major proporció és l'oli, això ha donat a la barreja una viscositat que permet fer-hi dibuixos i deixar-hi el rastre.

 

Espirals col·loidals.

 

Amb ambdues mans.

 

Cada vegada els elements estan més segregats.

 

Apliquem un paper sobre la solució.

 

L'aixequem.

I ho deixem assecar.

 

I així obtenim un paper que fa aigües. El paper serà un xic oliós, però bonic.

Extreure informació i relacionar-la amb els coneixements ja adquirits és la base del constructivisme. Emprar diferents materials repetint processos, utilitzar els mateixos materials però amb diferents processos i tècniques són elements que faciliten la tasca d'anàlisi i de recopilació d'informació, ajudant a crear connexions i relacions entre les vivències.

Juny del 2012. Quatre anys i mig.

Trencar l'uniformitat.

A vegades les idees més senzilles són les més eficaces. Moltes vegades la importància del que fem recau en el que presentem, el que proposem. Però caldria reconèixer també la importància del suport sobre el que treballem. A vegades, trencant la uniformitat, generem una resposta. És una proposta interessant i senzilla per a treballar quan ja s'ha explorat el medi d'expressió, quan l'expressió comença a destacar enfront de l'experimentació.

 

Pintura de dits.

 

Rastre.

 

En ple procés.

 

En trencar la uniformitat generem una resposta: el procés es repeteix en els diferents escenaris però el resultat és contrastat.

 

Però no tots els traços són lineals. També hi ha traços en forma de bucle.

 

I el contrast va guanyant.

 

Guanyant tonalitats i matisos.

 

I textures.

 

Carregant.

 

Utilitzant els estris al revés.

 

I, de nou, trencant la uniformitat.

 

Gaudint.

Expressar-se s'hauria d'acostar més al diàleg que no pas al monòleg. No es tracta d'unidireccionalitat, es tracta de saber escoltar, demanar i interpretar què ens suggereixen els materials. Només així podem establir un diàleg amb la nostra vessant més creativa.

Agost del 2009. Un any i nou mesos.

El cap ple de colors!

La primavera ens ha esclatat a les mans, tant que sembla estiu! I l'estiu arriba carregat de llum i de colors, a jutjar pel que proclamen alguns blocs de tendències (i també pel que es pot veure a pinterest i a instagram) una de les tendències de l'estiu serà el Dip dye hair, és a dir, el degradat de color als cabells. Si busqueu imatges us n'enamorareu igual que m'ha passat a mi! I això és el que hem fet els nens i jo avui perquè nosaltres ho valem!

 
Necessitem aigua i pastels suaus. Sobretot, si ho feu, vigileu de no utilitzar pastels a l'oli perquè costaria molt que us marxés i us faria malbé el cabell.


Primer seleccionem un ble de cabell i el mullem lleugerament amb aigua (amb els dits mateix).


 
I hi apliquem el color.

 

I repetim, i canviem de color tantes vegades com vulguem!

 

Lila, verd, rosa...

 

La tria d'en Biel.

 

Cal anar amb cura per a no fer mal a l'altre!

 

Una mica d'ajuda de la mama per a evitar estirades!

 

Un cop sec, cal raspallar-lo una mica, així eliminem l'excés de producte.

 

Trenat queda preciós!

 

Jo també m'ho he fet!

Ens ho hem passat bé i hem experimentat amb els colors sobre una superfície diferent de la que estem habituats. Si volem fer durar el color una mica més diuen que planxant lleugerament el cabell es fixa una mica més. S'elimina amb una rentada, de fet els nens a última hora ja gairebé no en duien (bé, en Biel té el cabell més clar i se li veu més que a la Llum). En cabells foscos agafen millor els colors vius, i en cabells clars tant colors clars com foscos. Existeixen productes específics, però per a fer la prova o per a un dia, aquesta manera de fer va perfecta! Això sí, un cop net, recordeu mimar i hidratar una mica el cabell!

Juny del 2012. Quatre anys i mig.