Sota aigua.

Estem passant gran part de l'estiu en remull. A la Llum sempre li ha agradat, i també li agrada bussejar, saltar, comença a nedar força bé fins i tot sense bombolleta... és una nena peix, nena sirena. Des que arribem a la piscina (o a la platja) fins que marxem no surt de l'aigua. En canvi, a en Biel li costa saltar... i ja no parlem de posar el cap sota aigua... bé... o li costava, perquè ara li encanta... a canvi, només volia una foto!

 

Xof!

 

Glu-glu.

 

Nena sirena.

 

Nedant...

 

I a més fa unes fotos magnífiques...

Juliol-Agost del 2012. Quatre anys i mig.

Ens presentem a la 5a. Edició dels Premis Blocs Catalunya, i és que som optimistes de mena! En aquest enllaç us expliquem com podeu votar-nos a nosaltres... o a qui més us agradi. Gràcies!

L'estanteria dels contes.

Necessitava una estanteria per a posar els contes al dormitori dels nens. Em vaig inspirar en algunes idees trobades per internet i un bon dia vaig recollir una caixa de fusta d'un contenidor (ho he de reconèixer). La resta... més fàcil, impossible.

 

Una caixa de fruita. De fusta.

 

Retirem i dobleguem claus. Passem paper de llima i allisem la superfície.

 

Un parell de mans d'esmalt mate. Com que ens interessava un aspecte "rústic" ens vam estalviar la selladora.

 

Els petits ajudants són benvinguts.

 

Un parell de forats a la part de dalt, fets amb una mica de gràcia. Posem una arandela i un toc de pintura.

 

Un parell d'"eles" a la part inferior.

 

Amb una mica de washi tape fem una banderola i un petit detall blau. Ja la tenim llesta per als nostres petits tresors.

Fàcil, senzill i bonic. El cost és molt baix, i el resultat moníssim. Benvinguts al món dels mobles escombraries!

Juliol del 2012.

Ens presentem a la 5a. Edició dels Premis Blocs Catalunya, i és que som optimistes de mena! En aquest enllaç us expliquem com podeu votar-nos a nosaltres... o a qui més us agradi. Gràcies!

El mapa del tresor.

Si ens heu anat seguint per instagram suposo que sabreu que participo en el projecte #tinkersketch, de fet crec que també us n'he parlat alguna altra vegada. Una de les propostes era pintar amb el suc d'algun cítric. En cru és transparent, i per tant, invisible. En acostar-lo a una font de calor (com la planxa) l'àcid cítric reacciona amb la cel·lulosa del paper, carbonitzant-la i creant el que s'anomena èster. Aquest era un experiment que tenia pendent de fer amb els nens, així que em va venir molt bé per a decidir-me a fer-ho.

Quan vaig proposar-los de pintar amb tinta invisible, la imaginació d'en Biel es va desbordar, i després de rumiar què dibuixaria, va tenir molt clar  seguida va tenir molt clar que havia de fer un mapa. Qualsevol tresor que es preui necessita un mapa que estigui a l'alçada i de tresors, en aquesta casa, no ens en falten.

 

Primer cal esprémer la llimona i treure'n el suc.

 

Dibuixar, pintar. Malgrat els vaig explicar que inicialment no es veuria, però que després sí, la Llum va perdre l'interès després de fer un parell de dibuixos (i que no es veiés res). En canvi, en Biel estava entusiasmat.

 

I va anar afegint escales, ponts, un vaixell... i fins i tot va marcar el lloc on es troba el tresor.

 

Jo també vaig animar-me.

 

Ho vam deixar assecar i després ho vam revelar amb la planxa.

 

Els pirates, el vaixell...

Aquest és el mapa d'en Biel, fins i tot té palmeres.

 

Aquest és un dels dibuixos de la Llum. Va estar-se una bona estona observant com queien les gotes del pinzell.

Ara tinc ganes de provar amb la tinta de llimona i iode. Qui sap, potser un d'aquests matins ens hi posem... però intentarem fer-ho d'una altra manera.

Juliol del 2012. Quatre anys i mig.

Ens presentem a la 5a. Edició dels Premis Blocs Catalunya, i és que som optimistes de mena! En aquest enllaç us expliquem com podeu votar-nos a nosaltres... o a qui més us agradi. Gràcies!

Junts però no barrejats.

L'evolució natural de la caixa de la platja no podia ser una altra que aquesta: més que una invitació pretenia ser una provocació. No tenim la gran sort de tenir un jardí, ni tan sols una terrassa d'una mida considerable. Tenim un petit balconet. I aquest estiu ens hem proposat aprofitar-lo. Sorra fina i sorra gruixuda juntes però no barrejades. Culleres, petxines, bols i sedassos.

Fina i gruixuda.

 

Pluja de sorra.

 

Curculles i petxines.

 

Recollint.

 

Omplint.

 

Separant.

 

Triant.

 

Aprenent.

 

Construint. Sempre em sorprenen.

 

I un cop hem experimentat amb les textures en sec, hi afegim aigua.

 

Fins que se'n cansin.

Experimentar és construir coneixements, aprendre a través del cos i els sentits. És alimentar la ment i la creativitat. Buscar explicacions i resoldre situacions. I de nou les propostes més senzilles són les més efectives. Què té de diferent si comparem aquesta caixa amb un sorral? Suposo que res i tot.

Juliol del 2012. Quatre anys i mig. 

Ens presentem a la 5a. Edició dels Premis Blocs Catalunya, i és que som optimistes de mena! En aquest enllaç us expliquem com podeu votar-nos a nosaltres... o a qui més us agradi. Gràcies!

Jugant amb imants.

Combinar materials diferents ajuda a crear noves connexions. No és la primera ocasió en què em proposo utilitzar objectes que no són estrictament joguines en el transcurs del joc o dins d'una proposta. I el motiu és que considero que estimula la creativitat perquè ens obliga a observar els objectes quotidians des d'un punt de vista totalment diferent, oferint-nos un munt de noves possibilitats. En aquesta ocasió combinem objectes de metall amb petites peces imantades.

 

Eines, monedes, cadenes i altres objectes metàl·lics disposats sobre una pissarra imantada i un contenidor de llauna ple de petitss imant.

 

I comencen les sorpreses: tres monedes que s'aguanten dretes i serveixen com a nansa.

 

Flors en segon pla.

 

 

Omplir.

 

Posar. Després d'un parell d'intents fallits vam analitzar-ho i vam arribar a la conclusió que per a que les rodes aguantéssin havia d'estar molt ple d'imants.

 

Girar.

 

Rodar i decorar.

 

Composar escenaris.

 

Disposar els materials, distribuïr-los i recollir els que cauen.

 

Substituïnt materials i creant escenes noves.

 

A dalt i a baix.

El cert és que crear un artefacte rodant els ha abstret i en certa manera ha eclipsat la proposta, però alhora ha esdevingut un focus d'atenció molt potent, ajudant-los a concentrar-se i a demanar ajuda quan l'han necessitat perquè les coses no sortien com ells esperaven.

Juliol del 2012. Quatre anys i mig.

Ens presentem a la 5a. Edició dels Premis Blocs Catalunya, i és que som optimistes de mena! En aquest enllaç us expliquem com podeu votar-nos a nosaltres... o a qui més us agradi. Gràcies!

Per pintar calen pilotes.

L'estiu passat va caure a les meves mans la tapa d'una caixa enorme... i havia de fer-ne alguna cosa. Els formats grans sempre ens han agradat, ja ho sabeu. El text pretén ser una declaració d'intencions, però també es pot interpretar literalment. Així que vaig decidir proposar als nens pintar amb pilotes. A més, si no us agrada gaire embrutar-vos esteu d'enhorabona, perquè és una manera de pintar molt neta!

 

Primer vaig tallar un paper que encaixés dins la tapa, i el vaig col·locar. Acte seguit, ells van començar a escampar la pintura.

 

Generosament.

 

Quan els va semblar que ja hi havia prou pintura els vaig proposar de posar les pilotes i observar què passava.

 

Inclinar i observar. Caminets i rastres que es revelen.

 

En Biel va decidir que ja n'hi havia prou de pilotes i va agafar un pinzell. He de dir que adoro la combinació de colors.

 

I la Llum també va decidir utilitzar la brotxa. Les pilotes entren i surten de l'escena, són aquest tipus de coses que passen quan se'ls dóna l'oportunitat de decidir què volen fer.

 

Equilibris.

 

Equilibris múltiples.

 

Acció en ebullició.

La coordinació entre l'ull i la mà es manifesta i es fa visible: inclinar, decantar, equilibrar. Però més enllà dels ulls i les mans es fa visible el paper del cervell, el primer i principal encarregat de fer-ho rutllar tot de manera perfecta: elaborar hipòtesis, executar moviments, dirigir, coordinar, observar i contrastar. I tornar a començar.

Agost del 2011. Tres anys i mig.

Ens presentem a la 5a. Edició dels Premis Blocs Catalunya, i és que som optimistes de mena! En aquest enllaç us expliquem com podeu votar-nos a nosaltres... o a qui més us agradi. Gràcies!