I més bombolles!

Ens coneixeu bé, i sabeu que a casa estimem les bombolles de sabó perquè ens ensenyen moltes coses. I si no ho sabeu és perquè encara no heu llegit aquesta entrada del mes de desembre en què us en parlàvem. A més a més, bufar movilitza la musculatura de la boca, i ajuda a petits i grans a vocalitzar millor. Ahir ens vam dedicar a fer-ne a l'aire lliure, utilitzant material de rebuig i objectes que tenim a casa. Utilitzant la fórmula del Professor Aubanell (la trobeu a l'enllaç anterior) ens van sortir unes bombolles magnífiques.

 

Vam utilitzar rulls de paper higiènic i de paper de cuina. En poca estona es van estovar. 

 

Vam fer servir un tub de plàstic i els "esquelets" d'unes bobines de fil. Fins i tot vam tenir públic!

 

Intentant atrapar les bombolles!

 

Combinant materials.

 

També vam fer servir un tub molt llarg. Un sucava una punta en el sabó i l'altre bufava (la part per la que es pot bufar la vam marcar amb cinta adhesiva).

 

En Biel treballant amb ajuda de la tieta, mentre la Llum es dedica a xutar bombolles! Si amplieu la foto podreu veure la bombolla que acaba de fer en Biel amb el tub.

 

Les bombolles resultants duren llarga estona.

 

I després de fer-ne una estona llarga, la Llum ja hi tenia molta traça!

 

Però el més espectacular encara havia d'arribar, amb un senzill tros de corda. Cal mullar-lo bé.

 

I en donar voltes surten un munt de bombolles grans.

 

La Llum de seguida va descobrir que s'havia de moure de manera decidida però suau.

 

En Biel ho va estar intentant una bona estona...

 

I finalment va aconseguir-ho! Visca!

Els dies que hem sortit a fer un gelat pel centre hem passat per davant d'una botiga on hi ha un vídeo d'uns nens que fan bombolles de sabó enormes, i això ens ha portat a parlar dels espectacles d'en Pep Bou... però no hi ha res com fer les coses per tu mateix!

Juliol del 2012. Quatre anys i mig.

Ens presentem a la 5a. Edició dels Premis Blocs Catalunya, i és que som optimistes de mena! En aquest enllaç us expliquem com podeu votar-nos a nosaltres... o a qui més us agradi. Gràcies!

Busqui, compari i si troba res millor...

Voti'l, però si no troba res millor voti'ns a nosaltres (li ho agraïrem molt), perquè en un atac d'optimisme ens hem presentat als premis blocs de Catalunya que organitza Stic.cat.

Vaig decidir presentar-m'hi perquè penso que quan una cosa es fa amb il·lusió s'ha de poder dir en veu alta que se'n està orgullós. I d'il·lusió anem sobrats, a casa.

Així que us animo a que feu un cop d'ull als blocs participants i a votar els que us semblin més interessants.

Els passos a seguir són senzills:

1. Accediu a la pàgina a través d'aquest enllaç.
2. Registreu-vos: a la dreta hi ha un requadre i a dins en lletres vermelles "Registre". Només us demanen el vostre mail, el nom i els cognoms i una contrasenya.
3. Us envien un correu amb un link de confirmació, cliqueu sobre l'enllaç i us redireccionarà a la pàgina.
4. A través del requadre que us queda a mà dreta accediu amb les dades que us heu registrat.
4. Cliqueu sobre "Votació premis blocs 2012".
5. Trobareu 15 categories, i dins de cada categoria els blocs que s'hi presenten: podeu revisar-los i votar els que vulgueu. Si voleu donar-nos el vostre vot, trobareu el nostre bloc dins la categoria d'Educació, entre un munt de blocs plens de recursos magnífics i idees fantàstiques.
6. Seleccioneu el que més us agradi de cada categoria clicant a la rodoneta que queda al costat del nom, us demanarà que el valideu pujant sota els requadres de categories i clicant sobre "Votar".
7. Us apareixerà un missatge de validació que heu de confirmar. I llestos!
8. És més fàcil del que sembla, i podeu votar les diferents categories fins al dia 10 de setembre, no cal completar la votació en una sola sessió.
9. (I tant si ens heu votat com si no, gràcies! ^^)

Molta sort a tots els i les participants!

Art a voltes.

Potser alguns i algunes de vosaltres ja coneixeu l'"Spin Art". Per a qui no el conegui us explicaré que es tracta de pintar sobre una superfície giratòria, de manera que la força centrífuga fa que la pintura s'escampi per la superfície. Inspirant-nos en aquest procés hem experimentat amb la pintura i una superfície giratòria que ha entrat a casa aprofitant un viatge fugaç a Ikea.

 

Presentació dels materials.

 

He preferit presentar-los les pintures sense barrejar, i hi he afegit una mica d'aigua per a aigualir-la.

 

I sobre el suport giratori ha començat la festa.

 

La pintura comença a escampar-se.

 

I s'han posat molt contents cridant... "El Sol! Hem fet el Sol!"

 

Abans de donar-lo per bo.

 

Una altra creació: en aquesta la pintura no s'ha escampat i ha creat espirals.

 

Espirals i taques.

 

Tocant la pintura amb la punta de l'aplicador la pintura s'escampa però de manera diferent.

 

Comprovant com s'escampa amb el pinzell.

 

Fent caminets amb els dits.

Hem estat voltant i voltant gairebé tres quarts d'hora, fins que Biel ha decidit experimentar barrejant les pintures, la Llum ha allargat la proposta una bona estona. Tinc moltes ganes de seguir experimentant amb diferents tècniques sobre aquesta plataforma, i em penso que ells també.

Juliol del 2012. Quatre anys i mig.

Un passeig nocturn.

Les nits d'estiu són una meravella, i no només perquè són fresques i conviden a sortir, sinó perquè sembla que el temps corre més a poc a poc i ens dóna l'oportunitat d'observar i adonar-nos d'algunes coses que la resta de dies (i de nits) no ens criden l'atenció (o com a mínim, no de la mateixa manera).

Un passeig nocturn amb recompensa inclosa ens pot ajudar a veure les coses des d'un prisma diferent i per extensió, a ser persones més observadores. Observar les coses des d'un punt de vista diferent a l'habitual és una condició bàsica i essencial per a la creativitat. Estem encantats de que ens acompanyeu!

Ahir vam sortir a passeig, i...

 

... tot passejant, vam arribar a la Plaça de la Constitució. Allà vam estar una estona llarga elaborant teories sobre què podien ser aquestes formes que poblen els peus dels arbres, fins que finalment vam concloure que representen mosques.

 

Hi ha aparadors que són una obra d'art, i fascinen a tothom.

 

L'aparador no només és ple de ninots, hi trobem escenes i és un recurs molt útil per a observar, mirar, conversar... i meravellar-se.

 

Les peces d'escacs els agraden: el seu pare juga a escacs. Una varietat de formes, mides, colors que no podien deixar d'admirar, tot comparant-les.

 

Després, un aparador sencer per a el  seu adorat Tintín!

 

I quan sembla que la nit no pot millorar... arriba la gran sorpresa: gelats!

 

Després dels gelats seguim amb els aparadors: admirant còmics...

 

I ja de tornada, quan semblava que res podia distreure'ns, de sobte algú ens cridà l'atenció.

 

No es mou. Ni tan sols en posar-li el dit a l'ull. És de ferro... o més ben dit, de bronze.

 

És una escultura, i llueix una trena llarga, segurament és una nena.

 

 I calça unes sabatilles de lona. El seu peu és més gran que el d'en Biel.

La deixem observant tot el que succeeix en la nit gironina, i ens en tornem cap a casa.

Plasmar les seves vivències forma part de la seva manera d'interioritzar-les. Mentre la ciutat reposa, nosaltres passegem sota la lluna, i als peus dels arbres hi ha mosques. 

Serà que som nocturns, o noctàmbuls com els gats. Serà que de nit se'ns afina la mirada i potser no és que les coses siguin més boniques, però embolcallades de nit resulten gairebé màgiques. Bona nit, imaginaires, i tapeu-vos bé (a no ser que sortiu a passejar... en aquest cas us dic: fins ara!).

Juliol del 2012. Quatre anys i mig.

Banyar-se amb taurons.

Fa algun temps vam estrenar-nos amb les caixes sensorials amb amb la caixa de la construcció, i la caixa de la primavera. Aquesta vegada, estrenem una caixa d'estiu que ens promet grans estones de joc i entreteniment.

 

La caixa de la platja: sorra, aigua de mar, curculles, algues... i taurons, dofins, banyistes i pescadors!

 

Primer es banya la noia, i crida al seu pare per a que l'ajudi: els taurons se la volen menjar.

 

I en anar a socórrer-la és el pare el qui es troba en una situació de perill.

 

Parasols voladors que han de tornar a casa.

 

I taurons regant la platja.

 

Tocant les algues. Son suaus.

 

Una piscina.

 

Castells.

 

En observar una de les ampolles d'aigua que vam portar a casa vaig adonar-me que a més de l'aigua i les algues hi havia petites gambetes (?!). Em va recordar els petits ecosistemes que es comercialitzen, i he decidit emular-los. Sé que segurament no prosperarà, però em feia il·lusió provar de fer-ho. No sé per quin motiu l'aigua ha pres aquest color, ho investigaré i si cal, la renovaré. Si funciona ja us ho explicaré, serà un element molt interessant per a que els nens l'observin i gaudeixin.

Les caixes sensorials els encanten. En aquesta ocasió més que un joc manipulatiu (que també ha aparegut barrejant sorra i aigua, fent castells, omplint i buidant la galleda d'algues, sorra i aigua) ha sorgit un joc imaginatiu en què s'han recreat situacions de perill i de tensió. El joc esdevé una manera més d'afrontar les pors i les angoixes pròpies de la infància. La idea és que aquesta caixa evolucioni d'una proposta de joc més imaginatiu a una caixa més enfocada a l'experimentació i la manipulació, afegint i treient alguns materials a mesura que el joc evolucioni.

Hem preparat la caixa junts, recollint materials aquests dies: cada viatge a la platja significava tornar carregat amb algun material nou. Una mica de platja a casa sempre va bé, i relaxa. 

Juny i Juliol del 2012. Quatre anys i mig.

Com ens organitzem...

Més d'una vegada m'han preguntat de quina manera m'organitzo, si preparo les propostes i escenaris de joc amb els nens, si col·laboren en la recollida... i la resposta no pot ser cap altra que: depèn.

En primer lloc depèn d'ells i de mi: què volem fer? Ho hem decidit junts? O vull donar-los una sopresa? Qui ha escollit els materials, ells o jo?

 

Iniciativa seva: normalment se'm presenten amb els materials a la mà. "Vull/Volem fer..." 

En aquesta ocasió un experiment, idea d'en Biel: tenyim crispetes (les crispetes les vam fer per mirar una pel·lícula i en va apartar unes quantes).

El paper es tenyeix abans que les crispetes, però aquestes també acaben per tenyir-se.

 

Iniciativa meva: en tornar d'escola a vegades troben preparats escenaris de joc. Animals salvatges.

 

I animals domèstics.

Depèn també de si els materials els resulten accessibles, o de si els materials o estris són perillosos.

 

A vegades preparo els materials principals però els deixo alguns petits encàrrecs per fer, que ells compleixen amb passió.

 

Mai estan sols durant el transcurs de les propostes. Quan els materials poden comportar un perill per a ells, la supervisió és més acurada (si cap). Cadascú coneix les capacitats i limitacions dels seus fills, en aquest cas, utilitzant una plastificadora.

 I sovint, els pica la curiositat quan em veuen a mi treballar, i podem adaptar el que estem fent a les seves capacitats, cosir paper d'aquarel·la és una bona manera d'iniciar-se en l'ús de l'agulla.

I també depèn de com quedi de brut tot... i de com de fàcil sigui netejar.

 

Col·laborar en la recollida.

 

Netejant sempre que sigui possible, adaptant-nos a les seves possibilitats.

Fregant amb una baieta.

 

Escombrant. Sovint ells mostren molt d'interès per a recollir, després jo ho repasso. També cal dir que moltes vegades recorro a la tàctica ells a la banyera (són prou grans per a estar-s'hi sols si deixo la porta entreoberta) i jo acabo de netejar-ho tot.

Ens organitzem com podem, com cada moment ens suggereix a tots plegats, de com de receptius ens sentim, de com ha evolucionat el transcurs de la proposta o experiment. Donar-los la possibilitat de col·laborar els ajuda a ser més responsables.

2011 - 2012 Tres i quatre anys.