B.oOºOo.MB.oOºOo.LLES

La setmana passada vaig tenir la gran sort d'assistir a una conferència sobre la geometria aplicada a les bombolles de sabó. I dic que vaig tenir la gran sort perquè l'Anton Aubanell és una d'aquelles persones amb un toc genial que encomana la seva passió pel que fa. Amb moltes ganes i humor és capaç d'explicar als profans (científicament parlant) com la geometria estima les bombolles, i com el sabó estima la geometria. Com formen SEMPRE angles de 120º, què és el punt de Fermat, i com el sabó sempre intenta ocupar el mínim de superfície (altre cop la tensió superficial!). Així doncs, "Geometria amb bombolles de sabó" esdevé no tan sols una lliçó científica i matemàtica sinó una experiència encisadora, plena de coneixement i, fins i tot, poesia. Així doncs, agafant prestada la seva recepta per a fer bombolles, avui hem fet bombolles de sabó.

 

Recepta del professor Anton Aubanell: 50% aigua, 40% sabó líquid, 10% glicerina.

 

Primer provem de fer bombolles amb les canyetes.

 

I van sortint...

 

Un cop hem practicat una mica (i hem insistit en el tema de no xuclar) posem un toc de color amb una mica de colorant. M'encanten els gots de mesurar, aquests són de detergent. Considero molt important que siguin transparents, així els nens poden calcular millor quan transvasen (tot i que avui no és el cas).

 

Però fer bombolles soles no és tan divertit com bufar dins el got.

 

Així és molt més divertit!

 

Dibuixos sobre el paper... angles de 120º

 

Bombolles

 

La mà!

 

Bombolles, colors...

 

Petant les bombolles...

 

I bufant-ne algunes fins fer-les ben grosses!

 

Bufar...

 

... i petar!

 

Volia deixar secar el paper i fer-ne alguna cosa bonica, però ha acabat estripat.

 

Es poden agafar i tocar, però cal tenir les mans plenes de la mateixa solució.

Ho hem passat en gran. No he pogut (ni volgut) evitar la temptació d'agafar una canyeta i fer bombolles, fer-ne volar, posar-les sobre el paper i observar la marca que hi deixen en esclatar. Intento compartir aquests moments amb els petits, i experimentar aquestes sensacions, però sempre sense interferir en la seva experiència. Atresoro aquests moments i em revelen com n'és de fantàstic descobrir el món per a ells.

Desembre 2011. Quatre anys.