#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

diumenge, 15 de novembre de 2015

Confia en mi!


Avui és el vuitè aniversari de la Llum i en Biel. Vuit anys. Dues vegades vuit, perquè són dos.

La Llum i en Biel són i sempre han sigut molt diferents. Les llums de l'un són les ombres de l'altre. El que a un li resulta fàcil, a l'altre li costa més. Per sort, (gairebé) sempre s'ajuden l'un a l'altre. Tenir a algú que t'explica en el teu mateix llenguatge les coses que li resulten fàcils i que a tu et costen, sempre és d'agraïr.

A la Llum li encanta llegir, i llegeix amb fluidesa i facilitat. A en Biel sempre li ha costat més, però la Llum sempre que pot l'ajuda, i amb una paciència infinita l'acompanya explicant-li trucs i demanant-li que repeteixi les paraules quan s'encalla.

En Biel és força més àgil que la Llum. Sempre ha sigut mig mico. A la Llum li vam detectar problemes de visió cap als tres anys i escaig, això la va fer anar un xic insegura a nivell motriu. Però en Biel sempre ha cuidat d'ella i li ha explicat com pot fer les coses.

En el fons, això és el que és ser germans, més enllà de ser bessons.

Tenir algú amb qui créixer, amb qui aprendre, amb qui barallar-te, enfadar-te i aprendre a disculpar-te o a acceptar unes disculpes.

Tenir algú per a aprendre a mirar-li als ulls i dir-li "Això no ho vull", "Això m'ha ferit" o "T'ho agraeixo".

Tenir algú amb qui compartir la vida sencera.
Algú que t'esperi quan t'ennuegues amb les lletres i les paraules.
Algú que t'agafi la mà i t'ajudi a enfilar-te a un mur, o a una estàtua.
Per difícil que et sembli.
Que et recordi, en el teu mateix llenguatge, que pots fer-ho.
Que t'expliqui, en el teu mateix llenguatge, com pots fer-ho.
Que t'acompanyi i et recordi que no cal tenir por.
Que s'assegui pacientment a esperar que tu t'hi enfilis.
Algú que et digui "Confia en mi!"
Algú en qui confiar.


Dos processos. Un del 2011, l'altre del 2015. Quatre anys disten entre els dos. Però el que mostren és el mateix: la confiança com a un regal.

Octubre del 2011, Agost del 2015. Tres i set anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

Set anys i un regal.


6 comentaris:

  1. Que bonic i tendre! Per molts anys Llum i Biel! MUAS!

    ResponElimina
  2. Que bonic el vídeo i això que expliques! I moltíssimes felicitats a tota la família! Molts petons

    ResponElimina
  3. Per molts anys !!!
    Àngela, inspiradora i creativa. La meva còmplice de la blogosfera. Abans de marxar et vull felicitar per aquest magnífic blog, Enhorabona!
    Com hauràs vist fa temps que no tinc temps de passar i encara menys de deixar-vos cap comentari; així que avui aprofito per comunicar-te que el blog Fer de Mestres diu adéu. M'ha costat molt prendre aquesta decisió però hi ha circumstàncies vitals que fan que el temps ja no sigui meu; sinó dels meus. Et trobaré a faltar! :(
    http://ferdemestres.blogspot.com.es/2015/11/us-dic-adeu.html
    Besets confiats!
    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme estimada!
      Moltes gràcies per tot: per la companyia virtual que carrega d'escalfor emocional i real, per les teves paraules i pensaments, per compartir curiositats i idees...
      Però estic més que segura que tard o d'hora ens creuarem de nou... com diuen els meus estimats Love of Lesbian... Será un reencuentro inesperado en noche azul, si ya lo verás... Cuando me gire entre la gente serás tú, si ya lo verás...
      Petons gegants.

      Elimina

Digues la teva!