#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

divendres, 27 d’abril de 2012

Pintar sobre cartró.

La Llum i en Biel han experimentat des de ben petits amb la pintura. Diferents tipus de pintura, diferents estris, diferents suports i presentacions. En la mesura que m'ha sigut possible, he intentat donar-los màxima llibertat a l'hora d'expressar-se, he defensat sempre que cal deixar-los experimentar i crear en llibertat, donant-los espais, temps, valorant les seves creacions i respectant-les. L'atractiu de la creació en edats primerenques rau en el plaer que proporciona expressar-se, i que evoluciona del plaer del moviment i l'empremta al plaer del dibuix i el perfeccionament de la tècnica. Si els deixem crear lliurement i els observem podrem apreciar com part de la superfície queda pràcticament immaculada, mentre que altres parts queden totalment saturades, fet que ocasionalment provoca el trencament de la superfície. Podem evitar-ho oferint-los cartró enlloc de paper: és molt més resistent, i els encanta!

Comença l'acció.

Dirigint el traç: coordinació òculo-manual. El cap controla el moviment del braç, en les primeres etapes la concentració és màxima.

A més de traçar emprant estris es pot recórrer al propi cos.
 
Com era d'esperar, la part del cartró que no veuen directament resta pràcticament immaculada.

 I en Biel s'anima a pintar amb la mà.

Amb les mans! La manera d'expressar-se canvia, en utilitzar el propi cos l'expressió es transforma, el gest transforma el rastre, que es torna lleuger i ràpid, prenent consciència sobre el propi cos a través del moviment.

El fet d'estar drets i tenir la possibilitat de moure's, multiplica les possibitats expressives, partint de la premissa que si pinten és perquè volen fer-ho... perquè ténen la possibilitat de marxar quan així ho vulguin.
 
Part de la pintura s'asseca en contacte ambla pell, creant una lleugera "crosta" que es trenca amb facilitat, oferint una experiència més.

 
Els colors de la pintura es barregen donant lloc a colors nous.

En edats tan tendres, el plaer d'experimentar amb el propi cos, a través del propi cos passa per sobre de la intenció creativa. L'expressió es sublima en la creació espontània i casual, i el rastre precedeix el traç.

Desembre del 2009. Dos anys acabats de fer.

4 comentaris:

  1. Que xulo el post! Aviat també començarem amb la pintura a casa... em moro de ganes de veure els meus en acció!

    ResponSuprimeix
  2. Hola Angeleta,
    felicitats pel bloc, i moltes gràcies per compartir totes aquestes experiències. Fa poc que he sigut mare i tot el que ens expliques em serveix d'inspiració.
    T'he enllaçat a casa: http://fentidesfentaprenlaprenent.blogspot.com

    Una abraçada
    Bet

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Bet! Moltes gràcies, espero que us ho passeu tan bé com nosaltres! Aniré a tafanejar per casa vostra! Una abraçada!!!

      Suprimeix

Digues la teva!