Postals (des)codificades.

Aquest any s'acaba i arriba carregat
d'aquells dies de recolliment, de família, d'amics,
d'aquells àpats regats d'amor, d'humor i de vi,
d'aquelles hores fugaces on les presències i les absències pesen més.

Aquest any s'acaba i el proper gairebé el podem acaronar.

I se'ns insinua
com un secret,
com un misteri,
com una possibilitat.

Aquest any s'acaba i el proper arriba
ple,
sencer
i sense domesticar.

Traginant una bossa que desconeixem i que mica en mica anirem desgranant.

Aquest any que es presenta com una garbuix,
desmesurat,
codificat,
xifrat.

Observem un embolic de traços.
Amb temps, paciència i les eines adequades
potser aprendrem a desxifrar-lo
potser aprendrem a estimar-lo.

En un intent de
fer visible
la possibilitat,
de fer present
la dualitat.

Hores i més proves més tard

per part de petits i gran

(mama, és la tercera prova, i abans he fet una mitja prova...

i què li he de dir jo, si porto tres dies fent proves!)

hem enllestit les postals.

Si us animeu a fer-ne tingueu present que

el color del traç ha de ser suau i de color més clar que el paper de cel·lofana.

Nosaltres hem fet els textos jugant amb blau i rosa,

i hem plastificat pedaços de paper de cel·lofana per a fer uns petits visors.

Que a vegades no entenguis les coses no significa que no tinguin sentit.

I recordeu que el color del vi cristall és el que determina si el got és mig ple o mig buit.

Desembre del 2015. Vuit anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada, t'agradarà...

· ales · diy per a volar alt

Paper marbrejat amb llet, colorant i sabó (amb reserves)

El mapa del tresor