Nusos.

Un nus no deixa de ser un punt de partida. 

Fem un nus i comencem. 

Un nus no deixa de ser una marca.

Fem un nus i continuem.

Un nus no deixa de ser una guia, un lloc on agafar-nos. 

Prenem el nus i ens situem.

Vaig teixir una teranyina amb cent nusos.
(i encara cent, cent, cent).

Perquè vaig llegir un poema sobre llenguatges desconeguts per als adults.

Perquè vaig ser testimoni de com algú caminava sobre fils de seda.

Perquè vaig descobrir una sala on la matèria viva es transforma.

Perquè vaig trobar tresors inútils dins les butxaques.

Perquè l'ofici esdevingué una forma d'entendre la vida.

Vaig teixir una teranyina amb cent nusos.
(i encara cent, cent, cent).

Perquè vaig trobar algú que recorria un camí

que es va creuar amb el meu 

que em va regalar una mica de temps i alguns secrets,

que em va parlar 

de llenguatges, de nusos, de matèria, de butxaques, de tresors i d'oficis.

Vaig teixir una teranyina de cent nusos
(i encara cent, cent, cent).

I la hi vaig regalar.

Desembre del 2015.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'interessarà...

Ornaments aromàtics.

Biblioteca de cuerdas y nudos. - Vídeo de la instal·lació de José Antonio Portillo.

Aquesta entrada l'atresoraré muy mucho perquè parla

de cada una de les persones que m'han donat la mà i m'han acompanyat

en totes les paraules i moments que m'han acostat a Reggio Emilia.

De la inabastable immensitat que aquesta realitat significa

de tot el creixement que això ha suposat per a mi.

Dels tallers, cursos, jornades i projectes nascuts

de la transformació de la matèria i de la persona

i de com tot es va concentrar 

en un sol moment

davant d'una sola persona

amb unes poques paraules.