Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.
dilluns, 28 de desembre del 2015
Llufes i innocentades.
El nostre matí.
Tisores, llufes, ratolins de goma, un fals xiclet.
Brometes i innocentades.
Un grapat de riures i felicitat.
Desembre del 2015. Vuit anys.
Si t'ha agradat aquesta entrada potser t'agradarà...
És molt divertit veure com els nens s'espavil.len per clavar les llufes a l'esquena de la gent sense que es noti i la complicitat dels adults que fan veure que no s'han adonat de res i s'enduen una sorpresa. Aquest any hem començat a fer les nostres llufes i els va agradar tant que el dia 29 encara en clavaven. Una abraçada ;)
Hahha, me'ls imagino, els veig clavant llufes a tort i dret! Clavar llufes és un gest totalment innocent, i a la vegada un xic irreverent, però estic totalment d'acord amb tu: sovint els mateixos adults han de posar-hi de la seva part... XD Una abraçada (i vigila l'esquena, no sigui que te'n clavi alguna! XD)
Que divertido! :))
ResponEliminaMuy divertido! Nos lo pasamos en grande! ^ ^
EliminaÉs molt divertit veure com els nens s'espavil.len per clavar les llufes a l'esquena de la gent sense que es noti i la complicitat dels adults que fan veure que no s'han adonat de res i s'enduen una sorpresa. Aquest any hem començat a fer les nostres llufes i els va agradar tant que el dia 29 encara en clavaven. Una abraçada ;)
ResponEliminaHahha, me'ls imagino, els veig clavant llufes a tort i dret!
EliminaClavar llufes és un gest totalment innocent, i a la vegada un xic irreverent, però estic totalment d'acord amb tu: sovint els mateixos adults han de posar-hi de la seva part... XD
Una abraçada (i vigila l'esquena, no sigui que te'n clavi alguna! XD)