Preguntes i curiositats entorn La Gioconda.

És EL RETRAT. Quan penses en un retrat és, gairebé amb tota seguretat, una de les primeres imatges que et ve al cap. 

Pintat per Leonardo da Vinci, popularitzat per la seva acurada tècnica, l'enigmàtica expressió del seu rostre, però també pel seu robatori el 1911 l'obra coneguda com la Gioconda, la Mona Lisa o Portrait de Lisa Gherardini, épouse de Francesco del Giocondo ha esdevingut una veritable icona.

Per aquest motiu, com que estem centrats en explorar el retrat, no hem volgut deixar escapar l'oportunitat de gratar sota les seves finíssimes capes de delicada pintura per a... observar, pensar, investigar, imaginar, divagar...

Abans de mostrar-la als nens, he consultat algunes curiositats sobre l'obra, per a tenir algunes respostes en cas que sorgíssin preguntes. Els nens coneixien l'obra, però no en tenien un excés d'informació. Els l'he presentat impresa amb un bloc de notes al costat i dues preguntes: Què en penses? Què et preguntes?

Els seus dubtes i apreciacions han quedat recollits sobre el paper en un primer moment, i n'hem parlat durant una estona. Em centraré especialment en els aspectes més suggerents de la nostra conversa. A continuació alguns petits fragments de conversa (B és Biel, L és Llum i A és Àngela).

SEMBLA EGÍPCIA!
L - Sembla egípcia (en referència a l'expressió dels seus ulls).
B - Té els ulls amb una ratlla com la dels egiptes.
A - Es diuen egípcis.
L - I els egipcis sempre duen una part que fa una ratlla negra i que fa una mena de rínxol.
B - Si veiéssin això els egipcis... tens alguna amiga a Egipte?
A - No.
B - Vaja.
A - I la ratlla per què creieu que la té?
B - Perquè la tenia.
A - I com va aparèixer? Jo la tinc?
B - No. 
A - I com la puc tenir? (Agafo un llum i el moc a prop de la cara).
B - Ara!
L - Sí! 
B - No hi ha Sol? 
A - Com podem saber si hi ha Sol?
B - Per la ombra.
A - Aleshores mirem si hi ha ombra.
L - En té aquí (sota la cella), aquí (sota el nas), aquí (al coll)... El pintor Leonardo da Vinci pintava molt bé.
B - Però no es veu el Sol. No ho podem saber. Jo diria que no.

Sembla egípcia!

ESTÀ CONTENTA?

L - Està contenta?
A - Com veiem si una persona està contenta?
B - Per la boca.
A - Com, per la boca?
L - Perquè es doblega.
B - Perquè somriu.
A - I si no li veiem la boca?
L - Pels ulls. Els té molt oberts.
A - Els té molt oberts? Així? (somric i obro molt els ulls).
L i B - No! Mama! Para! Així fas por!
A - Doncs? Jo he obert molt els ulls.
B - Mig tancats. Quan riem estan mig tancats.
A - Creieu que somriu?
B - Sí. 
L - Se li veu a la boca. Fa una ratlla. Com un somriure.

El somriure.

FEIA VENT?
L - Fa vent dins del quadre?
A - Com ho podem saber?
L - Perquè els arbres del fons es mourien. I els cabells.
A - Com es mourien?
L - Si el vent va cap a allà, s'inclinarien així (ho mostra amb les mans sobre el paper, marca un punt i mou la mà en aquella direcció). I sí anés cap a allà, així, al revés. Però no es mouen. No pot fer vent.
A - Per què el vent mou les fulles?
L - Perquè és un vent molt fort.
A - I d'on surt la seva força?
L - Dels núvols. Fan una bufada molt forta.

EL BIGOTI.
B - Crec que li pintaré un bigoti.
A - Em sembla molt bé. 
B - Li faré d'una forma inventada (li fa).
A - Saps, hi va haver un artista que es deia Marcel Duchamp que també li va fer.
B - A la de veritat?
A - No, a una d'una postal. I li va posar a sota unes lletres que volien dir "Ella té el cul calent" (busco i li mostro la imatge a l'ordinador).
B - A veure? (Riu) Jo també li voldria escriure. Ara li faré unes ulleres. I pectorals i abdominals.

El bigoti.

EL ROBATORI.
B - La van robar?
A - Sí, el 1911. 
L - I van capturar el lladre?
A - Sí. Quan volia vendre el quadre.
B - I es va emportar tot el quadre? 
L - Era molt gran?
B - Sí, deu ser molt gran! Gegant!
A - No és molt gran. I va deixar el marc tirat en una escala. Només es va endur la tela. I en van fer còpies, per a vendre-les.
L - I va vendre la de debò?
A - Diuen que no. Que la que hi ha al museu exposada és l'original.
B - Jo voldria anar a aquest museu i fixar-m'hi molt bé (i agafa una lupa que té per a observar insectes i es dedica a observar la còpia que li he imprès acuradament durant un parell de minuts). Sí. És autèntica. Una fotocòpia autèntica.

És autèntica. Una fotocòpia autèntica.

L'exercici d'observar un retrat ens pot donar molta informació sobre la figura retratada, però també sobre l'artista i la relació que aquest tenia no només amb el subjecte retratat, sinó amb el seu temps. 

Igualment, ens dóna molta informació sobre qui som nosaltres, com afrontem l'art, la bellesa i quines preguntes ens fem. 

Les preguntes... 

Algunes encaminades a intentar comprendre millor l'obra en si... per què ella té aquesta expressió? Com podem saber que és l'obra vertadera? 

Unes altres preguntes tractaven d'aprofundir en aspectes concrets de la vida a la terra, vigents encara avui en dia: la llum, el sol, l'ombra, el vent...

D'altres centrades en el comportament i l'essència humana: com som els humans actuals, com éren aleshores... i les altres cultures? Què mou a algú a alterar o robar una obra d'art? 

El més important d'una pregunta és que en generi una de nova.

Agost del 2015. Set anys i tres quarts.

Si us ha agradat aquesta entrada, no us deixeu perdre...

La Gioconda.

L.H.O.O.C.

Les preguntes adequades (a Cultureta)