#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dimecres, 30 d’abril del 2014

Emmarcant la realitat. * secrets de dibuix per a principiants *


Un dia parlant amb una bona amiga a la que li agrada molt pintar, i que ho ha fet des de petita li vaig comentar que, potser el més difícil per als nens i per a mi (perquè jo també estic iniciant-me en l'esbós (o crec que potser ratllem més el pochade) és abastar el que volem: tendim a voler abarcar massa, ens costa delimitar el que volem plasmar. Això ens porta a cometre errors com ara atapaïr massa el dibuix (moltes coses en un espai més reduït que el que abasta el nostre camp visual), desequilibrant-lo: perspectiva i composició se'n van en orris.

Em va comentar que quan ella era petita li anava molt bé utilitzar un passepartout. Aquesta eina li proporcionava un camp de visió delimitat. D'aquesta podia centrar en dibuixar el que li cabia dins del requadre, alhora que l'ajudava a enquadrar buscant una composició bonica. I la veritat, em va semblar una idea meravellosa i senzilla. I vam decidir provar-la.

Vaig preparar un kit de dibuix: dins una carpeta hi vaig posar unes làmines, un passepartout que no utilitzava i un clip. També vaig engrapar el meu estoig d'aquarel·les, i una ampolleta buida per a l'aigua... no m'agrada utilitzar aigua mineral, m'agrada haver-me d'espavilar a buscar aigua. Petits vicis que té una (i ganes de complicar-se la vida, també, però m'agrada!).

Quan vam trobar un lloc que ens va agradar, vaig posar-me a dibuixar, utilitzant el passepartout, fet que va cridar immediatament l'atenció dels nens. De seguida van venir i van demanar-me de fer-ho ells. 

En Biel va fer diferents proves i va decidir que el que li agradava més era una espècie de surtidor d'aigua, es va centrar en això. Això sí, cal buscar una referència que ens ajudi a situar-lo en el mateix lloc. Ajuda utilitzar un dels vèrtex i buscar un punt de referència on fer-lo encaixar.

Ho va dibuixar, esbossant-lo a la seva manera, des del seu punt de vista. 


Val a dir que la mida dels elements i la seva distribució en el paper era molt proporcionada.

La Llum també buscava el seu enquadrament.

Evidentment, havent-hi dos burrets (mare i fill) a prop, el seu interès es va centrar en ells.

Un pinta, l'altre dibuixa.

L'aigua és incolora, ens mostra el color del recipient que la conté, però també reflexa el que té al voltant. Aquesta vegada, l'aigua es veia verda.


Bé, ja per acabar us epxlicaré que buscant el paisatge més encisador ens vam colar en una propietat privada, la veritat és que no sabíem que ho era. Per a dir-ho d'una manera suau, direm que ens van venir a trobar per a dir-nos que no hi erem ben rebuts, així que vam haver d'abandonar el lloc amb els nostres dibuixos a mitges. Sigueu prudents i estigueu atents als cartells (per miniaturitzats que siguin) quan aneu a dibuixar pels marges de Catalunya, que no us passi com a nosaltres!

Jo també he fet algunes proves, i malgrat els defectes (que n'hi ha molts: he de perdre la por a utilitzar el color, el tamany dels arbres és excessiu, els perfils no són fidels a la realitat...) tot i així, estic força contenta. Sisplau, no jutgeu severament el dibuix, estic començant i aprenent. Però crec que si exposo les obres dels nens, tot i que ells no sempre n'estiguin plenament satisfets, també ho he de fer amb les meves, tot i no estar-ne plenament satisfeta. L'única manera d'aprendre a fer una cosa és fer-la.

La valoració que en faig després d'utilitzar-lo i després de parlar amb els nens és molt positiva. Ens ajuda a enquadrar millor, a centrar-nos en el que podem abastar i el que no, a limitar-nos. La proporcionalitat, la composició i la distribució en són els principals beneficiats.

De molt a prop. El món a través d'una lupa.
La natura com a inspiració.
Reason #1: Why I carry a Sketchbook. - Tinkerlab.
Beginning Art Journaling for kids. - The Artful Parent.
Esbós - Viquipèdia
Pochade - Viquipèdia

8 comentaris:

  1. Saps? potser m'ajudarà tot això que expliques. El teu dibuix em sembla molt ben fet. Jo vaig a classes de pintura amn oli, i crec que les aquarel.les són ben dificils ja que no hi ha marge d'error, però la teva és molt bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Ametlla, caram, quin piropo! Suposo que és com quan et mires al mirall i només et fixes en els defectes... per sort, els demés no s'hi fixen, només veuen el conjunt. Per això, gràcies. D'altra banda, estic segura que et servirà com m'ha servit a mi i als meus nens: és un truc molt senzill però molt útil. Jo vaig provant tècniques, pintures... i a cadascuna hi trobo alguna dificultat, però també hi trobo el gust, el gust del traç... traçar amb un material, un altre, un pinzell gruixut, prim... és una sensació deliciosa!
      Una abraçada!!!

      Elimina
  2. Moltes gràcies pel consell, segur que quan el pare i jo recuperem la nostra afició d'anar a dibuixar la posem en pràctica, sobretot perquè quan la reiniciem ens acompanyaran els nens.
    I ets una artistassa! Tens cops ben amagats, Dius que hi ha molts defectes, però t'ha quedat una làmina preciosa. Enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs me'n alegro, perquè d'això es tracta, de posar-nos mans a la obra i gaudir del que fem, sobretot, en companyia dels nens. Bé, els defectes hi són, però també els puc minimitzar... formen part del meu procés d'aprenentatge, i això els fa meravellosos.

      Elimina
  3. una idea genial! tot i que sóc una patata pel dibuix. El dibuix del nen és molt xulo i molt ben proporcionat i el teu m'encanta i si no comentes rés dels arbres ningú s'hi fixarà
    Bon Pont

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, pitavola! Saps, hi ha molta gent que té aquest sentiment, però és perquè som molt exigents amb nosaltres mateixos. No crear quelcom realista no significa que els que es crea no sigui bonic... i, a més, resulta que la única manera d'aprendre a fer una cosa, és fer-la... així que et convido a provar-ho. Qui sap?
      Que descansis i gaudeixis d'aquests dies!

      Elimina
  4. uuuooo, Angeleta!, m'encanta el teu dibuix pintura!, com tu dius per aprendre una cosa s'ha de fer! genial la idea de la cartolina, ho provarem segur, a nosaltres ens agrada molt dibuixar i agafem coses i fem passeigs per a veure que podem dibuixar.. amb un paspartús d'aquest segur que millorarem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oix, gràcies, Glòria! La idea és molt senzilla però, de debò, que el resultat és espectacular! Estic segura que us ho passeu molt bé... i que creixeu una mica per dins cada vegada!
      Una abraçada gegant, guapa!

      Elimina

Digues la teva!