Emmarcant la realitat. * secrets de dibuix per a principiants *

Un dia parlant amb una bona amiga a la que li agrada molt pintar, i que ho ha fet des de petita li vaig comentar que, potser el més difícil per als nens i per a mi (perquè jo també estic iniciant-me en l'esbós (o crec que potser ratllem més el pochade) és abastar el que volem: tendim a voler abarcar massa, ens costa delimitar el que volem plasmar. Això ens porta a cometre errors com ara atapaïr massa el dibuix (moltes coses en un espai més reduït que el que abasta el nostre camp visual), desequilibrant-lo: perspectiva i composició se'n van en orris.

Em va comentar que quan ella era petita li anava molt bé utilitzar un passepartout. Aquesta eina li proporcionava un camp de visió delimitat. D'aquesta podia centrar en dibuixar el que li cabia dins del requadre, alhora que l'ajudava a enquadrar buscant una composició bonica. I la veritat, em va semblar una idea meravellosa i senzilla. I vam decidir provar-la.

Vaig preparar un kit de dibuix: dins una carpeta hi vaig posar unes làmines, un passepartout que no utilitzava i un clip. També vaig engrapar el meu estoig d'aquarel·les, i una ampolleta buida per a l'aigua... no m'agrada utilitzar aigua mineral, m'agrada haver-me d'espavilar a buscar aigua. Petits vicis que té una (i ganes de complicar-se la vida, també, però m'agrada!).

Quan vam trobar un lloc que ens va agradar, vaig posar-me a dibuixar, utilitzant el passepartout, fet que va cridar immediatament l'atenció dels nens. De seguida van venir i van demanar-me de fer-ho ells. 

En Biel va fer diferents proves i va decidir que el que li agradava més era una espècie de surtidor d'aigua, es va centrar en això. Això sí, cal buscar una referència que ens ajudi a situar-lo en el mateix lloc. Ajuda utilitzar un dels vèrtex i buscar un punt de referència on fer-lo encaixar.

Ho va dibuixar, esbossant-lo a la seva manera, des del seu punt de vista. 

Val a dir que la mida dels elements i la seva distribució en el paper era molt proporcionada.

La Llum també buscava el seu enquadrament.

Evidentment, havent-hi dos burrets (mare i fill) a prop, el seu interès es va centrar en ells.

Un pinta, l'altre dibuixa.

L'aigua és incolora, ens mostra el color del recipient que la conté, però també reflexa el que té al voltant. Aquesta vegada, l'aigua es veia verda.

Bé, ja per acabar us epxlicaré que buscant el paisatge més encisador ens vam colar en una propietat privada, la veritat és que no sabíem que ho era. Per a dir-ho d'una manera suau, direm que ens van venir a trobar per a dir-nos que no hi erem ben rebuts, així que vam haver d'abandonar el lloc amb els nostres dibuixos a mitges. Sigueu prudents i estigueu atents als cartells (per miniaturitzats que siguin) quan aneu a dibuixar pels marges de Catalunya, que no us passi com a nosaltres!

Jo també he fet algunes proves, i malgrat els defectes (que n'hi ha molts: he de perdre la por a utilitzar el color, el tamany dels arbres és excessiu, els perfils no són fidels a la realitat...) tot i així, estic força contenta. Sisplau, no jutgeu severament el dibuix, estic començant i aprenent. Però crec que si exposo les obres dels nens, tot i que ells no sempre n'estiguin plenament satisfets, també ho he de fer amb les meves, tot i no estar-ne plenament satisfeta. L'única manera d'aprendre a fer una cosa és fer-la.

La valoració que en faig després d'utilitzar-lo i després de parlar amb els nens és molt positiva. Ens ajuda a enquadrar millor, a centrar-nos en el que podem abastar i el que no, a limitar-nos. La proporcionalitat, la composició i la distribució en són els principals beneficiats.

De molt a prop. El món a través d'una lupa.
La natura com a inspiració.
Reason #1: Why I carry a Sketchbook. - Tinkerlab.
Beginning Art Journaling for kids. - The Artful Parent.
Esbós - Viquipèdia
Pochade - Viquipèdia