Trencar l'uniformitat.

A vegades les idees més senzilles són les més eficaces. Moltes vegades la importància del que fem recau en el que presentem, el que proposem. Però caldria reconèixer també la importància del suport sobre el que treballem. A vegades, trencant la uniformitat, generem una resposta. És una proposta interessant i senzilla per a treballar quan ja s'ha explorat el medi d'expressió, quan l'expressió comença a destacar enfront de l'experimentació.

 

Pintura de dits.

 

Rastre.

 

En ple procés.

 

En trencar la uniformitat generem una resposta: el procés es repeteix en els diferents escenaris però el resultat és contrastat.

 

Però no tots els traços són lineals. També hi ha traços en forma de bucle.

 

I el contrast va guanyant.

 

Guanyant tonalitats i matisos.

 

I textures.

 

Carregant.

 

Utilitzant els estris al revés.

 

I, de nou, trencant la uniformitat.

 

Gaudint.

Expressar-se s'hauria d'acostar més al diàleg que no pas al monòleg. No es tracta d'unidireccionalitat, es tracta de saber escoltar, demanar i interpretar què ens suggereixen els materials. Només així podem establir un diàleg amb la nostra vessant més creativa.

Agost del 2009. Un any i nou mesos.