Una exposició de joguina.

Ahir a la tarda vam anar a veure la preciosa exposició de PlayStories (organitzada conjuntament per el Museu Arqueològic de Catalunya i Somos Clicks) al Museu Arqueològic de Girona. La idea d'utilitzar joguines per a recrear i representar escenes de l'antiguitat ens ajuda a acostar la història als més menuts. A més, els meus fills en aquest moment es troben en plena febre de playmòbil (i de lego) creant espais i escenaris. Hi ha poques propostes adreçades al públic infantil en els museus, que solen ser molt contemplatius i poc participatius. És d'agraïr que de tant en tant hi hagi alguna exposició temporal que si bé no s'adreça exclusivament als nens també s'hagi fet pensant en ells (per exemple: l'alçada a la que s'han situat les vitrines facilita que els nens observin l'exposició).

 

Un cop a dins, una absidiola majestuosa ens dóna la benvinguda. Hi ha una inscripció a terra: llegim les lletres de terra, alguns caràcters són fàcilment reconeixibles, d'altres no. És un sepulcre del segle 18, i la cal·ligrafia antiga és una mica diferent de la nostra.

 

Cada escena va acompanyada d'una petita explicació i està plena de detalls. Comencem amb els dinosaures: "No hi ha persones perquè les persones i els dinosaures mai ens vam trobar!".

 

Els primers pobladors. Parlem de com vivien, com s'organitzaven: l'escena ens mostra un munt de detalls: escenes de caça, de recol·lecció, de relació familiar, pintures rupestres...

 

Buscant la mínima excusa per a jugar.

 

Egipte: mòmies, faraons i fascinació.

 

Mercaders i negociants arriben a casa nostra: Què ens ofereixen? Què volen a canvi?

Legions i centúries. Formació en tortuga.

 

 Edat mitjana. Comitives, enamorats, rates i pesta.

 

Abans de passar a la planta superior, descansem una mica al meravellós claustre.

 

Ja a la planta superior, contemplem l'exposició. Anar a un museu amb nens i pretendre observar-ho i llegir-ho tot és impossible, hem d'adaptar-nos al seu ritme i intentar atendre les seves preguntes.

 

"Space Invader" S. VI a.C.

 

Aquestes claus em van enamorar.

 

Als nens els van cridar l'atenció aquests ninots, i van divagar pensant en com un d'ells havia perdut els braços.

 

Des de fa cosa d'un mes participo en la crida de TinkerLab, creant cada dia alguna cosa a doble pàgina, compartint-ho amb altres persones. Dissabte vaig fer un esbós al  museu.

 

Els nens també van fer alguns esbossos allà mateix. Els va agradar fer-ho, i que jo ho fés.

 

Els van regalar aquestes caretes. La Llum va reproduïr-la a la seva llibreta.

 

I per últim, vam signar el llibre de visites del museu. No podia ser d'una altra manera: els va agradar molt!

Anar a un museu amb nens és un exercici de confiança. L'exercici de reflexió ha d'acompanyar la visita. Podem parlar-ne, podem fer un esbós, podem compartir el que hem descobert i après. Podem fer-ho in situ, de tornada o un cop a casa. Però el més important és fer-ho: compartir és reflexió, reflexió és aprenentatge.

Juny del 2012. Quatre anys i mig.