Postals (des)codificades.

Aquest any s'acaba i arriba carregat
d'aquells dies de recolliment, de família, d'amics,
d'aquells àpats regats d'amor, d'humor i de vi,
d'aquelles hores fugaces on les presències i les absències pesen més.

Aquest any s'acaba i el proper gairebé el podem acaronar.

I se'ns insinua
com un secret,
com un misteri,
com una possibilitat.

Aquest any s'acaba i el proper arriba
ple,
sencer
i sense domesticar.

Traginant una bossa que desconeixem i que mica en mica anirem desgranant.

Aquest any que es presenta com una garbuix,
desmesurat,
codificat,
xifrat.

Observem un embolic de traços.
Amb temps, paciència i les eines adequades
potser aprendrem a desxifrar-lo
potser aprendrem a estimar-lo.

En un intent de
fer visible
la possibilitat,
de fer present
la dualitat.

Hores i més proves més tard

per part de petits i gran

(mama, és la tercera prova, i abans he fet una mitja prova...

i què li he de dir jo, si porto tres dies fent proves!)

hem enllestit les postals.

Si us animeu a fer-ne tingueu present que

el color del traç ha de ser suau i de color més clar que el paper de cel·lofana.

Nosaltres hem fet els textos jugant amb blau i rosa,

i hem plastificat pedaços de paper de cel·lofana per a fer uns petits visors.

Que a vegades no entenguis les coses no significa que no tinguin sentit.

I recordeu que el color del vi cristall és el que determina si el got és mig ple o mig buit.

Desembre del 2015. Vuit anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada, t'agradarà...

· ales · diy per a volar alt

Paper marbrejat amb llet, colorant i sabó (amb reserves)

El mapa del tresor

Nusos.

Un nus no deixa de ser un punt de partida. 

Fem un nus i comencem. 

Un nus no deixa de ser una marca.

Fem un nus i continuem.

Un nus no deixa de ser una guia, un lloc on agafar-nos. 

Prenem el nus i ens situem.

Vaig teixir una teranyina amb cent nusos.
(i encara cent, cent, cent).

Perquè vaig llegir un poema sobre llenguatges desconeguts per als adults.

Perquè vaig ser testimoni de com algú caminava sobre fils de seda.

Perquè vaig descobrir una sala on la matèria viva es transforma.

Perquè vaig trobar tresors inútils dins les butxaques.

Perquè l'ofici esdevingué una forma d'entendre la vida.

Vaig teixir una teranyina amb cent nusos.
(i encara cent, cent, cent).

Perquè vaig trobar algú que recorria un camí

que es va creuar amb el meu 

que em va regalar una mica de temps i alguns secrets,

que em va parlar 

de llenguatges, de nusos, de matèria, de butxaques, de tresors i d'oficis.

Vaig teixir una teranyina de cent nusos
(i encara cent, cent, cent).

I la hi vaig regalar.

Desembre del 2015.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'interessarà...

Ornaments aromàtics.

Biblioteca de cuerdas y nudos. - Vídeo de la instal·lació de José Antonio Portillo.

Aquesta entrada l'atresoraré muy mucho perquè parla

de cada una de les persones que m'han donat la mà i m'han acompanyat

en totes les paraules i moments que m'han acostat a Reggio Emilia.

De la inabastable immensitat que aquesta realitat significa

de tot el creixement que això ha suposat per a mi.

Dels tallers, cursos, jornades i projectes nascuts

de la transformació de la matèria i de la persona

i de com tot es va concentrar 

en un sol moment

davant d'una sola persona

amb unes poques paraules.

Ornaments aromàtics.

Per a mi

el Nadal té quelcom 

d'olor de terra,

d'olor d'avets, de molsa...

Vam renunciar als avets i a la molsa fa anys, 

al finalitzar les festes tot era mort, va ser trist.

Així que hem decidit fer entrar l'olor a hivern

acompanyant el nostre arbre de Nadal.

Una olor suau.

Una olor dolça.

Una olor deliciosa.

Una olor silvestre.

Olor a natura i a hivern.

Rodelles de taronja, llimona i poma vesteixen el nostre arbre aquest any...

engalanades amb estrelles, fils daurats i boletes de fusta.

Vam tallar rodelles de fruita i les vam deixar assecar sobre els radiadors durant una setmana.

Després, les hem engalanat, vestit, brodat, enganxat... 

Hem descobert que davant un punt de llum vesteixen la llum,

que l'omplen de matisos i de colors.

I ara llueixen amb orgull al nostre arbre de Nadal.

Aquest és el nostre arbre.
Un arbre que ens explica...
l'olor que fa la natura quan fa fred.

l'olor que fan les fruites a l'hivern.

l'olor que omple la cuina un dia de festa.

Desembre del 2015. Vuit anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada, segur que t'agrada...

El catàleg d'olors.

Decoració Nadalenca Casolana.

Decoració de Nadal · fàcil · ràpida · econòmica ·

La cicatriu.

LAS CICATRICES

No hay cicatriz, por brutal que parezca,
que no encierre belleza. 
Una historia puntual se cuenta en ella,
algún dolor. Pero también su fin.
Las cicatrices, pues, son las costuras de la memoria, 
un remate imperfecto que nos sana
dañándonos. La forma
que el tiempo encuentra 
de que olvidemos las heridas. 

Piedad Bonnett

Desembre del 2015.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradi...

La fàbrica de núvols.

15 maneres creatives d'entretenir a un nen en un hospital (i alguns consells per a portar-ho millor).

Altes capacitats, documental Cicatrius. - Fer de Mestres.