Improvisacions.

Sobre el terra, en un mirall, en l'aire o sobre la taula. Improvisar és innovar. Improvisar és crear i és imaginar. Improvisar és capturar la idea en el moment del seu naixement. Improvisar és, per tant, l'expressió crua i sense digerir. Més enllà del valor plàstic (o artístic) d'aquestes creacions la seva importància rau en el seu suport, en la seva bellesa efímera.

 

Gelats i animalons. Dibuixant amb pals.

 

Geladeria sencera.

 

Tortuga.

 

Somrient i radiant, només pot ser el sol. Dibuixant amb una pedra.

 

Un drac.

 

Resseguint l'ombra que projecta l'element. Un moment preciós.

 

Llar de foc i espurna saltarina.

 

I un bolet que apareix!

 

Petjada de dinosaure. Dibuixada amb els peus.

 

Dibuixos en el cacau que cau a la taula a l'hora d'esmorzar. Divertiments i distraccions per als dits.

 

Conillets somrients en el mirall entelat. Utilitzant el dit.

Dibuixos en l'aire amb una cinta.


El rastre del moviment. La felicitat deu assemblar-se a això.

 

I més dibuixos en l'aire: amb foc. Formes que la retina reté per uns instants i recorda abans no s'esvaeixin.

 

Fins que la flama s'apaga.

Improvisar és regalar-se els sentits valent-se dels estris: pals, pedres, cintes, bengales i el propi cos ens permeten establir un diàleg amb els elements. Només d'aquesta manera es pot dibuixar l'aire fent cercles de moviment i foc, l'aigua feta vapor sobre un mirall i la terra eixuta per sobre i amarada per sota.

 Desembre del 2011, març, juny,octubre i desembre del 2012.

Pintant amb fulles de pi.

Després del gran èxit que van tenir les nostres branquetes de pi amb la plastilina, vaig pensar que no mereixien ser flor d'un dia, així que vaig pensar que podia resultar interessant presentar-les als nens d'una manera totalment diferent. I això vaig fer. Estic convençuda (cada vegada més) que el secret per a fer les coses del dret és afinar la mirada. Observar a les persones i saber què demanen, què necessiten. I el mateix criteri es pot aplicar als objectes. I això vaig fer amb les branques. Ben mirades, són pinzells. Pinzells naturals.

 

Curiosament, ells que sempre decideixen pintar sobre blanc, en aquesta ocasió van decidir dibuixar sobre el full mentre jo preparava la pintura i els "pinzells".

 

Presentació.

 

La Llum pretén acolorir el somriure de la seva nova amiga.

 

En Biel pinta l'ànec.

 

Pintar no resulta una tasca fàcil, aquest pinzell no és una eina precisa.

 

"Mira, mama: són flames."

 

El traç és imprecís. I precíós.

 

Al cap d'una estona em van demanar pinzells "de debò". Requerien un traç més precis.

 

En algun moment, en Biel va prendre la determinació de regalar-se al plaer de la pintura, oblidant el seu primer impuls d'acolorir les formes dibuixades.

 

Estadi intermig.

 

Pintava donant petits cops amb suavitat.

 

Un cor de foc.

 Una noia de pintura, feliç en el seu món de colors.

 Però fins i tot les noies de pintura necessiten amigues en qui confiar. Sobretot si porten una bonica faldilla de volants.

La natura entra a casa, ens embolcalla i ens regala una vegada més una experiència única i inigualable. Saber veure més enllà, saber cedir a l'impuls, saber escoltar el que les noies de pintura necessiten. I actuar en conseqüència.

Desembre del 2012. Cinc anys.

Plastilina de nou moscada.

Diumenge passat vam tenir la sort d'assistir a "El meu primer festival" aprofitant que part del festival es mostrava a Figueres. De passada, vaig poder saludar a un parell de bones amigues que fa temps que no veia. Us he de dir que ens va encantar, que vam gaudir d'una estona divertida i d'un festival de curtmetratges meravellosos. De camí cap al cotxe vam passar per el parc Bosc i els nens van voler córrer i jugar una estona, i just en marxar vaig veure una branqueta de pi a terra. Ràpidament la vaig recollir, i vaig pensar en oferir-la als nens juntament amb una mica de plastilina, tot i que reconec que fa temps que no en compro. Definitivament, m'agrada molt més la que fem a casa. La seva textura, la temperatura, la consistència... són fabuloses. Deixant de banda que pots fer amb ella gairebé tot allò que se't passi pel cap. Al bloc The imagination tree trobareu un munt d'inspiració.

La meva proposta va ser oferir una "plastilina de tardor": aromatitzada amb nou moscada i purpurina daurada i acompanyada de llavors de carbassa, aglans i unes quantes agulles de pi.

 

Els ingredients. 

 

Vam utilitzar la nostra recepta (la trobareu en aquest enllaç), i hi vam afegir una cullerada de nou moscada en pols i una mica de purpurina daurada.

 

Presentació dels materials. 

 

Clavant aglans.

 

Clavant agulles de pi. La força i les proporcions, però, són diferents.

 

Hi van afegir unes quantes pipes.

 

Branquillons que coronen.

 

Vaig afegir un xic massa de farina, costava d'estirar i la massa s'assecava ràpid. Posteriorment, la vaig rectificar afegint-hi una mica més d'aigua.

 

Dins!

 

I fora: posicionar, reposicionar.

Un pastís d'aniversari.

Sempre que podem, fem entrar la natura a casa, encara que sigui només a trossets, a fragments. La cuina feia una olor deliciosa a nou moscada i a pi. Ells van anar fent i desfent, estirant, amassant, clavant, afegint i restant. I ho feien contents, i ho feien rient, i tot al nostre voltant semblava fàcil i divertit. I de fet, ho era.

Novembre del 2012. Cinc anys.

Pintant amb roll-on.

Reutilitzar i pintar d'una manera diferent a la que estem habituats són dues de les coses que més ens agraden en aquesta casa. Hem guardat envasos buits de desodorant en roll-on, i els hem reutilitzat per a pintar. La idea és fàcil i senzilla de portar a terme.

 

Amb l'ajuda d'un cúter tallem una mica el plàstic de l'envàs de dalt a baix, el suficient per a poder treure la bola fent palanca.

 

Disposició dels materials: tres roll-ons i un raspallet amb dosificador.

 

Omplim els envasos amb pintura.

 

Hi afegim una mica d'aigua. Posem les boles, tapem i sasegem amb energia.

 

I llestos per a utilitzar!

 

Contra la superfície dura de la taula costava bastant que la bola girés, així que vaig posar un llençol vell a sota.

 

Així funciona molt millor.

 

Amb les dues mans. El raspall no deixava anar pintura, però ofereix altres possibilitats.

 

Felicitat.

 

I a mesura que el temps va avançant, hi van afegint materials...

 

... i estris.

 

Creació d'en Biel.

 

Pintura i boletes de colors.

 

M'encanta capturar els estadis intermitjos de les seves creacions.

 

Evolucionant cap al verd.

I ara la pintura ens mira.

Sovint, mentre els observo en ple procés creatiu (la cosa creativa, que en diria el gran Domènec Fita) em sento fascinada. Fascinada per com es recreen en el moment, en cada acció. Fascinada per com es prenen tot el temps que necessiten. Fascinada per com barregen els colors. Fascinada per com el procés són ells, per com ells són el procés, per com s'absorbeixen mútuament. Fascinada per com en gaudeixen, absorts en la immensitat del que fan. Sense aturador.

Novembre del 2012. Cinc anys.