A casa, el Nadal el celebrem per tradició. No sóc una persona religiosa, ni creient, de manera que el celebro perquè és una tradició, una excusa per a reunir la família, una excusa per a pensar un xic més en els demés. No em malinterpreteu, és la meva opció, la meva opinió, i procuro ser respectuosa amb les creences de tothom. Però justament per aquest motiu, vull sentir-me còmode amb la celebració del Nadal, i crec que ho estic aconseguint.
Per a mi el Nadal té quelcom de connexió amb la Terra. Potser és pel Tió, per la molsa del pessebre, o per l'olor dels avets... símbols que em transporten directament a la meva infantesa, i a les seves olors que van estretament lligades a l'olor de bosc, aquella olor que t'obre els pulmons d'aire i de vida. Es pot dir que, a la meva manera, el contextualitzo per a que prengui forma i significat. Però, justament, per a contextualitzar-lo i sentir-m'hi còmode, he de renunciar a una part d'aquests mateixos símbols, perquè els admiro i els respecto: i renuncio a la part viva, que és també la dels olors, la molsa i els avets reals fa temps. Vam optar per buscar-ne substituts perquè la última vegada que vam tenir-ne i passades les festes era tot mort i ho vam acabar llençant, ens va entristir molt. Però el seu valor simbòlic hi és, i per a nosaltres és suficient.
Per a no renunciar a la natura, aquest any la decoració que engalana l'arbre és, no només DIY (com tenim per costum) sinó que és recollida de la natura: un grapat de glans que hem banyat amb els colors daurat i blanc. Ens hem entretingut durant dies i, a estones, hem anat creant un petit univers: pintats a mitges amb pinzell (prèviament encintats, o no), sucats en pintura total o parcialment, amb pintura més o menys diluïda, amb chalk paint... hem fet i desfet a voluntat. I aquesta és la nostra proposta per a aquestes festes.
Ahir, dia de Santa Llúcia vam muntar el pessebre i l'arbre a casa (que és la tradició a casa nostra) i avui, amb aquesta entrada, ens sumem a l'esperit nadalenc que vesteix la xarxa...
Desembre del 2014. Set anys.
Més esperit nadalenc...
Yo me reconcilio día a día con la Navidad y con su magia, que la tiene, a través de mis frutos, digo, de mis bichos.
ResponEliminaDesde que ellos están el sentido de todo esto es diferente ... Una amiga dice que hay que celebrar cuantas mas cosas mejor y verlo desde el prisma de conexión con la naturaleza que dices es muy bonito. Por cierto, ¡que hermosura de bellotas !, las de mi pueblo no son tan grandes :) Os ha quedado todo precioso.
Me encanta la tradición del Tió que por aquí no Tenemos, siempre me pareció subrrealista y por ello con un plus de encanto :)
Un abrazo navideño;)
Tu amiga tiene toda la razón... y tú también!
EliminaLos hijos (los frutos) nos hacen madurar y reconciliarnos no sólo con nosotras mismas, sino también con nuestro entorno y con todo lo que nos envuelve... y las Navidades van incluidas en el pack.
Para mí tiene ese sentido, porque cuadra con lo que yo entiendo y creo que es el orígen de la religión (de las religiones), y contextualizo. De todos modos, nunca va mal un pequeño recordatorio de dónde estamos que nos ayude a centrarnos un poquito más en los demás...
Las bellotas son de roble americano (creo) y sí que son generosas, y bonitas! Después de una tramuntanada estaba el suelo lleno!
El Tió es una tradición que a mi también me encanta... es un poco estrafalaria, y de origen pagano, a los niños les encanta... bah, para qué mentirte, a los adultos nos encanta igual o más...
Un abrazo gigante, hou, hou, hou!
Que bonic us ha quedat l'arbre amb aquesta decoració de glans daurats i blancs, molt elegant i en harmonia amb la natura. I com sempre, heu explorat un munt de possibilitats amb ells! Petons
ResponElimina^ ^ Uns glans tan bonics i especials bé s'ho mereixien!
EliminaPetonarros!