#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

diumenge, 7 de setembre del 2014

Accés lliure a la pintura.


El que us presento avui no és una proposta, és més aviat una manera d'entendre la necessitat d'expressar-se i explorar els processos creatius espontanis, col·lectius i col·laboratius.

Em vaig plantejar el repte d'oferir accés lliure a la pintura als meus fills. La veritat sigui dita, al principi estava plena de dubtes i (per què no dir-ho) una mica espantada. No sabia si sabria manejar la situació, si seria un caos i tot acabaria no pintat, sinó brut de pintura (que és diferent). Però alhora, pensar en la possibilitat de poder expresar-se en un moment d'inspiració sense haver de buscar i preparar els materials, i la possibilitat de compartir un fet creatiu també resultava engrescador.

L'espai de joc exterior ja havia donat molt de si, i dos mesos després del seu muntatge l'ús que en feien era escàs, així que vaig pensar que posar la pintura a fora m'oferia la posssibilitat de limitar temporalment l'accés si veia que el tema es complicava alhora que facilitava enormement les qüestions organitzatives i de neteja, minimitzant els possibles "danys".

Exploració i preparació del terreny.

Abans d'oferir accés a la pintura vaig oferir accés a un altre tipus de materials. La idea era la mateixa: accés lliure a la pintura, l'únic que aquests materials no taquen, o no ho fan de manera permanent. Vaig oferir aquests materials al llarg de tres dies durant els quals vaig observar i sospesar pros i contres. Evidentment, els pros van guanyar el pols.

Cavallet, ceres i aquarel·la líquida.

Color, gotes i pintura.

Atac creatiu.

Va arribar el moment d'oferir-los la pintura, i ho vaig fer acompanyant-la de dues normes molt senzilles i molt clares. Els vaig explicar que si no les respectaven retiraria la pintura.

Norma 1: ES COMPARTEIX. El cavallet exterior és per a ús col·lectiu i col·laboratiu. El que es crea en aquell suport pot ser modificat per QUALSEVOL membre de la família, o per algun amic o amiga. Si algú vol crear sense que ningú ho alteri, tenim els cavallets de sobretaula a l'estudi, i aquests sí que són personals, així com el que s'hi crea.

Norma 2: ES NETEJA. Els pinzells sempre s'han d'esbandir (o com a mínim deixar en remull). Si es taca quelcom, sigui el que sigui (roba, terra, paret... ) cal netejar-ho el més aviat possible. Ho neteja o ho posa a rentar qui ho embruta i, en el cas de la roba o en cas que no quedi net, es passa avís a algun adult de seguida. 

Setmana primera.

Invitació a crear. 

Abans d'estrenar-nos  amb la pintura vaig posar un tros vell de cortina de dutxa sota el cavallet (per a minimitzar danys). La Llum de seguida va posar-se a pintar. 

Quan en Biel es va posar a pintar sobre la pintura de la Llum, ella es va enfadar. Vam parlar-ne. Vaig recordar-los el nostre pacte. Vaig oferir-li portar la tela a dins i posar-la al seu cavallet, però li vaig recordar que el que es feia en aquest era per a compartir. Ella va declinar la meva oferta i es va sumar al projecte d'en Biel, i es va posar a pintar amb ell. 

Setmana segona.

Després d'uns dies en què el protagonisme requeia en els pinzells i els colors, el procés pren protagonisme i rellevància. Aplicar la pintura a raig, observar com cau, es barreja i crea formes i combinacions delicioses. Si em coneixeu ja sabreu que sóc una gran enamorada dels estadis intermitjos de qualsevol fet creatiu. 

Setmana tercera.

Durant la tercera setmana el procés d'exploració creix i s'alimenta de la casualitat: barrejant colors en una ampolla i abocant-los, pintant amb els dits (i les mans)...

Enganxant cables sobre la tela utilitzant la pintura.

Gratant amb els dits, les ungles, escuradents...

Fins i tot la pinça forma part de l'obra.

Els trucs:

· Deixar les normes de funcionament clares, i que siguin consensuades.
· Protegir el terra i les parets (si és necessari) amb robes o paper.
· Tenir un drap i algun davantal penjats al cavallet.
· Acompanyar la pintura amb un potet d'aigua, per a netejar i deixar en remull els pinzells.
· Tenir un punt d'aigua proper, i draps humits per a netejar. 

Tres setmanes després, puc dir que està resultant ser una experiència altament gratificant. De fet, quan  vaig planificar l'accés lliure a la pintura vaig pensar que quan jo tornés a treballar, tenint en compte que els nens seguirien de vacances, possiblement hauria de replantejar-m'ho. Però no ha sigut així, en fan (en fem!) un ús responsable. Evidentment jo també he participat en el procés creatiu, tot i que no hi ha fotos, ara només ens falta seduïr al papa, que es fa de pregar una mica...

Hem accedit a negociar, hem mostrat i convidat als altres participar en el nostre procés creatiu. Estem creant una obra col·lectiva, expressant-nos en llibertat i de manera autònoma. Hem après i hem crescut. No sé què faré quan arribi el fred, però la intenció de moment és mantenir l'espai exterior amb la pintura a l'abast.

Agost i setembre del 2014. Sis anys i mig.

Si us ha agradat aquesta entrada, no us podeu perdre...

   · a encenent la imaginació...




   · a casa dels nostres amics...


10 comentaris:

  1. Molt xulo Angi, a vegades els infants accepten les normes i són més responsables del que ens imaginem. A més tot el bagatge previ d'activitats plàstiques que has treballat al llarg dels anys també has treballat les normes ;)
    Teresa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Teresa!
      D'alguna manera, estic convençuda que això és com una petita culminació de tots els processos anteriors: hem creat i explorat de manera controlada, hem fet merder quan calia, per tant ja sabem com n'és de divertit i com costa de fer net... Suposo que només gràcies a tots aquells processos ara podem gaudir d'aquest procés. I el que queda!
      Una abraçada, Teresa!

      Elimina
  2. Cada vegada q veig una entrada teva em venen ganes de posar ho tot potes enlaire!!!

    ResponElimina
  3. Trobo que ets molt valenta, però veig que tot està controlat. M'agrada molt la normativa d'utilització del cavallet de fora: la idea que sigui un espai per col.laborar la trobo molt interessant i l'anècdota que expliques de la Llum amb l'opció de posar-la a dins és molt educativa. Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que és el que deia, al principi tenia dubtes i pors... i a mesura que va anar avançant el tema vaig veure que havia menystingut molt la capacitat dels nens.
      La vida és una negociació continuada, no? Doncs practiquem, que ens ajudarà molt!
      Petons!!!

      Elimina
  4. El millor: normes clares i senzilles !!! Sovint ens sorprenem de que les segueixin, però si estan "adequades" a la seva edat i els deixen "llibertat" fins i tot ells es sorprenen de "tot" el què els deixem fer :-)

    Petonets !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És justament això: les normes si són raonables, senzilles i adaptades al seu moment evolutiu són fàcils de respectar. La llibertat no té preu.
      Petons i abraçades!!!

      Elimina
  5. M'encanta aquest espai fora, i el fet de que sigui compartit!!! veig que aquestes pintures son flosforescents, d'on són? M'agrada que es pugui utilitzar amb pinzell i també el pot directament.

    Al post poses que a la seva habitació tenen un espai per a que puguin pintar individualment, com el tens organitzat? gràcies

    Núria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Núria! A mi també m'encanta aquest espai de fora, és un dels meus espais preferits!
      Les pintures són les d'Ikea, van de meravella!
      Tinc pendent de fer una entrada explicant la nova organització de l'estudi, a veure si en breu m'hi poso, que en tinc moltes ganes!
      Una abraçada!

      Elimina

Digues la teva!