#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dissabte, 8 de febrer del 2014

Mapa sonor d'un matí de diumenge.


Hi ha dies en què el temps no existeix, o no vol existir. O existeix, però l'ignorem. Un matí tranquil de diumenge, una lectura en un llit blanc immaculat. Tenim la finestra oberta, i entra l'aire amarat de l'olor dels llençols nets que s'oregen amb l'aire reposat del matí, és el primer matí del mes de febrer, però no fa fred.

Llegint. Cadascú el seu llibre, tots i cadascun d'ells, una joia. La Llum llegint "Dorm com un Tigre", en Biel, "Cuando os hagáis pequeños", i servidora "Cómo ser un explorador del mundo" de Keri Smith.  Cadascú al seu ritme.

A en Biel li va cridar l'atenció una pàgina del meu llibre, i em va demanar de posar-nos-hi.
Perfecte, anem a buscar les nostres llibretes i un parell de bolígrafs. Ara... Tanca els ulls. Escolta. I plasma el que sents.

Cadascú amb el seu estil. En les notes de la Llum, la lletra pren protagonisme. El seu mapa s'organitza cronològicament, a mesura que va parant atenció als fets.

El mapa d'en Biel és predominantment visual. Els elements s'organitzen d'una manera un xic erràtica, alguns van acompanyats de text, d'altres no.

Els primers sons registrats per la Llum.

Quan s'escolta, es poden arribar a captar molts detalls.

Soroll del meu boli. Bona, aquesta!

El meu mapa. Vaig intentar situar els sons en funció de la seva ubicació. Dreta, esquerra, dins i fora de l'habitació, de casa...

En Biel i la Llum van anar altenant estones de joc amb el procés creatiu, com en una espècie de joc en què un creava sons per a l'altre.

Detall.

Un xic de color (o no) i llestos!

El nostre mapa sonor és únic, generat pels sons que hem escoltat, així el procés creatiu beu de la casualitat, però també de la quotidianitat, i ens obliga a aturar-nos, a escoltar, a observar… el mapa resultant en ens recorda un matí pausat i relaxat entre llibres i jocs. Està poblat per éssers estimats, per objectes propis i aliens, per accions, per remors, per lectures, per suposicions… per sons buscats i per sons trobats. Per sons furtius. Per sons que van acompanyats d'una olor o d'un color determinat. Per sons que fan visible allò que no es veu, per sons que ens ajuden a reconnectar amb l'entorn. Us convido a crear el vostre, és un exercici relaxant i deliciós. 

Febrer del 2014. Sis anys.

Si us ha agradat aquesta entrada potser us agradarà…

8 comentaris:

  1. M'encanta!!!! Ho trobo fantàstic! I "soroll del meu boli" és senzillament genial i m'identifico en aquest sentit amb ella. Em recorda tardes d'estiu a la casa del poble, quan escrivia i tot estava en silenci perquè tothom feia la migdiada. Moltes gràcies per compartir-ho!

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Laia, que bonic! M'agrada saber que les propostes que llancem no només desperten les ganes de fer, també remouen records i sentiments. Escoltar és un exercici fascinant de descoberta i de concentració.
      Gràcies a tu! Una abraçada!

      Elimina
  2. Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhh però quina xulada !!! quina estona més inspiradora , m'encantaaaaaaaaaaaaa !!!
    És una dinàmica preciosa, plena de valors educatius i creatius: imaginació, silenci, intel·ligències múltiples treballant alhora , poesia ... Quin regal per un matí de diumenge !!!

    Petonets creatius per a tots!!!

    PD- Per cert aquí sí que fa fred , brrrrrrr, la finestra oberta l'haurem de deixar per d'aquí uns mesos jejeej.
    Muas

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un exercici molt bonic, de debò, crec que a més del valor que té per tots aquests motius que descrius, hi ha dos aspectes molt interessants que no he comentat a l'entrada. El primer és el fet de que cal escoltar i anomenar les coses, buscar un nom, una descripció… en definitiva, prendre decisions. D'altra banda, l'exercici de subjectivitat, no és res dolent parlar des del punt de vista personal i subjectiu, sempre que se'n sigui conscient, més aviat al contrari, és positiu per a la pròpia autoimatge.
      Si fa fred, podeu escoltar els sorolls de casa, que segur que són molts i diversos.
      Molts i molts petons!

      Elimina
  3. Preciós matí de diumenge!
    Quan llegeixo les teves entrades voldria tornar vint anys enrere i tornar a començar el camí de la maternitat encenent la imaginació.
    Hauré d'esperar a fer-ho quan sigui àvia... ha,ha,ha.
    Petonets "envejosos"
    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que en tinc un record molt dolç, un matí pausat, l'olor de la roba neta, l'aire fresc del matí, el cafè, les campanes… un matí carregat de poesia que utitlitza qualsevol pretext (i camí) per a arribar a nosaltres.
      Estic segura que vau fer coses meravelloses, fantàstiques i sorprenents. Estic segura que vau gaudir del camí, del viatge plegats. I estic segura que, quan siguis àvia, seràs l'àvia més molona de totes (i t'ho passaras de meravella amb els teus néts!).
      Petons gegants!

      Elimina
  4. Genial! Queda tant per explorar del món auditiu... Fa anys en un curs de creació poètica vàrem fer un exercici similar, però vàrem guardar les impressions rebudes en paraules. Fer-ho amb dibuixos és molt més divertit i a l'abast dels nens. Molt bona idea! Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, el món auditiu és un dels grans desconeguts (i oblidats). És un exercici interessant i, de veritat, molt bonic. N'hem gaudit molt, i tinc ganes de repetir-lo, i noves idees… és molt estimulant! Un petó ben gros!

      Elimina

Digues la teva!