Quan una cosa cau a les meves mans, intento pensar si als nens els pot semblar interessant. Així que el dia que algú em va dir que havia trobat un niu d'ocell i que me'l havia deixat a la classe, em vaig posar molt contenta. Enteneu-me: sóc de ciutat, vaig néixer i créixer en una gran ciutat, i en una de més petitona vaig niar (l'expressió em ve al pèl!) per a pujar els meus fills. Amb això només vull dir, que de nius, no acostumo a trobar-ne cada dia, d'aquí la meva eufòria. Bé, amb el niu a casa, la proposta va ser senzilla i oberta… i segurament per això, acollida amb entusiasme.
A la taula del racó creatiu vaig preparar el niu en un platet, acompanyat d'un parell de folis, llapis i algunes lupes que vaig rescatar de la capsa miradora, i no els vaig dir res. Quan la Llum va descobrir la invitació, meravellada, va avisar a en Biel.
Primer de tot, després d'observar-lo el van voler tocar (sí, ténen els dits blaus, ja ens coneixeu, …). Al tacte resulta tou, i la seva consistència, degut a la seva estructura és com "elàstica" sense ser-ho.
Sense cap consigna, cadascú es posa a fer el que li ve de gust, allò que més bé se li dóna: escriure la una, dibuixar l'altre.
Sota la lupa, a la vista, destaquen algunes qualitats. D'una banda, la seva forma arrodonida, d'altra la quantitat i disposició dels branquillons, perfectament alineats i corbats.
A en Biel, l'estructura del niu, rodona, li suggereix una composició formada per branquillons i rodones.
I en un ambient de calma les idees i els pensaments es van plasmant sobre el paper, quedant recollides.
La Llum explica el seu dibuix i les seves observacions: e dibuixat un niu d'ocells l'ocella gran deia piu piu. baix escriure els nius son petits i els ocells els construeixen amb pals palla i altres coses tobetes.
Observem que hi ha un pal amb borrissol enroscat, i que està enganxat al niu. Hipòtesis i teories, però no ens posem d'acord.
Observar, escrutar a través de les lents d'augment. Tocar, remenar. Fer hipòtesis.
Després apareix una nova idea, i cal exploratar-la, investigar-la, aprofundir-hi.
Un niu, un ou.
En Biel us explica el seu dibuix: bax pansa ca la ascalfor pudria trancar lou.
Finalment, vam acabar buscant informació a internet, perquè, sincerament, jo de nius no hi entenc ni un borrall. A la pàgina Nius.cat hi vam trobar un munt d'informació útil.
Més enllà de totes aquestes consideracions, hem après a mirar, a observar. Hem après que sempre es pot aprendre, i que no saber d'un tema no és impediment per a investigar-lo, i que, sí, tenim ganes d'aprendre. Hem après que la geometria s'amaga entre les branques entrelligades, que els patrons es repeteixen. Que crear teories i hipòtesis és gratuït, divertit, i potser no porta enlloc, o potser sí. Hem après que si plasmem els nostres pensaments i idees en un paper, els podem recuperar més tard, que la inspiració també és gratuïta i que quan generem una pluja d'idees no podem descartar-ne cap.
I am a bird girl que canta Antony només acompanyat d'un piano. Veu i piano. I una mica això és el que vam fer. Un niu i la nostra curiositat. La màgia, la posa la natura.
Gener del 2014. Sis anys.
Si us ha agradat aquesta entrada, no podeu deixar de visitar…
