#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

divendres, 31 de gener del 2014

(Gairebé tot) El que es pot aprendre d'un niu. Oh yeah!




Quan una cosa cau a les meves mans, intento pensar si als nens els pot semblar interessant. Així que el dia que algú em va dir que havia trobat un niu d'ocell i que me'l havia deixat a la classe, em vaig posar molt contenta. Enteneu-me: sóc de ciutat, vaig néixer i créixer en una gran ciutat, i en una de més petitona vaig niar (l'expressió em ve al pèl!) per a pujar els meus fills. Amb això només vull dir, que de nius, no acostumo a trobar-ne cada dia, d'aquí la meva eufòria. Bé, amb el niu a casa, la proposta va ser senzilla i oberta… i segurament per això, acollida amb entusiasme.

A la taula del racó creatiu vaig preparar el niu en un platet, acompanyat d'un parell de folis, llapis i algunes lupes que vaig rescatar de la capsa miradora, i no els vaig dir res. Quan la Llum va descobrir la invitació, meravellada, va avisar a en Biel.

Primer de tot, després d'observar-lo el van voler tocar (sí, ténen els dits blaus, ja ens coneixeu, …). Al tacte resulta tou, i la seva consistència, degut a la seva estructura és com "elàstica" sense ser-ho. 

Sense cap consigna, cadascú es posa a fer el que li ve de gust, allò que més bé se li dóna: escriure la una, dibuixar l'altre.

Sota la lupa, a la vista, destaquen algunes qualitats. D'una banda, la seva forma arrodonida, d'altra la quantitat i disposició dels branquillons, perfectament alineats i corbats.

A en Biel, l'estructura del niu, rodona, li suggereix una composició formada per branquillons i rodones.

I en un ambient de calma les idees i els pensaments es van plasmant sobre el paper, quedant recollides. 

La Llum explica el seu dibuix i les seves observacions: e dibuixat un niu d'ocells l'ocella gran deia piu piu. baix escriure els nius son  petits i els ocells els construeixen amb pals palla i altres coses tobetes.

Observem que hi ha un pal amb borrissol enroscat, i que està enganxat al niu. Hipòtesis i teories, però no ens posem d'acord.

Observar, escrutar a través de les lents d'augment. Tocar, remenar. Fer hipòtesis. 

Després apareix una nova idea, i cal exploratar-la, investigar-la, aprofundir-hi.

Un niu, un ou.

En Biel us explica el seu dibuix: bax pansa ca la ascalfor pudria trancar lou.

Finalment, vam acabar buscant informació a internet, perquè, sincerament, jo de nius no hi entenc ni un borrall. A la pàgina Nius.cat hi vam trobar un munt d'informació útil.

Més enllà de totes aquestes consideracions, hem après a mirar, a observar. Hem après que sempre es pot aprendre, i que no saber d'un tema no és impediment per a investigar-lo, i que, sí, tenim ganes d'aprendre. Hem après que la geometria s'amaga entre les branques entrelligades, que els patrons es repeteixen. Que crear teories i hipòtesis és gratuït, divertit, i potser no porta enlloc, o potser sí. Hem après que si plasmem els nostres pensaments i idees en un paper, els podem recuperar més tard, que la inspiració també és gratuïta i que quan generem una pluja d'idees no podem descartar-ne cap.

I am a bird girl que canta Antony només acompanyat d'un piano. Veu i piano. I una mica això és el que vam fer. Un niu i la nostra curiositat. La màgia, la posa la natura.

Gener del 2014. Sis anys.

Si us ha agradat aquesta entrada, no podeu deixar de visitar…





6 comentaris:

  1. Quina gran descoberta, un niu!!!
    Ja he vist que els ha fascinat i, una vegada més, han fet camí cap a la saviesa. Enhorabona!!!
    Ah! Destenyia el niu? Teniu els ditets blaus ja,ja,ja.
    Bon cap de setmana
    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que els ha provocat molta curiositat i ens ha portat a descobrir coses que d'altra manera no ens hauriem preguntat. Hahaha, referent als dits… ja ens coneixes, sempre tenim els dits de colors en aquesta casa… Bon cap de setmana i petonets voladors!

      Elimina
  2. Quin privilegi, aconseguir un niu per poder-lo explorar! Els nens devien al.lucinar... Per cert, m'encanta la portada de l'entrada que has editat: un diàleg amb personatges i tot! Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que sí, i més per a mi que, amb 32 anys, mai n'havia tocat cap… Hahaha, la portada… m'ho vaig passar molt bé fent-la, oh yeah! M'encanten els ocellets i des que vaig veure aquests al PicMonkey que els havia de fer servir!
      Petons!!!

      Elimina
  3. Ohhhhhhhhhhhhh, quina tarda més maca heu passat ! quina preciositat d'activitat , i quin munt de coses heu pogut aprendre . Nosaltres sempre anem buscant nius, però mai n'hem agafat cap, a veure si ami trobem un a terra i ens el podem endur per observar-lo.
    Petonets !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure, a veure! Tant de bo tingueu sort, a nosaltres ens ha regalat molts aprenentatges!
      Molts i molts petons!

      Elimina

Digues la teva!