La coreografia de l'acte creatiu.

 Don't stop until you're proud. 

L'altre dia en Biel i jo vam pintar una petita peça en un acte col·laboratiu. Crear junts no sempre és fàcil: cal predisposició a acceptar l'acció de l'altre sobre la pròpia acció, cal compenetració i disposició a mantenir aquesta predisposició i aquesta compenetració fins que ambdues parts estiguin orgulloses del que han fet.

Durant el procés em vaig sentir fascinada per com es movia en Biel, i em vaig fer a un costat, em vaig retirar i em vaig dedicar a observar els seus moviments. Es movia d'un costat, a l'altre. Pujava, baixava, s'ajupia i s'estirava. S'enfilava, es girava, es regirava, gesticulava. I de cop i volta, vaig adonar-me que el que feia era dansar. No li calia música ja que el que vestia les seves accions era l'acció generada. 

I tant era si utilitzava un pinzell, un rodet o si en prescindia i utilitzava els dits, les mans o pintava directament a raig. En el seu moviment hi havia bellesa, coordinació, decisió. Perquè l'acte creatiu es nodreix de les decisions que contínuament es prenen durant el procés de creació. I perquè les seves decisions partien de la total llibertat de moviment.

Enmig de la intensitat del moment viscut, vaig recollir algunes idees i reflexions que vaig compartir a instagram:

Dansant al voltant de l'obra. Al seu davant. Durant el seu naixement. Creixent, creant. Jugant amb l'espai i el moviment. Ocupant l'espai i emplenat-lo. Vivint-lo. El procés creatiu és poesia visual. El procés creatiu és un joc.

Maig del 2015. Set anys.

Si t'ha agradat aquesta reflexió, t'agradarà...

Descalços en l'art, el cos, el moviment. 

Art i identitat. - Cultureta.