#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dijous, 12 de març de 2015

El tacte del graffiti.


Anem sempre amunt i avall. Amb pressa, de pressa, a fer això, a fer allò, ràpid... no hi ha temps per a aturar-se a mirar, a escoltar, a tocar... Tocar. Tocar aquell acte íntim i proper. Toquem allò que ens agrada, que tenim a l'abast, que ens atrau. Toquem i percebem una textura, una temperatura, una firmesa concretes. Toquem malgrat que la norma és no tocar. No molestis, no parlis, no toquis, NO TOQUIS!

D'entre totes les coses que està prohibit tocar, una. D'entre totes les coses que està prohibit tocar, l'art. L'art no es toca. No es pot tocar. Es trenca, es malmet, es gasta.

L'art urbà ens ofereix la possibilitat de trencar aquesta norma, portser perquè l'art urbà en si mateix trenca totes les normes. Tocar. Perquè tenim dits, tenim mans, tenim pell... i volem tocar. Però sobretot perquè podem tocar.




















A través del tacte podem establir un diàleg amb l'art. Si podem resseguir els traços, podem traçar les formes i podem palpar els colors; podrem vincular-nos a una peça, podrem reproduïr els gestos que l'artista ha utilitzat. Potser justament d'aquesta manera, un graffiti esdevé una provocació: no a nivell social, sinó a nivell íntim i personal. No tan sols ens explica una història, podem recrear el seu procés de creació.

Acostar-se a escoltar la peça, amb els ulls oberts, amb els ulls tancats, tocar-la, resseguir-ne els traços, tocar els colors, el tacte de la paret sota el gruix de pintura, el tacte de la pintura, observar la gradació de color, observar com la temperatura de la peça varia entre el dia i la nit (o entre l'exposició al sol a l'ombra), aixecar la vista enlaire per a abastar-ho tot, passejar els dits, estirar-se per a tocar la part alta, saltar per a arribar més amunt, acaronar el text, allunyar-se per a observar... Tocar i sentir l'art. El tacte de l'art. Sentir i escoltar la seva poètica, el seu batec. El batec del graffiti. El tacte del graffiti.

Juliol del 2011, quatre anys; Desembre  del 2014 i Març del 2015, set anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada no et pots perdre...

Descalços en l'art, el cos, el moviment. 

Dansant el contorn de la ciutat · entre llums de colors ·

3 comentaris:

  1. Que nivelon grafitero que teneis en vuestro barrio.
    Unas fotos preciosas, como siempre muy inspiradoras.
    Un abrazote.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es lo que tienen los barrios obreros... que hay que sacar lo que le quema a uno dentro!
      La verdad es que en general Girona está bien servida de arte, le rebosa por todos lados! No me quejo, pero siempre se puede pedir un poquito más...
      Un beso!

      Elimina
  2. Mira que en sóc jo de "tocona" però mai se m'ha acudit fer-me meu un graffiti resseguint-ne les línies... Serà el tràfeg de la vida urbana? Em prometo a mi mateixa unes vacances més relaxants per anar provant idees. Queda apuntat! Una abraçada

    ResponElimina

Digues la teva!