Farina de taronja.

Ens encanten les taronges, sobretot el seu suc! I a més, fan tan bona olor... així que hem fet una mica de farina de taronja per a experimentar. L'experimentació al meu entendre ha de ser lliure, considero que els materials i eines que els oferim ja condicionen el curs dels descobriments. En les nostres mans recau la responsabilitat que aquest condicionament sigui en positiu i els proporcioni un ampli ventall de possiblitats, que els orienti més que no pas els limiti. És important restar sempre a la seva disposició (sense intervenir ni interferir) i romandre atents a les seves idees i demandes en el transcurs de les sessions. Observar com interactuen amb el material, com empren els estris, com utilitzen les eines, ens proporcionarà un munt d'informació valuosa en si, i útil per al desenvolupament de les properes sessions, que ens facilitarà establir els criteris per a posteriors seleccions de material.

 

Primer retirem la part que hagi quedat de la polpa, perquè retarda l'assecat i es floreix amb facilitat. 

A més, a l'hora de triturar-ho per a fer la farina, la seva textura és massa enganxosa.

 

Posem les peles de taronja a assecar sobre un radiador. Qui diu taronja, diu mandarina, llimona, llima... Al cap d'un dia ja éren seques, però ho vam fer uns quants dies, per a tenir una quantitat suficient de taronja.

Les peles seques. És un bon moment per a parlar dels canvis que ha experimentat la pela de la taronja, que ha passat de ser tova a dura, flexible a rígida, suau a aspre... a més, fan bona olor i sonen en picar-les!

 

Jugant amb les peles.

 

Composicions que representen el sol.

 

I això és una hamburguesa! 

Després, les hem fet miques.

 

Esmicolar requereix destresa i paciència.

 

Retirem el caluix de la taronja, costa molt de trinxar.

 

A la picadora...

 

...i vinga!

 

Costa una mica de trinxar-ho tot, així que amb l'ajuda d'un colador, separem la taronja que està més trinxada.

 

Amb la que ja és pols comencen a jugar. La resta, la seguirem trinxant.

 

En Biel construeix un mur contra la paret. El recipient és transparent, això li permet veure el resultat de les seves accions des de totes les perspectives. De nou, defenso els recipients transparents per a l'experimentació.  

 

Omplint amb l'ajuda d'embuts.

 

Abocant d'un recipient a un altre. Aquest embut permet veure per fora com cau allò que hi aboquem, sempre que el col·loquem bé.

 

Finalment, hem acabat per baixar la caixa a terra, així hi arriben millor.

 

Una magdalena!

 

I el plaer de tocar.

I a més que ens ho hem passat d'allò més bé, casa nostra fa una olor deliciosa!

Febrer del 2012. Quatre anys.