Don't stop until you're proud.
Durant el procés em vaig sentir fascinada per com es movia en Biel, i em vaig fer a un costat, em vaig retirar i em vaig dedicar a observar els seus moviments. Es movia d'un costat, a l'altre. Pujava, baixava, s'ajupia i s'estirava. S'enfilava, es girava, es regirava, gesticulava. I de cop i volta, vaig adonar-me que el que feia era dansar. No li calia música ja que el que vestia les seves accions era l'acció generada.
I tant era si utilitzava un pinzell, un rodet o si en prescindia i utilitzava els dits, les mans o pintava directament a raig. En el seu moviment hi havia bellesa, coordinació, decisió. Perquè l'acte creatiu es nodreix de les decisions que contínuament es prenen durant el procés de creació. I perquè les seves decisions partien de la total llibertat de moviment.
Enmig de la intensitat del moment viscut, vaig recollir algunes idees i reflexions que vaig compartir a instagram:
Dansant al voltant de l'obra. Al seu davant. Durant el seu naixement. Creixent, creant. Jugant amb l'espai i el moviment. Ocupant l'espai i emplenat-lo. Vivint-lo. El procés creatiu és poesia visual. El procés creatiu és un joc.
Maig del 2015. Set anys.
Si t'ha agradat aquesta reflexió, t'agradarà...
És allò que deies no fa gaire sobre el fluir, no?... En Biel, el seu cos, la seva ment, les seves emocions, els seus moviments, el pinzell i la pintura han estat en harmonia creativa, deixant-se portar suaument sense interrupcions i per tant, semblava com si ballés perquè tot vibrava rítmicament. Devia ser preciós veure-ho! Molts petons
ResponEliminaTotalment cert. Això és fluir... I amb aquesta cita ho podria resumir...
Elimina" Dansa. Dansa per a l’alegria i l’alè de la infància. Dansa per a tots els infants, incloent aquell nen que encara està en algun lloc, sepultat sota la responsabilitat i l’escepticisme de l’edat adulta. Abraça el moment abans no escapi de les teves mans. Doncs la única promesa de la infància, de qualsevol infància, és que acabarà un dia. I al cap i a la fi, caldria que ens preguntéssim a nosaltres mateixos què hem donat als nostres infants per a reemplaçar-la. I és suficient? "
Richard Paul Evans.