Creant amb mimosa.

Començava a florir i tot el temps de la florida va ser molt bonica: era una mimosa de les bones, de les de poca fulla de color de cendra i molta boleta petita, i cada branca semblava un núvol groc.  

Mercè Rodoreda. Aquella paret, aquella mimosa. La meva Cristina i altres contes.

Rodorediana com sóc fins a la medul·la, i proposant-vos una entrada sobre la mimosa, no podia estar-me'n de començar amb aquest preciós fragment. Quan la mimosa floreix, és que tenim la primavera a tocar (o a ensumar!) i com que jo, malgrat haver nascut en un dels mesos més freds de l'any, necessito la claror i la temperatura alegre dels dies llargs i assoleiats per a funcionar bé... doncs l'olor i el color de la mimosa m'omplen de felicitat!

Avui us proposo tres maneres diferents de crear amb la mimosa, espero que alguna d'elles us inspiri...

Perquè utilitzar elements naturals en els processos creatius ens ajuda a entendre que la bellesa de la natura se'ns regala no tan sols per a ser contemplada, sinó també per a ser explorada de totes les maneres que la nostra ment pugui inventar.

Proposta primera: dibuixar la mimosa.

La invitació. No em direu que no és suggerent!

Observar.

Dibuixar amb ceres.

I amb bastonets de cotó, portant a terme una vella i estimada tècnica: cera resistent a l'aquarel·la.

I de nou, tornant a les ceres.

La mimosa segons en Biel... o no. És molt exigent amb si mateix i, arribats a aquest punt, es va enfadar i bloquejar perquè el seu dibuix no era suficientment realista. En vam parlar i vaig proposar-li de fer quelcom diferent... "cremar" la mimosa. I així va sorgir la següent proposta.

Proposta segona: pintar amb mimosa.

D'acord. Anem a fer quelcom diferent. Amb una finalitat purament experimental. 

Utilitzar la mimosa com si fós un pinzell.

 Cada color, una branqueta.

Jo m'hi afegeixo. Pinto la mimosa, amb mimosa.

Utilitzem les flors, i algunes fulles.

Quan es posen drets, és senyal que el procés els entusiasma.

Posteriorment, la Llum utilitza pinzells.

I en Biel, els dits.

És el que passa quan es pinta sense por, quan ells lideren el seu propi procés creatiu i creen en llibertat.

Proposta tercera: plastilina de mimosa.

Una plastilina dolça, suau i diferent. No fa gaire olor a mimosa, però és una experiència deliciosa fer-la.

Necessitareu: 

     3 tasses de farina 

     1/2 tassa de sal

     1 tassa d'aigua calenta

     2 cullerades soperes d'oli de girasol

     2 cullerades soperes de bicarbonat

     un grapat de flors de mimosa

Procediment:

     Barregeu tots els ingredients secs, hi afegiu l'oli i l'aigua i amasseu.  

     Si queda enganxós, afegiu farina fins que tingui la consistència desitjada.

En sec...

     

Remena que remenaràs.

Et voilà!

I la invitació a jugar és senzilla: plastilina, motllos, corrons i... mimosa!

Bonus: pintar amb l'aroma de la mimosa.

Proposta de la Llum: olorar la mimosa i pintar el que et suggereixi. A ella li va suggerir una marieta, i un procés creatiu sense pors ni limitacions. 

La mimosa, la flor d'hivern. Suau com el cotó, perfumada de mel. La seva olor dolça i enganxosa ens convida a crear, mentre fora, la llum del sol de la tarda banya la ciutat, tenyint l'aire de (gairebé) primavera.

Març del 2014. Sis anys.

Si us ha agradat aquesta entrada, també us agradarà...

Pintura amb fulles de pi.

Pintura de precisió.

Plastilina de lavanda.

La natura com a inspiració.

Impressions en plastilina.

Experimentació amb móres i menta.