#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dilluns, 22 de juliol del 2013

Pintant roques escalfades al sol amb ceres.


Ens va agradar tantíssim la proposta de fondre les ceres amb el sol que hem decidit fer-ne una variant. Aquesta vegada, però, les ceres les hem fos directament aplicant-les sobre una superfície calenta. Vam deixar un parell de pedres grans al sol un parell d'hores. Després vam entrar-les a casa i ens ho vam passar en gran.
Vam deixar les roques al sol un parell d'hores al matí.

La meva intenció era pintar a fora. Encara era al matí i el sol no picava massa fort, però els nens em van dir que preferien fer-ho dins de casa, que a fora el sol els molestava. Bé, doncs. Cap a dins!

Les roques estaven calentes, així que els vaig donar unes manyoples per a protegir-se de l'escalfor, tot i que no cremaven. Però cal comprovar les coses amb la pròpia pell.

El simple contacte de la cera amb la pedra calenta, la fon. 

La cera fosa, calenta. Canvia de textura, es torna viscosa i brillant, gairebé líquida. Fa olor. És un festival per als sentits.

Pedra, paper... Tots els suports són vàlids, i permeten comparar diferències i semblances. Sobre el paper la cera pinta però no es fon. Així que el secret per a que es fongui rau en l'escalfor que emana de les pedres. 

La concentració és màxima.

També vam utilitzar la tècnica de ratllar les ceres, igual que vam fer en la proposta de pintar amb el sol.

I quan acabem amb una cara, passem a l'altra.

Les pedres, acolorides i precioses, ens fan companyia en un raconet de l'estudi.

Durant el transcurs de la proposta (i també després) vam parlar-ne. Els vaig fer preguntes: Per què les roques estan calentes? Com s'han escalfat? Per què creus que es fonen les ceres? Què creus que passarà quan la roca es refredi?

Les estacions es succeeixen, i cadascuna d'elles arriba amb la seva maleta de peculiaritats. L'estiu és escalfor i llum. Bé, doncs. Juguem-hi!


Juliol del 2013. Cinc anys i mig.


Aquest bloc es presenta a la sisena edició dels Premis Blocs Catalunya. L'any passat vam quedar finalistes i vam gaudir d'una nit molt especial. Aquest any ens agradaria repetir l'experiència, per això necessitem el teu vot. Si ens vols ajudar, pots votar-nos seguint les senzilles indicacions que t'explico en aquest enllaç. Moltes gràcies!

6 comentaris:

  1. ostres !! quina xulada!!! no m'ho hagués imaginat mai que es podia fer quelcom així!!! m'agradaria provar-ho, ara això de que les pedres estiguin tan calentes em sembla que al David no li agradarà gaire, no.
    Merci per compartir-ho!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que estaven calentes però no cremaven, es podien tocar, però per a facilitar-los manipular-les els vaig oferir les manyoples, per a que no es preocupéssin (i a més els encanten), pensa que les ceres Manley (no, no tinc accions, ni l'empresa es meva ni de ningú conegut) fonen a molt baixa temperatura... estan pensades per a pintar i poder-les barrejar amb els dits...
      Una abraçada i ja em diràs si us animeu a provar-ho!

      Elimina
  2. Caram! Veig que aprofiteu l'estiu per pintar tant com podeu: primer escalfeu les ceres i ara escalfeu el suport. Fantàstic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'anada i de tornada! Intentem donar-li la volta al procés... és que aquest sol que va tan car de veure s'ha d'aprofitar!

      Elimina
  3. Com es fa la capsa de taula de llum?

    ResponElimina

Digues la teva!