Sembla que per fi arriba el bon temps, i amb ell s'escurcen les mànigues de les samarretes i ens entren unes ganes boges d'estar en remull part del dia. Així que és un bon moment per a treballar amb activitats que embruten. Si teniu la sort de disposar d'un espai exterior ampli podeu treure les propostes a l'aire lliure (no sabeu com us envejo). Nosaltres aprofitem per anar a passeig, amb bici, a la platja o a la muntanya, fins i tot ha caigut ja algun dia de
festival: platja, música, amics i truites de patates. Això sí, tenim idees per a les estones que ens quedem a casa.
L'altre dia vaig trobar Peta-zetas al supermercat. Feia anys que no en menjava. En vaig comprar i van entusiasmar als nens "Fan pessigolles a la boca!". Vaig pensar que seria una bona idea aprofitar algun sobret per a jugar una mica.
Presentació dels materials.
Vaig pensar que si els peta-zetas dins la boca peten... amb aigua també! I vaig pensar que amb aigua i colorant quedaria tot esquitxat de colors.
I ho vam provar, i tant que ho vam provar. Però em vaig equivocar. Això que dins la boca sembla una "gran explosió" realment no ho és. Fan molt de soroll, això sí. Però petar... poc.
Van repartir peta-zetas i els van anar tirant aigua amb els comptagotes.
Jo em vaig endur una bona decepció. Ells no, ells s'ho van passar teta. De fet, ara quan hi penso, no sé quin concepte fantàstic tenia jo dels peta-zetas, com si fóssin quasi màgics.
Tot i així sí que hi va haver alguna "petita explosió". Però una flor no fa estiu.
Després de jugar una bona estona amb els comptagotes van decidir abocar aigua dins el recipient. I ho van anomenar "sopa".
Una sopa sorollosa que fa pessigolles.
Vam acabar enganxosos. I vaig pensar que ja que a) els peta-zetes no pinten i b) m'agrada repetir les experiències perquè és molt interessant veure com treballen elaborant hipòtesis la primera vegada que se'ls presenta un material i també m'agrada observar com actuen amb els materials un cop que ja els coneixen: repetint processos, elaborant noves hipòtesis que corroboren el que ja saben... Doncs tornaria a oferir-los els peta-zetas però aquesta vegada amb eines més enfocades a l'experimentació.
Preparant l'aigua de colors (he decidit manternir-la, perquè els va agradar molt).
Peta-zetas.
En Biel ha començat a repetir el procés des del principi: primer ha fet petits pilons de caramels que posteriorment ha anat mullant. En canvi la Llum ha decidit començar pel final i abocar l'aigua directament dins el bol.
Barreges.
Ha aparegut una variació nova. Posar peta-zetas dins l'aigua.
S'enganxen a les mans.
Han estat una bona estona treballant en calma.
Abocant.
Barrejant, pescant. Però gran part dels caramels ja s'han dissolt.
Triant i omplint.
Amb paciència.
Després hem parlat dels peta-zetas, de l'aigua... On són? Hem arribat a la conclusió que 1. L'aigua (de colors) s'ha barrejat i s'ha fet marró. 2. Els peta-zetas s'han dissolt: "Com
el dia del sucre! Podem tornar a fer
cases de sucre?". Però encara em costa de creure que no "explotin" i ho esquitxin tot, necessitaré temps per a païr-ho (es veu que sóc d'idees fixes, jo).
