Vivim en una ciutat, evidentment la ciutat té les seves zones verdes, els seus parcs... però no és el mateix. Quan anem al terreny del tiet la sensació de llibertat ens eleva a tots plegats. El mateix que passa quan anem a la platja. La pròpia natura se'ns ofereix esplendorosa per a aprendre i jugar... amb herbes aromàtiques i pedres, amb petxines i flors, amb sorra i terra... a part del joc a l'aire lliure, crear en un entorn natural ens enriqueix.
Arribar.
Guix a terra, un clàssic que mai decep. Una nena que està molt contenta ens mostra un gran somriure.
En aquesta ocasió, cada rajola acull una petita història. Muntanyes i volcans, alguns en plena erupció!
El tiet cedeix una fusta, el mateix material en diferents superfícies: diferents acabats.
Cases i lletres. La casa té teulada inclinada perquè la caseta realment té la teulada inclinada.
També tenim carreteres per als cotxes, i una gran cursa en ambdues direccions. En aquest cas, moltes rajoles acullen la mateixa història.
Sempre hi ha temps per a fer una mica el mico...
Per gratar una mica sota terra...
I per a enfilar-se a un arbre!
Les pedres petites són un suggeriment de per si soles...
: )
I un tros de pissarra.
De pissarra de la de veritat.
Seguim dibuixant, ara sobre la sorra.
Recol·lectem pedres, xapes, aglans i alguns objectes, i fem una petita composició. Aquesta és la part creativa de l'experiència.
Ara busquem com i on ens hem de situar per a "adoptar" aquesta cara: ens hem de moure amunt i avall, a dreta i esquerra. Drets la nostra ombra és més petita, com més ens acostem a terra, més s'engrandeix.
Però les ombres, igual que les persones, no sempre estan contentes: a vegades entristeixen i ploren.
I s'enfaden! El llenguatge corporal acompanya l'expressió facial.
I aquesta és la cara de sorpresa! La Llum ha decidit muntar la cara sobre la ombra projectada, al revés de com ho hem estat fent fins al moment.
Cara de sorpresa! Oh!
Expressió seriosa, indiferent.
En Biel ha volgut mesurar els peus de tota la família i ha resseguit el contorn dels nostres peus.
Resseguint el contorn del peu de la seva germana amb diferents objectes.
Empremtes i contorns dels peus. "El del papa és el mes gran, el de la Llum el més petit i el teu, mama, és el més mitjà."
Hem descobert i experimentat dibuixant sobre diferents superfícies, fent diferents tipus de composicions, mesurant i comparant els nostres cossos, les seves ombres, orientant-nos i movent-nos per a projectar-les allà on nosaltres volem, però també reproduïnt estats emocionals, caricaturitzant-les i buscant que la postura corporal acompanyi aquests estats... i tot això, acaronats pel suau solet de març.
Març del 2012. Quatre anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues la teva!